dissabte, 16 d’octubre de 2010

Torna el Barça de les dues cares.

Final primera part: Barça 0 – València 1

SOCI 1: Què tal, com estàs?
SOCI 2: Bé, bé, com sempre. I tu?
SOCI 1: Bé, també, com sempre. I la família?
SOCI 2: Bé, com sempre. I la teva?
SOCI 1: Bé, com sempre.
SOCI 2: I el Barça, que me’n dius?
SOCI 1: Puaf! Com sempre aquest any al Camp Nou.
SOCI 2: Aquest any, em sembla que no guanyarem res...
SOCI 1: Ja ho pots ben dir, ja...
SOCI 2: Bé, vaig a buscar un frankfurt.
SOCI 1: Vagi de gust.

Final del partit: Barça 2 – València 1.

SOCI 1:
Bé, dona-li records a la dona.
SOCI 2: Sí, sí, com sempre! I tu també eh!
SOCI 1: Sí, com sempre!
SOCI 2: I el Barça, que me’n dius?
SOCI 1: Bé, com sempre l’any passat, no?
SOCI 2: Sí, sí, hem jugat molt bé aquesta segona part.
SOCI 1: Aquest any guanyarem la Lliga, segur!
SOCI 2: I tant! I tant!
SOCI 1: Bé, vaig a buscar el metro.
SOCI 2: Vagi de gust.

I és que avui el Barça ha mostrat novament dues cares: una bona i una de dolenta. El que passa que aquesta vegada ha estat al revés. La dolenta a la primera part i la bona a la segona. Com segueix costant treure endavant els partits del Camp Nou!

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ai, però avui era enfront el VALÈNCIA!! i, per tant, és una victòria MOLT IMPORTANT!! i jo estic contenta... com sempre que guanya el Barça!! :-))

Pregunta: Els frankfurts del Barça són millors que els de l'IKEA? i quin preu tenen? :-))

garbi24 ha dit...

La llàstima es que ara per ara els Mandrils....guanyen

XeXu ha dit...

Penso que això del Camp Nou és circumstancial, hem tingut un parell d'entrebancs, però aviat ja ni se'n parlarà, el Camp Nou serà el nostre fortí.

La primera part no ha estat brillant, però cal comptar que davant hi havia el València, no una colla de firaires de circ. Han sortit forts i és un equip rocós i treballador. No han causat massa perill, però en una jugada aïllada ens l'han clavat cosa que ens passa massa sovint, últimament. Vull creure que l'equip està tan abocat a l'atac que descuida una mica la defensa, però això s'anirà polint.

A la segona part l'equip ha sortit més inspirat i s'han generat algunes opcions que han donat dos gols, i podrien haver estat més. Sense ser un partit enlluernador, ens hem mostrat com un equip sòlid i que sap treure endavant els partits difícils. Potser no serà espectacular, però mira-ho pel cantó bo, aquesta qualitat és tremendament útil a la Champions.

Claus del partit, principalment que Messi no estava gens inspirat. Algun detall, però el proper partit ja serà una altra cosa. No pot estar sempre al 100%.

Una altra clau, però que és ja de tota la temporada, és que no es generen massa ocasions clares, i amb les vegades que l'equip volta l'ària contraria, no és bona cosa.

Noms propis, Iniesta estel·lar i Xavi... fent de Xavi, no es pot dir res més. Villa fa una gran tasca en atac treballa molt i no s'amaga, encara que no li surtin les coses. A la que marqui un parell de gols, no pararà. M'han agradat Keita i Mascherano (el poc que ha jugat).

Jordi ha dit...

En Xavi es mereix un monument per tot el què està fent pel Barça, jugant-se la seva carrera professional. Olé!

Albert B. i R. ha dit...

És evident que aquest any no anem tan llençats com els dos anteriors. La sobrecàrrega de partits afecta, tant a nivell esportiu com mental. I l'ambient que s'està generant a l'entorn tampoc ajuda a generar estabilitat. Ens espera una temporada molt difícil!

elur ha dit...

Amb el que estan fallant Villa i Bojan no sé què farem... algú li va explicar a Villa que no era un entrenament contra el seu EX-equip? em va fer desesperar tant!

Que gran Don Andrés, que gran!!!

Messi... jugava? jejeje

Visca el Barça!

pd.-estic una mica moixa però, la Real Sociedad no aixeca cap pobrets...

sànset i utnoa ha dit...

El València és un molt bon equip. Farà parlar. Igual que la nostra segona part. No sé que coi els passa, sembla que només vulguin demostrar que són els millors a estonetes.

I pels que parlen de messidependència: jo no l'he vist en tot el partit... i hem guanyat al líder (afegeixo: repàs de dos collons durant la segona part)

Al loro!

*Sànset*

Albert ha dit...

Va costar, però el rival no era precisament fàcil.

El teu escrit és el reflex de molts socis del Barça, entre els quals m'hi podria incloure a vegades: quan perdem és tot horrorós i quan guanyem és tot fantàstic.
Adéu!