Més Messi.

Avui, més Messi. De nou dos golets, com contra el Copenhaguen el passat dimecres. De fet estic per dir-li el petit suisse, perquè si a mi me daban dos, ell els marca de dos en dos. És dolent, ho sé. Me’n faig càrrec. De fet, si seguim fent símils amb anuncis televisius, podríem dir que con un poco de Messi basta (Giooooor). No ha fet gaire cosa (de fet fa partits que no es veu aquell Messi estel·lar), però poca cosa de Messi és molt. I així ha estat.

Sé que no he de desesperar-me. Que tot just acaba de començar la cosa. Que és massa aviat. Però no veig bé al Barça. Ho sento. Els hi costa un munt quan els equips es tanquen darrere. Seguim fallant moltes ocasions claríssimes (Alves n’ha tingut una sol davant del porter) i, és clar, si perdones pateixes. Quedi clar que avui no he patit, eh! He patit perquè el gol no arribava, perquè el Saragossa no ha creat perill. Bé, a la primera part han tingut un mà a mà amb Valdés que si és Rooney, Higuaín o Forlan en lloc de Braulio allò va a dintre i ja ens haguéssim posat amb un gol en contra.

Villa segueix amb aquell malastruc que impedeix que marqui, però ja arribarà. Encara que no ho faci, el Barça juga amb 11, no com amb Ibra que quan no ho feia el Barça jugava amb 10. Així que paciència, que tot en aquesta vida arriba. I els gols de Villa també ho faran.