Adéu Madrid, sí! Adéu Mourinho, sí! Adéu superbia, sí! Adéu milions, sí! Ara toca treure el retrovisor, com la temporada passada i veure els blancs darrera, pel mirall, perquè ja els hem 
avançat. Ahir, amb la seva prepotència, el seu jugador insigne (i egoista, Carbonero dixit) sobre el camp, les seves excuses i el seu mal joc, van aconseguir arrencar un trist empat al camp d’un recent ascengut a primera divisió, el Llevant. I molt m’oloro que a l’entrenador portugués ja li començaran a caure pals i a buscar les pessigolles. I això no li agradarà.
Així les coses, sabent el resultat del MOUdrid (vés per on, aquest és meu!), el Barça sabia que per començar a posar les coses al seu lloc, havia de guanyar i demostrar (com ja va fer contra l’Sporting) que també hi ha vida sense Leo Messi. Diga-li vida, diga-li futbol, diga-li tres punts. I per aconseguir-ho s’havia de lluitar contra la pluja, els lleons i l’estat del terreny de joc. I, per Guardiola que ho van fer! L’Athlètic no es va rendir mai, però el Barça tampoc. Va tenir ocassions a cabassos pe
r golejar, però el porter i al fortuna ho va impedir durant la primera part. Ni jugant contra deu (sí, Mou, ara ja pots dir que el Barça ha jugat contra deu) la bola entrava. Però estàvem tranquils, el Barça jugava bé i el gol no trigaria a caure.
La segona part va tornar a ser un monòleg blaugrana on Keita i Xavi van posar el dos a zero al marcador. Tots tranquils. La victòria era al sarró. Al sarró? No! Perquè quan mancava un minut pels quaranta-cinc reglamentaris l’Athlètic va donar una urpada al partit marcant un gol i posant l’ai al cor de tots. Donant emoció, que tampoc no està gens malament. L’incertesa, però, va durar el que Sergio B. va trigar en marcar el tercer. Tots tranquils, finalment. Ah!, m’ho deixo, tonta expulsió de Villa. Rigurosa, igual que la de Amorevieta a la primera part. Balança compensada, doncs.
LA BANYERA REPLICA A MOU (inaugurem nova secció!!).
Mou, Mou, Mou, ... si es queixava que l’Sporting havia regalat el partit al Barça (cosa que no és certa perquè malgrat jugar amb un equip plagat de suplents als blaugrana els va costar sang, suor i llàgrimes), ahir no van ser capaços de guanyar a un altre regal: el Llevant jugava amb set baixes. Estem o no?
avançat. Ahir, amb la seva prepotència, el seu jugador insigne (i egoista, Carbonero dixit) sobre el camp, les seves excuses i el seu mal joc, van aconseguir arrencar un trist empat al camp d’un recent ascengut a primera divisió, el Llevant. I molt m’oloro que a l’entrenador portugués ja li començaran a caure pals i a buscar les pessigolles. I això no li agradarà.Així les coses, sabent el resultat del MOUdrid (vés per on, aquest és meu!), el Barça sabia que per començar a posar les coses al seu lloc, havia de guanyar i demostrar (com ja va fer contra l’Sporting) que també hi ha vida sense Leo Messi. Diga-li vida, diga-li futbol, diga-li tres punts. I per aconseguir-ho s’havia de lluitar contra la pluja, els lleons i l’estat del terreny de joc. I, per Guardiola que ho van fer! L’Athlètic no es va rendir mai, però el Barça tampoc. Va tenir ocassions a cabassos pe
r golejar, però el porter i al fortuna ho va impedir durant la primera part. Ni jugant contra deu (sí, Mou, ara ja pots dir que el Barça ha jugat contra deu) la bola entrava. Però estàvem tranquils, el Barça jugava bé i el gol no trigaria a caure.La segona part va tornar a ser un monòleg blaugrana on Keita i Xavi van posar el dos a zero al marcador. Tots tranquils. La victòria era al sarró. Al sarró? No! Perquè quan mancava un minut pels quaranta-cinc reglamentaris l’Athlètic va donar una urpada al partit marcant un gol i posant l’ai al cor de tots. Donant emoció, que tampoc no està gens malament. L’incertesa, però, va durar el que Sergio B. va trigar en marcar el tercer. Tots tranquils, finalment. Ah!, m’ho deixo, tonta expulsió de Villa. Rigurosa, igual que la de Amorevieta a la primera part. Balança compensada, doncs.
