dijous, 27 d’agost del 2009

A poc més de vint-i-quatre hores del gran repte.

El gran repte ja és aquí. Finalment, després de tant esperar i esperar, només queden unes poques hores. Hores de nervis i d’emoció, equiparable a les hores abans del començament d’un gran partit important del Barça. Ja no em queden ungles, ni a les mans ni als peus. La panxa és un feix de nervis, un darrera l’altre. Els passejos per l’apartament són constants. El temps passa a poc a poc. Els ànims mutus que ens donem entre els companys ajuden. Energia positiva, suposo.

Chamonix parla català. Hi som tots els del grup. També hi són els companys i amics de Copa Catalana. Gent que val molt la pena. Gent fantàstica. Gent humil. Bona gent, en definitiva. Xerres, fas país, intercanvies impressions. N’hi ha que fan la curta, la CCC (Courmayeur – Champex – Chamonix), de noranta-vuit quilòmetres. N’hi ha que fan la mitjana, la TDS (Sur les traces des Ducs de Savoie), de cent sis quilòmetres i mig, entre els que m’incloc. N’hi ha, els més agosarats i valents, que fan la llarga (o molt llarga, com ho vulgueu dir-ho), la UTMB (Ultra-Trail Mont-Blanc) de cent seixanta-sis quilòmetres. Sort a tots!

Així que des del peu del colós, el Mont-Blanc, abans de prendre la sortida demà al matí a les 5:00h, abans de que les meves cames em condueixin a la plaça on està la línia de sortida, obriré el balcó de l’apartament i amb l’estelada lligada a l’esquena posaré els dos peus a fora, miraré el colós de tu a tu (o l’intuiré, millor dit perquè a aquelles hores tot és fosc), sense recels, d’amic a amic, de company a company, amb respecte, i li xiuxiuejaré a l’orella: “Ave Mont-Blanc els que van a fer la TDS et saluden!”.

Us deixo amb la música oficial de la prova. Escolteu-la, si voleu, amb respecte, amb emoció, amb aquell punt d’èpica, de pell de gallina, mentre llegiu el que figura a continuació:

Alceu els caps, valents! Vull veure orgull als vostres ulls. No vull descobrir ni un bri de por ni de dubtes. Està prohibit. Només respecte. Molt respecte. No en va us esperen cent sis quilòmetres per endavant. Són els que us separen de l’objectiu final, Courmayeur, Itàlia. Sou pocs els escollits, els que esteu avui aquí esperant el compte enrere que donarà pas a la sortida. Sou pocs, sí! Però encara sereu menys els que aconseguireu arribar al final. Us esperen muntanyes, pujades, baixades, una nit sense dormir, patiment, esgotament i esforç. Trenta-una hores per endavant, com a màxim. Un consell, només un: no mireu enrere. Mai. El que heu fet, fet està. Només mireu endavant, perquè el camí que guaitareu amb els vostres ulls, és el que us separa de la glòria eterna, de l’olimp dels superhomes. Alceu els caps, valents! Sempre endavant! Sempre lluitant! I sempre vencent! Honor i orgull! Glòria eterna!! Per Catalunya!! Per tots i cada u de nosaltres!! I sort, molta sort! Muntanyes plenes de sort!

21 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres!! Si fins i tot a mi m'has fet agafar nervis!! jajaja

Per Catalunya!!
Sempre endavant, sempre lluitant!!
Per tots vosaltres, campions!!
Per tots nosaltres que us animem!!
Sort, sort, molta sort!!

Assumpta ha dit...

Per cert... no sé què passa que no puc escoltar el Goear, ho intento més tard :-)

Clidice ha dit...

vinga! vinga! vinga! som-hi! som-hi! som-hi! estem amb vosaltres, tot anirà bé :)

Angle ha dit...

Ja no tens ungles als peus???? jajaja... Molta sort!

Jordi ha dit...

Assumpta: moltes gràcies i endavant! Sempre!!

Clidice: uff!! Quina pujada d'adrenalina!! jejeje

Angle: no, ni una!! Me les he mossegades totes!! jejeje Gràcies!

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume ha dit...

A mueeeeeeerteeeeeeee!!!!!

neus ha dit...

a aquestes hores ja deus estar caminant... però t'envio els ànims igualment, tota l'energia positiva i més!!!

un text altament emotiu, magnífic!! per alçar-se dempeus amb els ulls humitejats i picar de mans hores senceres!

"Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences."

Jordi ha dit...

Jaume: ara t'escolto!!!

Elur: m'acabo d'emocionar!! Genial, de veritat! Molt emotiu!! Encara no ha començat la prova, és demà dissabte. No m'hagués agradat marxar sense haver llegit això!! Merci!

Assumpta ha dit...

Tens post dedicat al meu blog :-)))

Alba ha dit...

Molta sort!

Jordi ha dit...

Assumpta: vaig volant, perquè corrent no que em canso i he de guardar energies!

Alba: moltíssimes gràcies!

neus ha dit...

mira't el Barça doncs!!! això sí relaxadament si pot ser que has d'estalviar energies!

de res, tot un plaer :)

Tota la sort!!!!

Anònim ha dit...

Endavant gent de Catalunya.

Vosaltres portareu l’estelada fins el final!

Ànims i molt sort a tots-as

Un petó molt gros,

Encendré les espelmes!

Mama

Assumpta ha dit...

CAMPIOOOOOOOOOONS DE LA SUPERCOPA D'EUROPAAAAAAAA!!

Au, a dormir!!! :-)))

Assumpta ha dit...

T'estem seguint en directe :-)))

Anònim ha dit...

Felicitats Campió!

Ho has aconseguit!

Felicitats a tots els que heu participat, els que heu arribat el final i els que no heu pogut.

Tots heu fet un esforç i tots teniu el mateix mèrit.

Heu aconseguit dur l’ ESTELADA el final.

Petons,

Mama

Assumpta ha dit...

ENHORABONA!!!!

FELICITATS!!!!

:-))))))

neus ha dit...

Felicitats Jordi!!!!!!!

"Coneixent les pedres al camí,
no és només un somni, també és mesura de la llibertat."

Lluís Llach (Tossudament alçats)

Albert ha dit...

Pel que diuen per aquí veu arribar bé, per tant, ENHORABONA!

L'altre dia vaig veure per TV3 part del recorregut. Van dir que havia guanyat el Kilian Jornet, i vaig recordar que tenies una foto amb ell al teu bloc.

Espero que t'hagi anat tot bé i que ens ho expliquis quan arribis.

No em va el "goear" i no puc escoltar la cançó, així que he posat la de Rocky i també ha fet el seu efecte, jaja.
Adéu!

Jordi ha dit...

Ei, moltíssimes gràcies a tots, de veritat!