dimarts, 21 de juliol del 2009

Què se’n va fer realment d’en Frodo Bolsón.

Després de la iniciativa que va encetar en XeXu fa temps amb aquest fantàstic post, sé que vaig amb retard, però més val tard que mai, decideixo afegir-m’hi tot penjant una història de collita pròpia que espero compleixi els requisits.


Quan Frodo Bolsón va decidir marxar amb en Bilbo, agafar el vaixell que el portaria a l’oblit etern, va plorar. Va ser una decisió difícil, meditada, fil per randa, amb tots els ets i uts, fins que finalment va adonar-se a que Hobbitton ja no hi tenia lloc. Allà mai podria ser el mateix. Després de salvar la Terra Mitja, destruir l’anell amb el foc que va ser forjat i ser salvat a l’últim instant per les àguiles, la popularitat no deixaria d’assetjar-lo. Ell voli tranquil·litat, repòs, descans, ... i sobretot ell volia... ser artista!! Era el somni de la seva vida. Sempre ho havia desitjat. Fer pel·lícules, triomfar com estrella del cinema, representar papers principals, trepitjar estores vermelles, ... En definitiva, ser reconegut com un dels millors actors.

Tant bon punt el vaixell va arribar al seu destí, ell va posar-se mans a l’obra. En Bilbo havia triat com a lloc de residència una petita ciutat costera en ple boom immobiliari anomenada Marbella. Aquell era el paradís del descans, de les paelles, de les platges massificades i de la jet set.

Els començaments van ser durs, com tots els inicis. Has de demostrar, d’ensenyar, de captivar, d’emocionar, de vendre’t. I mica en mica, com una formigueta ho va anar fent. Figuren al ser haver pel·lícules com “Tio, ¿de verdad vienen de París?”, “Un curita cañón”, “Jenaro, el de los catorce”, “Manolo la nuit”, “Vente a ligar al Oeste”, “Los pecados de una chica casi decente”, “Fin de semana al desnudo” o “Celedonio y yo somos así”. Però “París bien vale una moza”, va ser la que llençar-lo cap a l’estrellat, la que, per fi, el va reconèixer com un actor consagrat.

Perquè companys, agafeu-vos fort, ell va triomfar amb el nom d’AlFRODO Landa! Gran entre els grans! Reverències!

13 comentaris:

segonpal ha dit...

Bon estiu i visca el Barça!

Assumpta ha dit...

Jajajaja no tinc ni idea de què va El Senyor dels Anells però m'hi jugo el que sigui a que no té res a veure jajaja

AlFRODO Landa!!! :-))

Tens una producció de relats impressionant!! :-)

Sergi ha dit...

Imagina'm ara de genolls i fent-te reverències a tu (a l'Alfrodo no, eh?).

Davant d'aquest relat només puc dir una cosa. Estàs completament pirat.

Però bé, naturalment que compleix els requisits, sobretot perquè no n'hi havia cap, només les ganes d'escriure sobre un tema concret.

Ei, moltes gràcies per animar-te a fer una història, ets un home de paraula.

Albert ha dit...

He hagut de buscar qui era Alfredo Landa per entendre-ho, jeje.

Tu sí que ets un artista dels relats!

Adéu!

Jordi ha dit...

Segonpal: bon estiu!! El Pep Team ja està en marxa!!

Assumpta: gràcies! Si trobes la relació entre el Senyor del Anells i qualsevol pel·lícula de l'Alfredo Landa... apreta a córrer!!

XeXu: moltes gràcies! Ja pots aixecar-te. Pobre!! T'has passat tota la nit de genolls!!

Albert: la teva joventut et juga males passades. Un clàssic entre els clàssics del cinema espanyol! Quan tinguis un moment, cerca al google: Fernando Esteso y Andrés Pajares... y apreta a córrer també!!

ddriver ha dit...

pensava que era el eto¡o

Jordi Casanovas ha dit...

molt bona continuació... sàpigues però, que s'ha proclamat una jihad friky en contra teva ;)

Alex. ha dit...

Amic Jordi, el cos incorrupte, d'aquest gran home, es conserva al Monestir de Sta. Maria de Ripoll sota el nom de... GiFrodo el Pilós!!!

T'imagines a la Nefertiri tocant la gralla??

Jordi ha dit...

ddriver: a l'Eto'o, si déu vol, ja no el veurem més...

Jordi Casanovas: homònim de nom i cognom, gràcies!! M'ho imaginava i de fet, he reforçat la seguretat de casa meva i contorns... jejeje

Alex: jajajaja que sàpigues que a hores d'ara ja hi ha dos jihads per friky, una en contra teva i una en contra meva.
jajajaja sí, sí que la veig, i en Tuthankamon fent d'anxaneta a sobre el meu sarcòfag!!

Assumpta ha dit...

Ostres, això de "sobre el meu sarcòfag" sona molt... molt...

bajoqueta ha dit...

Jo l'última vegada el vaig vore a Oxford, fent cotxinades amb la Leonor Watling :)

Osti vols dir que era ell a Marbella? No sé, no sé...

Alba ha dit...

Curiós, pero divertit post. La veritat es que mai havía pensar en el futur de Frodo... coses de la vida.
Salutacions

Jordi ha dit...

Bajoqueta: jajaja vols dir que encara s'aguanta els pets??

Alba: d'això en té la culpa en XeXu!!