LA BANYERA REPLICA A MOU (inaugurem nova secció!!).
Mou, Mou, Mou, ... si es queixava que l’Sporting havia regalat el partit al Barça (cosa que no és certa perquè malgrat jugar amb un equip plagat de suplents als blaugrana els va costar sang, suor i llàgrimes), ahir no van ser capaços de guanyar a un altre regal: el Llevant jugava amb set baixes. Estem o no?
13 comentaris:
Al final el temps col·loca a cadascú al seu lloc. I el lloc del Mdrid és darrera el Barça.
Aquest equip no pot generar mai dubtes...
Nosaltres varem fer el nostre partit de waterpolo...sense queixar-nos de la gespa ni del temps. Els del MOUdrit varen tenir el problema del subconscient, jugaven contra un equip blaugrana, davant d'això són impotents.
Partit treballat i sofert en el que es va demostrar que al Barça encara li falta guanyar una mica de punteria, però que ja no tant. Villa està desafortunat de cara a gol, però justament això, desafortunat. El dia que la sort jugui una mica al seu costat, en farà molts. Cap queixa d'ell, de moment, genera joc, fa perill i dóna assistències. Si a la jornada 15 segueix sense marcar, ja veurem si ens queixem o no, però de moment bé.
Era difícil amb tanta aigua, i això dóna mèrit a la victòria treballada. L'expulsió d'Amorebieta era rigurosa, més que la de Villa. Una mica injusta perquè rellisca molt per terra. S'havia de castigar, però potser era massa càstig. La de Villa, per ximple i contestar les ximpleries d'un rival que té el cul pelat de provocar. Doncs pitjor per ell, a veure si la propera vegada sap passar del tema.
El Madrid no està tan lluny. Faria bé el Barça de fer ara coixí de punts i aprofitar les relliscades rivals, perquè al final s'entonaran i tenen equip per fotre'n 5 a cada jornada. I sobretot, per no rebre'n cap. Perdrà pocs partits, però és pitjor empatar-ne dos que perdre'n un. Mentre segueixin negats, a anar guanyant distància, i després a dosificar.
Ens pot semblar fatal totes les coses que diu Mou, però no és nou, ho ha fet a tot arreu per minar la moral dels rivals. Ell seguirà perquè li funciona, no en va ha guanyat una carretada de lligues. Només cal que no en fem cas. Bé, nosaltres és igual, que no en faci cas el Barça. Vam guanyar contra 10? Festa major. Vam guanyar els suplents de l'Sporting? Bé que va costar, que una mica més i... s'hi van deixar la pell, fàcil no ho van posar. I anar seguint. Si ara som davant, que Mourinho digui missa, només hem de mirar endavant, que si correm prou, les seves ones sonores no ens arribaran.
Un acudiiiiit hehehe
"Que levante la mano quien quiera una Mou 0,0!!" hehehe
El vaig veure ahir entre els comentaris "batalla campal" que es deixen els aficionats del Barça i del Madrid a la web del Marca ;-)
Em va fer gràcia que marquessin els tres centrecampistes, mira... i 1-3 és un resultat bonic :-))
Jo és que sóc molt pessimista i no confiava massa en com sobreviuríem sense Messi, però ja es veu que aquí marca tothom!
Utnoa
Albert B. i R.: actualment sí! Qui se'n recorda d'aquells temps que era el revés? ;-)
Jordi: mai, mai, sempre hi van!
garbi24: hahaha és veritat, darrerament els colors blaugrana no se'ls donen gens bé. Ja sap què li espera el Mourinho quan jugui contra nosaltres...
