Bé, sembla que sí, no? Que torna... Si no què coi faig jo assegut davant del teclat escrivint coses sense solta ni volta. Els seguidors fidels d’aquest humil bloc haureu pogut apreciar que he estat dies sense escriure. Sí, sé que no cal ser en Grisom (o com s’escrigui) del CSI per adonar-se’n i que només cal mirar la data de la publicació del darrer post per veure que he estat uns quants dies sense aparèixer. Bé, deixem-ho en que he passat una lleugera crisi creativa que ha derivat en la pèrdua de fe en els meus escrits provocat, de ben segur, per un allau de feina impressionant que m’ha mantingut bastant ocupat. Ara, però, no tinc més remei que aparèixer de nou a l’escena del crim i tornar a omplir la banyera d’aigua freda. He rebut pressions. Sí, sí. Pressions del meu entorn més proper (entenem per entorn més proper l’Alba) perquè em tornés a posar mans a l’obra (o al bloc) i tornés a deixar anar la meva inspiració creativa (si se’n pot dir així). Que aquestes pressions hagin estat via facebook en forma de missatge al mur no vol dir que siguem una parella moderna i que només ens parlem via xarxa, ans al contrari. També ho fem via telefònica (hi ha una factura que ho demostra) i, ocasionalment i quan no hi ha més remei, en viu i en directe. I és que quan la parella et demana alguna cosa, no li pots dir que no, sinó ja saps el que toca... Però jo, en veritat, sóc bona persona fins la medul·la, ja que, com diu aquest home:
Han passat unes quantes coses aquests dies que no he estat per aquí:
- He estat tres dies a Praga.
- El Barça està a set punts del Madrid a la Lliga, jugarem la final de la copa del rei contra els blancs i l’Afellay (el doble del Jaka Lakovic del Barça de bàsquet) ja goleja.
- He decidit tornar a fer ultra-trails de muntanya i m’he apuntat, amb un parell (no d’euros, sinó d’allò altre que no es pot dir en horari infantil) a la Transvulcània, prova que tindrà lloc el set de maig a La Palma de Gran Canària i que consta de 83,3 km amb un desnivell positiu de 4.415 metres. Així que toca entrenar fort de nou! Després de l’any sabàtic que em vaig agafar ara en torno a tenir ganes.
Ah! També m’agradaria demanar l’eliminació fulminant i immediata del que retransmet els partits a La Sexta i que al Keita li diu Keità, amb accent a la a.
P.D.: La Banyera vol demanar disculpes per avançat a l’Alba i vol deixar clar que:
1)Això era un post de broma
2)La comunicació emprada seguirà sent en viu i en directe com fins ara.
3)Et segueixo estimant molt.
I com a conseqüència de tot això no vol que apareguin certes repressions cap a la meva persona en forma de “el sopar a partir d’ara te’l faràs tu”, “s’ha acabat veure els partits del Barça de bàsquet per la tele” o “avui també em fa mal de cap. Sí, com ahir, què passa?”.
18 comentaris:
Gràcies, ALBA, per coaccionar-lo!! :-))
La veritat, poc a poc alguns dels meus blogs preferits van tancant o espaiant els seus posts i jo, que sóc molt sensible, els trobo a faltar.
Has fet molt bé de pressionar-lo si!! :-DD
(El tio se'ns en va de vacances a Praga i després ens deixa anar un rotllo de crisi creativa i no sé què més... quina barra!!)
Doncs res, JORDI, que ja ens aniràs informant de com van els teus entrenaments!! Ja saps que el meu blog sempre és amb tu i, si cal, et faig un altre seguiment via Internet com aquella vegada que va ser emocionant! :-))
Per cert... tens algun llibre per comentar? Trobo a faltar les teves ressenyes :-)
Visca el Barça!!
Visca Catalunya!!
Visca la Banyera!!
Visca l'Alba!!
Jo només vull dir que el motiu d'aquesta comunicació via facebook va ser per donar més força a la coacció, tots els que ens coneixeu sabeu que per facebook més aviat ni ens parlem sinò que donem gràcies de ser-hi com amics!!!
Respecte a qui farà el sopar a partir d'ara, està claríssim, TU!!!
Ah, que m'he oblidat de dir que un post resum d'un mes de la teva vida per mi no és un post, però no em queixaré ENCARA, et vaig a donar un marge de temps per demostrar-me que això no només a estat una resposta a la coacció i ja està sinò que hi haurà una continuació!!
I, SI, jo també t'estimo molt!
Els partits del Barça de bàsquet que no te'ls prohibeixin! Espectacle total! (fa un momentet hem guanyat de més de 20, per la porta gran).
Animal! A on vas amb aquests ultratrails... la meva mitja marató queda en un joc de nens al costat d'això... i més a les Canàries, amb jet lag i tot!
