diumenge, 6 de setembre del 2009

Peregrinació a la casa blaugrana.

Ahir em va tocar fer la meva UTMB particular. I no em refereixo a la Ultra-Trail Mont-Blanc, no, sinó a la Ultra-Trail Museu del Barça, que inclou un tour per gairebé totes les instal·lacions dels Camp Nou, acabant pel museu i totes les relíquies que allà s’hi guarden per a tots els fetitxes barcelonistes. La temporada anterior no podia acabar-se tal i com es va acabar. El que va fer el nostre Barça va ser molt gran, grandiós, enorme, colossal, fantàstic, històric... malgrat que les televisions estatals facin mans i mànigues per donar-li més importància als fitxatges galàctics del salvador messies FP, el constructor que obra (o construeix) miracles com a president blanc en la seva reaparició a la poltrona merengue. Però jo, què voleu que us digui, estic tranquil. Sóc més del Profeta Pep, home humil i bondadós, amic dels seus amics, que lluny d’aparentar i presumir, creu més amb el treball, la constància, les persones, el grup i l’equip i no cau pas amb la temptació del dimoni que en forma de bitllets euros, tant perverteix avui en dia el món (i no només del futbol).
Com a bon culé vaig fer peregrinació i penitència al santuari barcelonista, la meca blaugrana, el camí de Santiago culé, la catedral dels miracles, l’espai més sagrat de (Visca) Barcelona. Començava la visita amb un vídeo en tres dimensions (ulleres incloses) on vaig poder gairebé tocar a l’Iniesta, al Puyol, al Valdés, al Messi i on un escut del Barça ens portava i ens guiava com un estel al firmament.

Després, ens mostraven els vestidor (visitant), baixàvem per les escales que enfilen els jugadors per sortir al camp, passant per la capella on la Moreneta va mirar-me als ulls (ella, sí, ella) i em va dir que en Pep us guiarà per una temporada mística on segurament caurem, però ens tornarem a aixecar i quelcom semblant a que no ens podia prometre títols, però sí que us dono la meva paraula d’honor que l’equip no fallarà i que persistirem seguit d’un estrenyeu-vos els cinturons perquè ens ho passarem bé. Llavors vaig tenir dubtes. Sí, sí. Però no en la meva fe, sinó en si m’estava parlant la Moreneta en tant que Profeta Pep o m’estava parlant el Profeta Pep en tant que Moreneta. Bé, tant se val, el més important és el missatge. I em va arribar, no ho dubteu.

Després de veure la zona mixta, la sala de premsa, la llotja i les cabines de radio i televisió situades a dalt de tot de l’estadi, va tocar la peregrinació al museu, lloc sagrat barcelonista on vaig arribar-hi rampa amunt pujant de genolls, patint, guardant penitencia. L’estada al museu va estar guarnida d’un munt de sensacions i calfreds. Una experiència religiosa en color blaugrana que va rejovenir-me uns quants anys i em va portar a la ment noms inesborrables de la història barcelonista com Bakero, Stoichkov, Maradona, Ronald Koeman, Kubala, Belletti... i Romerito, Escaig, Korneyev i Bogarde.

El millor moment va ser quan vaig ser davant del quintet aconseguit per aquest equip: Copa, Lliga, Champions, Supercopa d’Espanya i Supercopa d’Europa. Allà davant, agenollat i pregant perquè l’ànima del Profeta Pep sigui eterna i estigui entre nosaltres molts anys i anys per molts anys a la una per molts anys, vaig cantar cinc vegades l’himne del Barça, vaig repetir cinc vegades l’alineació de Wembley, París i Roma, vaig pronunciar la fórmula màgica “picarà Stoichkov, pararà Bakero i xutarà Koeman. Pica Stoichkov, para Bakero, xuta Koeman i gooooooooooooool”, vaig alçar les mans i cridar “Etoooo’o, Etooooo’o, com a tu t’apelles, je m’apelle Samuel” per acabar la pregària amb un “Al loro, que no estamos tan mal!”.

Companys, una experiència del tot recomanable per tot, menys per la butxaca, que l’entrada costa 17 euros per persona. Però bé, aquests cracks que tant ens fan gaudir se'ls ha de pagar el sou, no?

18 comentaris:

Clidice ha dit...

huas! tas fatal :P

Assumpta ha dit...

Boníssim!!
Genial!!!
Meravellós!!

Jo vaig fer aquest tour l'estiu passat!! Tal com tu el descrius, igualet... L'estadi, el vestidor, la Sala de premsa, el Museu... i és com una injecció de felicitat blaugrana... :-)))

Uns amics d'argentina visitaven Barcelona i Josep Lluís i jo els hi varem fer de guies jejeje... i, clar, a part de la Sagrada Família, Bus Turístic (tíquet per dos dies) i El Corte Inglés, era obvi, que no ens podíem deixar aquesta ruta fantàstica!!!

