dimecres, 25 de novembre del 2009

Torna el millor Barça!

El millor partit de la temporada, sens dubte! Han guanyat. Què dic han guanyat! Han escombrat! Què dic han escombrat! Han anorreat al rival! Què dic... bé, és igual, tant se val, poseu el qualificatiu que vulgueu per descriure com el Barça ha passat per sobre de l’Inter o com només ha existit un equip sobre el terreny de joc. Qui us expliqui altres coses, no va veure ahir el partit. No l’escolteu que no us farà cap bé. Us omplirà el cap de pardals.

Vagi per davant que les meves sensacions abans del partit no eren bones. Els que aneu llegint els meus post ja ho sabeu. No era gens optimista amb el joc de l’equip. Així que abans de que comencés l’enfrontament, ja m’havia encomanat a la Moreneta, a la Verge de la Mercè, a la Mare de Déu de Lourdes, a Sant Jordi i a Guifré el Pelós mentre anava prenent xupitos d’aromes de Montserrat. Però si alguna vegada vaig ser feble. Si alguna vegada vaig allotjar alguna mena de dubta dintre meu. Si alguna vegada vaig pecar i vaig pensar en fer-me ateu, encara que fos per una dècima de segon (que ho dubto), a partir d’avui torno (no, què dic, re-torno) a creure amb el Profeta Pep, amb les seves idees, amb l’equip i amb el barcelonisme en general. Jugant d’aquesta manera, ho tornarem a guanyar tot. I el més important, sense Messi, sense Ibrahimovic, sense Touré, però amb Pedrooooo, Piquembauer (autors dels gols) i companyia. Un equip que ahir va jugar com un equip, on ningú va ser més que el seu company. Una màquina perfecte pensada per destruir el rival. Onze homes programats només per guanyar.

Ara ja respiro més tranquil. Durant aquestes setmanes em vaig autodiagnosticar el típic canguelis culé, però crec que ja estic el tot recuperat. Puc deixar d’automedicar-me i de mirar cada dia la fotografia que tinc penjada a la feina on surt en Carles Puyol aixecant l’orelluda amb tot l’equip al seu voltant. Perquè ja tornem a ser primers de grup. Perquè tots el resultats d’ahir ens van afavorir i perquè, segons com, amb un empat a Kiev en tenim més que suficient per ser primers de grup. Ara ja veig que les patinades contra aquell equip rus el nom del qual no vull recordar-me van ser això, només patinades. Per acabar, només dir que visca el Barça i visca Catalunya! Ja torna a ser aquí l’armada invencible!

LA PREGUNTA.
És necessari que Figo torni a trepitjar el Camp Nou? Tant em fa que sigui com a jugador, com a directiu, com a visitant del museu o com a venedor de crispetes. Sisplau, aquest jugador hauria d’estar declarat persona non grata! Que vagi a Madrid que són molt hospitalaris.

19 comentaris:

kika ha dit...

m'encanta poder llegir coses així! que bé! :-) ahir em vaig perdre el partit, però el millor ja ho he trobat aquí!

neus ha dit...

i que gran que és l'Iniesta!!! jejeje
una servidora ahir tenia la mateixa sensació que en els partits importants de l'any passat, nus a l'estòmac i una convicció total de que deixaríem bocabadats a tothom. La mateixa sensació que vaig tenir quan havíem de jugar contra el Bayern, el Chelsea, el Manchester, el Madris...
M'agrada sentir-me així! Neguitosa i completament convençuda.

VISCA!

Anònim ha dit...

ahà, així que hi havia xupitos d'aromes de Montserrat!!! doncs que sàpigues que no són molt recomanables per la descomposició, eh!

el figo estava molt musti o potser pensatiu. i si s'estava plantejant obrir una paradeta de figues. ja ho veig, sota el lema "figues, figo. pa los de madri un higo".
anònima

Assumpta ha dit...

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!

Ai, ai, aquesta gent de poca fe (jiji... m'ho has posat molt bé!) la confiança, l'esperança, no s'han de perdre mai! :-))

I quin partit! Quina primera part! Quina meravella!

Oeeee oeeeee oeeeeeeeeeeeee

Jordi ha dit...

Kika: moltes gràcies!! El millor, però, el partit! I els lectors, evidentment!

Elur: i que duri! Ops, una altra fotuda de pota... ;-) Que consti que m'acabo de completament convèncer!

Anònima: en Figo, com a molt, li donaríem paradeta a fora de l'estadi i per la nit...