L'última frase: avui també què passa! m'ha arribat a l'ànima Alba, estic prenent apunts com una boja :P
Ah! hola Jordi! :D
tu fes-me cas....lo que digui l'Alba, que de ben segur aniràs bé i nosaltres podrem llegir alguna critica blaugrana amb un to que ens agrada
M’alegro que ja tornis a escriu en el bloc. Jo també et trobava a faltar, tots els dies el obro i res i avui sorpresaaaaaaaaa
Gràcies Alba, per induir-lo a torna a engegar el bloc (jo no sóc amant del facebook) i ara a lluitar per treure-li del cap el que tu i jo sabem.
Petons per el dos i per la Assumpta també.
Mama Jordi
M'he cansat només de llegir en què consisteix la transvulcànica aquesta...
Nen, ja feia dies que pensava que t'havies fugat a algun lloc. Veig que ho vas intentar a Praga, però allà no tenen el Barça
Bentornat, i espero que no tornis a desaparèixer, que ja està bé, home! Si no, l'Alba no serà l'única que et castigarà.
Reieto tambe has fet la teva primera mitja marató d' asfalt
Assumpta: Paraula de Banyera que la crisi creativa es va apoderar de mi. Anava pels racons buscant-la i la cridava als quatre vents.
Aquell seguiment al Mont-Blanc va ser per treure's el barret! T'estaré eternament agraït sempre!
Síiii! Tinc un llibre per comentar que em va agradar molt i em va tocar molt la fibra. Properament, a La Banyera! ;-)
alba: sí, sí, donem gràcies d'estar-hi encabits i prou!
Puff!! Veus, ja deia jo que alguna represalia que altra sortiria... Bé, sort que la del mal de cap de moment no es contempla!
El porquet: Gran partit de bàsquet ahir al Palau. Va costar al començament però després els vam passar per sobre. A la que es van posar a defensar i a còrrer, va ser bufar i fer ampolles. Espero amb ànsies el partit contra el Maccabi.
jet lag i calor! Es veu que al punt més alt estarem a uns 40 graus... uff!! Però bé, sense patiment no hi ha glòria!
Clidice: hahaha era conya també!! Hola!
garbi24: les dones són molt sàvies, això no ho he posat mai en dubte. De moment li seguiré la corrent (diguem-ho així per no dir que li faig cas i sentar precedent).
Mama: Gràcies! I no, no m'ho treurà del cap, que ho sàpigues! A la Transvulcània hi seré de cos present! Grrrr!!! Petons!
XeXu: Espero que t'hagis hidratat bé, que és molt important. El cansament sense hidratació és fotut!! hahaha
Volia fer com el Roldan, però novament sóc aquí. M'han tornat a pescar i m'han tancat entre reixes. Allà a Praga no m'hi hagués quedat. Molt fred!!
Els teus càstigs són molt durs??
Jaume: Reietona, tens raó! La meva primera i última mitja marató d'asfalt!
jordi, oblida la transvulcànica, "pili ganará".
"un allau de feina impressionant" o "pressionant com un allau a la feina". això em sona molt.
alba, estic totalment d'acord amb tu, menys bàsquet i més blog.
Ei! Que maco això de dir-se "T'estimo" a través del blog!
El (presumpte) xantatge de l'Alba no és tal. Ella persegueix el bé comú d'una Catosfera que, darrerament, està caient en un cert desànim creatiu a causa del fred que colpeja Catalunya.
Fred que, és clar, també s'abona amb la reiteració de frases com “avui també em fa mal de cap. Sí, com ahir, què passa?”. Un clàssic de les escenesmatrimonials més nostrades.
Què gran l'Alba i quina gran tornada la teva, company!!!
murga: savis consells els teus. No en va ets una dona feta i dreta i l'experiència, en tu, és un grau. Puc oblidar-me també del "pipas pal pájaro" o "bar de barra americana"? Si no saps que és, consulta-ho aquesta nit amb el Toni.
Adbega: gràcies! Però en viu i en directe millor, no? ;-)
òscar: el Fred (no confondre amb el diminutiu del Rodríguez Picó) fa que les idees quedin glaçades. Ara que diuen que a la costa aquest cap de setmana potser arribem als 20 graus segurament aquest finde també faré un post. Per seguir el rodatge.
Ah!! Imagino que el Pepe i la Pepa, aquells que feien les escenes de matrimoni de Tele 5 i del Jose Luis Moreno, també van incloure aquest gag del mal al cap... És un clàssic.
Benvingut Jordi! Et trobava a faltar. Et diré com en Garbi, que li facis sempre cas a l'Alba. Em cau molt bé, aquesta noia!. Salutacions.
Aquesta tarda he començat a llegir "La Tapadera" de Grisham... ja et diré el què :-))
Josep Lluis: Ui, com ho senti l'Alba se li pujarà l'ego!!
Asusmpta: ah! La tapadera! Em va agradar, però crec que n'hi ha de més bons!
Publica un comentari a l'entrada