Una Matrícula d'Honor per aquest post (les fotos una passada!! qui les feia? jajaja)

Albert ha dit...

Jajajaj, molt bo!
La veritat és que hi he estat diversos cops a les instal·lacions del Barça i al Museu, però pel que expliques hi he de tornar d'aquí a poc perquè ensenyen moltes més coses (a més els vestuaris nous encara no els he vist).

Ja que vas anar al Museu, ara estàs preparat per enfrontar-te a les preguntes que he formulat en forma de concurs al meu bloc. Si vols, hi pots participar.

Boníssima la foto de genolls, jaja.
Adéu!

Albert ha dit...

Per cert, com es passen amb el preu de l'entrada! Si gairebé et surt més a compte fer-te soci per entrar-hi gratis!
Adéu!

Fran ha dit...

Jaja, molt bo, Jordi. D'aquí a poc tindreu que fer ampliació del museu. Com totes les religions, però, mai s'ha de perdre la fe.
Un infidel blanc i blau.
;-)

Andrea. ha dit...

Genial el post!!!!
una altra amb el cor culé.

Jordi ha dit...

Clidice: amor a un colors, se'n diu... jejeje

Assumpta: les fotos, les feia la fotògrafa oficial de l'event! jejeje Feia molts anys que no anava al museu i vam pensar que seria un bon moment! Umm... crec que a El Corte Inglès també fa molt que no he anat. Serà un bon moment?

Albert: són els vestidors de l'equip visitant, eh! Els del Barça els tenen tancats a pany i forrellat. Ara m'acosto al teu bloc!!
sí, sí, i tant! Quanta raó tens! Si ho multipliques per dos, surt la xifra rodona d'un sopar mitjanament arreglat!

Fran: la fe, crec, és l'única cosa que el Pep no ens la farà perdre mai mentre sigui entre nosaltres! Ànims, que malgrat començar amb derrota, ara us toca jugar a casa.

Luthien: gràcies! Compartim, doncs, cor culé i peregrinacions de color blaugrana!! jejeje

Assumpta ha dit...

Ja que tu em vas portar a IKEA, si vols jo et porto a El Corte Inglés (el de Plaça Catalunya, eh?) :-)))

Uri ha dit...

Grandioses les dues últimes fotos. Et va faltar fer l'ho haveu vist.

Jordi ha dit...

Assumpta: jejeje fet, fet!! Només hi vaig en ocasions especials...

Uri: gràcies, company! Peregrinació aconseguida!! jajaja

Sergi ha dit...

Abans de res, les meves felicitacions pel post, m'afegeixo al que t'han dit, gran, molt gran. Però sóc perepunyetes, i he trobat a faltar una cosa. A la darrera foto hi falta un cub d'aquests marrons, no creus? S'han d'anar preparant les coses, que no ens agafin amb els pixats al ventre i el pedestal encara no hi sigui per quan vingui el Mundial de Clubs!

Jordi ha dit...

XeXu, gràcies! Sí, sí, a veure com va el tema del sextet, que a mi em fa molta il·lusió guanyar aquest Mundialet de clubs, que no el tenim!

Eloy ha dit...

Company, sembles el Nuñito de la Calzada, no puedorrrrrrrr

òscar ha dit...

estic amb l'eloy, jordi; el moment d'ascens al museu, de genolls, m'ha fet recordar al grandíssim nuñito de la calzada cridant a la maria lluisa i al plutant a la casa de puigcerdà.

també, l'esment a herois barcelonistes com xavi escaich, igor korneiev o winston bogarde m'ha fet recordar a altres grans que hem tingut entre nosaltres com hierro, julen lopetegui o onésimo sánchez.

Jordi ha dit...

Eloy: jajaja ostres, ara que ho dius... no se m'havia acudit!

Òscar: vui un sanvich, que deia!
Grans els teus, també! Grans! Gràcies per aquesta enorme aportació, però segur que rasquem més i en surten un munt...

Alba ha dit...

Ara ja has pogut contemplar les dues noves inquilines del Museu. La veritat es que el trio (Copa-Lliga-Champions) está encantadíssim. A seguir pas a pas, partit a partit.
Salutacions

Jaume ha dit...

Jordi com les cabres!!!!

Jordi ha dit...

Alba: les cinc em van demanar que per desembre arribi la sisena, el mundialet. A veure si hi ha sort!

Jaume: el proper any, per donar-li més emoció, la CCC de genolls!