Assumpta: no, no, jo l'esperança mai l'he perdut. Una altra cosa és que vegi que la cosa no anava molt bé i que no acabaven d'estar molt fins! Visca, visca!

Clidice ha dit...

Mira que n'ets d'home de poca fe! l'any passat féieu igual! si ej keeeee pobre Barça amb aquests seguidors! :)

Assumpta ha dit...

Siiiiii tens raó CLIDICE tota la raó!! :-)))

Jajaja l'any passat igual, igual :-))

És d'aquells culés patidors... ai, sembla mentida! i tan jove!! Si hagués viscut tot el que jo he viscut amb el Barça!! ;-))

Clidice ha dit...

tsè Assumpta ja saps allò que diuen: "gent jove, pa tou" ;P

Assumpta ha dit...

Jajajajaja :-))

Garbí24 ha dit...

I sense patir gens ni mica,,,,,,insuperable, ara repasarem el madrid per fer-li un homenatge al figo

Anònim ha dit...

Ja tocava, ja tocava i ja ens tocava celebrar els gols del Barça amb més tranquil·litat, bé jo esperava el 3er eh, però molt i molt bé, estic més tranquil xiquet :)

Albert ha dit...

No és per restar-li mèrits al Barça, però jo crec que l'Inter va deixar d'existir a partir del primer gol. Un equip que surt a defensar-se i que veu com li marquen al minut 10 ha d'anar a l'atac... i és aleshores quan el Barça va a matar i no et deixa tenir la pilota.
Un clar exemple, Motta jugant de mitjapunta per darrere d'Eto'o i Milito quan tots sabem que és un pivot defensiu com una casa.
Això sí, tota la confiança del món en aquest equip per enfrontar-nos al gran rival.
Adéu!

Alba ha dit...

Bon partit el del Barça que va fer el que havia de fer: guanyar. Ara depenen d'e,lls mateixos per ser primers de grup. Jo crec que, a més, un altre factor a tenir en compte es que la victoria donará moral i es tindrá a Messi i Ibrahimovic amb més bones facultats i recuperats de les seves respectives lesions. Ara a seguir en la mateixa dinàmica.
Salutacions

kweilan ha dit...

Visca Catalunya! i visca el Pep!

Jordi ha dit...

Clidice: sí, tens tota la raó. Però aquest patiment es porta als gens i es passa de pares a fills!

Assumpta: Et remeto al comentari anterior!

Clidice: l'he entomada bé!! ;-)

garbi24: estic convençut que el diumenge guanyarem! I li dedicarem al portuguès aquell el nom del qual no vull pronunciar.

Cesc: amb els dos gols i el gran joc, ja em conformo!! Quina manera de patir, però, durant la lligueta!! Això no es fa!

Albert: tens raó, però el Barça també tenia moltes baixes. Així que crec que estàvem igualats!
Tota la confiança i més!

Alba: la victòria, una benedicció per tots: lesionats, per la moral i pels barcelonistes que estàvem acollonits!

kweilan: visca, visca!! Per molts anys!!

Sergi ha dit...

Doncs mira, jo ahir no vaig poder veure el partit, quina llàstima. Sort que tindré una altra oportunitat de veure la màquina aquest diumenge que ve. Saps què li passa a aquest equip? Em penso que se li han pujat una mica els fums. Només es posen el mono quan és un rival de pes, i contra els petits s'adormen. Això no es pot permetre perquè allà és on es perden els títols. Espero equivocar-me, però, ja que l'altre dia tornaven de seleccions, i els partits fallits de la Champions al final quedaran en res i seguim imbatuts a la Lliga.

ddriver ha dit...

ahir ho del Abidal va ser brutal, la medicacio de la grip A l'ha posat com una moto, al Henry no l'hi podriem donar una mica d aquesta medicacio?

Anònim ha dit...

Gran partit el d'ahir! Ara bñe, més que tornar, hem recuperat tota la mal sort que hen tingut els darrers partits. Menys en lagunes excepcions, jugàvem bé. Ara toca el Madrid el diumenge!1

Jordi ha dit...

XeXu: també espero que t'equivoquis, perquè això va ser una de les coses que ens va ajudar a ser tricampions l'any passat: l'humilitat i el tractar a tots els equips per igual. Ai, ai, ai... Espero que en Pep els hi ho recordi!

ddriver: ja va ser estrany que jugués l'Abidal, però que ho fes d'aquella manera després d'estar lesionat... dubtós! ;-)

Albert B. i R.: sí, bona visió també! Poques ocasions però en van entrar dues, cosa que abans no passava. En teniem moltes i n'entraven una o ninguna.