XeXu: Villa va fent, com dius. Seria preocupant si no tingués oportunitats, però s'hi deixa la pell, no com el suec. Només la manera de participar-hi, gens apàtica fa predir que dintre de poc sucarà, segur!
Crec que les dues targetes són un pèl rigoroses. Tant l'una com l'altra. Villa no li fot la gran plantufada i l'Amorebieta rellisca per l'aigua. Ara ja tenen tema del que parlar, que és que el Barça guanya perquè li expulsen jugadors contraris. Aquesta el Mou la tornarà a treure.
Crec que el Madrid empatarà bastants partits, sincerament. El joc del Mou ja és aquest.
Mourinho és el millor motivador del Barça. Que vagi xerrant, i tant! Però és que algú ha de contestar-li, no?
Assumpta: hahaha molt bo, molt bo! Jo no aixecaré la mà, que no sóc cerveser....
Utnoa: sí, sí, seguim tenint un equipàs amb ell o sense ell.
Indignació és el que sento ara mateix! oh! com pots fer una cosa així Jordi?!? com pots perdre el temps parlant del Real Podrit i no dir res de l'entrada d'Amorebieta a Don Andrés Iniesta Luján?!? oh! Si l'enganxa me'l cama-trenca! Vasco de mierda, és el que va sortir de la meva boca després de recordar-me de tota la seva família... sóc així a vegades... i mira que adoro Euskadi, è?! Però vaig estar renegat mitja hora i només de pensar-hi em bull la sang! si hagués sigut en Messi tothom s'estaria exclamant o si l'hagués lesionat també, però com que Don Andrés és més murri que morènu va poder esquivar el cop fort i sembla que així ja no passa res... i no. Passa i molt. Hombreià. I després els de San Mamés, mamons, em xiulen l'Iniesta? a ell que és qui ha rebut la trompada? a cagar a la via, home!
Una entrada amb les dues cames per davant és vermella i ja està. Per culpa de les interpretacions absurdes (que si era moll, que si volia tocar la bimba...) es perdonen coses que si no es perdonessin d'un bon principi ja no passarien.
Aviam si el burru d'en Villa hi torna a fotre la mà a la cara d'algú, diria que se'n guardarà prou tenint en Pep d'entrenador.
És com si fos un sacrilegi treure la vermella, tu, si al reglament hi és per alguna cosa serà. No val esperar a treure-la quan tens un jugador trinxat a terra o amb la cara ensangonada.
ais, ja està, ja m'he desfogat.
Elur, has escrit tot aquest comentari sense riure? Perquè jo quan he arribat al "vasco de mierda" ja al·lucinava... i el "més murri que morènu" és... hahahaha... em morooooooooo...
i "que si era moll"... hahaha...
ai, ai que no oblidem el "me'l cama-trenca"...
què bo!! :-DD
entre riallera i empipada Assumpta... jeje però la cosa és sèria, sèria i no escriuré tots els insults que vaig deixar anar ;-P
'Vasco de mierda' li ho deia un amic alemany a un amic basc, tenien una manera estranya de mostrar-se el carinyu, perquè eren/són bons amics. Jo no ho vaig dir amb cap carinyu dissabte :P
Mourinho està en boca de tothom, però amb el que va costar portar-lo, molt malament hauran d'anar les coses perquè el facin fora. Ara tothom comença a veure que no només és arrogant i provocador amb els de fora, sinó també amb els seus propis jugadors, cosa que jo ja fa temps que dic. Això no vol dir que l'hagi deixat d'admirar.
Gran victòria en un camp difícil; a veure què fem demà a Rússia.
Adéu!
Aquesta nova secció serà un èxit, n'estic segur!
Au, espavila a tornar-lo a replicar, que aquest home és incapaç d'esat-se quiet!
*Sànset*
En Messi està jugant hehehe... quin tio!! ;-))
Publica un comentari a l'entrada