dimarts, 22 de setembre del 2009

Matagalls-Montserrat’09 & Barça & genolls.

Tercera participació a la Matagalls-Montserrat i… abandonament! De nou vaig haver de tornar cap a casa abans d’hora i sense poder creuar la línea d’arribada. Segona vegada que em retiro des de que faig marxes de resistència i segona vegada aquesta temporada. Però bé, què hi farem! Ens ho hem de prendre amb filosofia i resignació. Els esportistes (té gràcia això de qualificar-me d’esportista) de vegades tenen temporades negres, i enguany és la meva. Aquesta vegada la culpa l’han tingut els genolls que m’han estat mortificant des de l’exigent baixada a Aiguafreda. Bé, i si a més a més li afegim que tenia la panxa bastant malament, dons tenim el còctel perfecte per deixar-ho córrer al quilòmetre quaranta-cinc, a Sant Llorenç Savall, com així va ser.

L’aventura començava a les 17:54h, temps assignat de sortida des de Collformic. Sortim forts i els primers setze quilòmetres els fem amb gairebé dues hores, a un ritme gens menyspreable de vuit quilòmetres per hora. Com deia abans, baixada exigent i amb molta pedra i arribo a baix amb la panxa i els genolls destrossats. Un bon home, propietari d’un bar d’Aiguafreda, em permet utilitzar el lavabo del local. Gràcies bon home, em va salvar la vida!

A la pujada enganxo als companys, el José Luis i el Xavi. De la panxa em trobava millor, però els genolls ja em molestaven. La pujada per pista la fem a bon ritme. Al pla de la Garga traiem els frontals i ens plantem a Can Janot on ens trobem amb el David que ens ha enganxat després de sortir més tard. Allà ja endollo els cascos al mòbil i començo a escoltar els prolegòmens del partit del Barça – Atlético de Madrid. Com l’última vegada que havia escoltat el Barça fent una marxa (la Trenkakames), repetia escenari (Camp Nou) i rival i esperava que el resultat també fos el mateix (6-1).

I la veritat que entre que anàvem pujant i baixant, els gols anaven caient, com l’any passat. I tot és repetia com l’any passat: un gol, dos, tres, quatre... uff!! Semblava haver entrat en un dejavú o dia de la marmota. El Barça em va ajudar una mica a distreure’m i a no pensar tant en el mal de genolls i panxa, però arribant a Sant Llorenç Savall vaig parlar amb l’Alba pel mòbil i, pobra ja anava a dormir i es va oferir per venir-me a buscar (infinites gràcies!). Eren dos quarts de dos del matí i estava tocat: tant mentalment per l’abandonament com dels genolls i la panxa. S’acabava l’aventura de la Matagalls-Montserrat. Físicament i de cames em trobava perfectament i segurament hagués pogut acabar. Però no va poder ser! Vam poder finalment sortejar la pluja, per sort nostre, però no vaig poder lluitar contra el mal de genolls. Vaig parlar amb el Xavi (ell continuava), li vaig desitjar sort i que deixés el pavelló ben alt, com així va ser acabant la prova en 15:24h. Un gran temps! Moltes felicitats!

16 comentaris:

Assumpta ha dit...

Vas fer molt bé!! :-)
Si un no es troba bé no ha de córrer riscos inútils.
Aquesta temporada tu has fet una autèntica proesa, aquella caminada imppressionant, la Ultra Trail, més de cent quilòmetres!! ;-))

Ara el que has de fer és recuperar-te i no córrer riscos ni fer imprudències. Si et dones temps per posar-te bé, doncs tornaràs a estar en plena forma i ja està...
Diguem que ets com l'Iniesta jejeje vas jugar la final de la Champions i ara toca recuperar-se bé :-)

Albert ha dit...

Ànim campió! ja hi hauran més Mm. Un dia dolent el té qualsevol.
Quan et vaig passar ja vaig veure que no anaves gaire fi, però pensava que et recuperaries. Vaja.
Una forta abraçada.

Alex. ha dit...

Inauguro una nova Sala al Museu de Banyoles... al home savi, sensat, prudent, coherent, ultra trail, de la nevera, poltrona(de Tortell), descapotable!!!

T'envio forces tel·lúriques!!!

Nota. La sala es dirà Alba... perquè et va anar a buscar a hores intempestives!

Jordi ha dit...

Assumpta: jejeje com l'Iniesta. Ja m'agradaria a mi ser com ell! Bé, amb una mica més de color! Ara descansaré per veure com em recupero.

Albert: i tant que n'hi ha més! L'any que ve la venjança!! jajaja

Alex: L'Alba es mereix una sala i una ciutat sencera per venir-me a buscar!

Clidice ha dit...

Vaja! ja és mala milk :( però els genolls són molt mal xinats, val més cuidar-se'ls que si peten t'han fotut enlaire l'afecció. Cuida't, cuida'ls :)

Unknown ha dit...

Caram Jordi quina mala sort. Ànims i cuida't els genolls.

Intentaré apuntar-me a alguna de les que queden. Fins la pròxima.

Albert ha dit...

Saps que al primer capítol de la sèrie Plats Bruts, el David explica que es va perdre al Matagalls? Si no miraves aquesta sèrie et quedaràs igual, però sinó, és un lloc mític.

Ànims, que un altre any serà!
Adéu!

Sergi ha dit...

Vaja. És una prova massa exigent com per no fer-la en plenes condicions. A veure si l'any vinent és possible, i t'enganxa en un millor moment. I si el Barça juga amb l'Atlético, millor encara.

xavi marina ha dit...

L'important es estar a la línea de sortida. El que vingui després es indiferent. S'ha intentat i això es molt, ja que molts ni ho intenten. Felicitats !!

Anònim ha dit...

Molts ànims i cuidat molt.

Un altre propera serà.

Descansa i prent les coses amb calma i han més dies que llonganisses.

Molts petons des de l'Alsacia.

Mama

malfieten ha dit...

Aquest no devia ser el teu dia... hi ha més marxes.
El que està clar que els que fem això ens agrada patir, però fins a cert punt, és un hobby i t'ho has de passar bé, quan superes aquest punt, millor plegar i fins una altra.

Salut!

Jaume ha dit...

Va Jordi anim! aquest any portes molts kms i es normal que d' avegades ens passin coses d' aquestes.

El teu amor!

Jordi ha dit...

Clidice: merci, ho faré, ho faré!

Fcesc: moltes gràcies! Vinga, a veure si ens veiem. Però crec que la meva temporada conclou amb la Ultra-Trail Serra de Montsant el 25 d'octubre.

Albert: sí, sí, i tant que la mirava. M'agradava molt! Feia riure si més no! Merci company!

XeXu: jejeje home, tant de bo tots els partits els juguéssim contra l'Atlètico, no? L'any vinent, la venjança!

Xavi: amb això tens raó. S'ha d'intentar si més no!

Mama: gràcies, amb calma ho faré! Ara descanso!

Malfieten: i tant! Ja ho vaig comentar, que no valia la pena seguir patint. Per tant, abandonament obligat!

Jaume: oooh!! ara m'has arribat al cor, amor!! jejeje Us segueixo fent reverències pel gran temps que vau fer!

bajoqueta ha dit...

L'important és intentar-ho, i si la salud no acompanya no se pot lluitar contra això :)

Jordi ha dit...

I tant! Quanta raó!

Fran ha dit...

Vaja, em sap greu, Jordi, el més important, però, és intentar-ho, i malgrat que et feien mal els genolls allà hi estaves, al peu del canó.
Segur que a la propera et va millor... ¿pot ser la Marxassa, la de les xuxes?
Vinga, una abraçada.