Avui tocava sortir a córrer, ja recuperat del tot de l’Eco-Trail de París. I com sempre dic jo, quan surts a córrer (o a fer alguna cursa) ho fas amb les credencials per davant. Les presentes a la resta de gent que com tu surt a fer alguna volteta que altre corrent. Bé, digues credencials o digues samarreta. En definitiva, te l’enfundes i cadascú lluir el que pot.
N’he vist avui moltes i variades. Per triar i remenar. Un que lluïa samarreta d’una marxa popular. Un altre que resava “10 km RACC”. Anem pujant de nivell... Després n’han passat d’altres que van d’etiqueta: nike, asics, adidas... Aquests no compten. No presenten credencials. Són de sucre. Ni ha hagut un que m’ha avançat, ha vist la meva targeta de visita per darrera i ha alçat el dit polze (és verídic) per felicitar-me. Ostres, mai m’havia passat, de veritat! M’ha pujat l’ego un tres-cents per cent. Li he donat les gràcies tot alçant la veu.
Després tot donant voltes m’he creuat amb un que portava la samarreta de color lila, crec recordar. Ens hem guaitat atentament. Ens hem aguantat la mirada. I just en el moment oportú, en l’instant just la pupil•la s’ha desviat cap a la samarreta per veure la ja denominada credencial. Però, què dius? La Marató de Barcelona d’aquest any? Hahahahaha No està malament, company, no està malament. Però, tu has vist la meva?
N’he vist avui moltes i variades. Per triar i remenar. Un que lluïa samarreta d’una marxa popular. Un altre que resava “10 km RACC”. Anem pujant de nivell... Després n’han passat d’altres que van d’etiqueta: nike, asics, adidas... Aquests no compten. No presenten credencials. Són de sucre. Ni ha hagut un que m’ha avançat, ha vist la meva targeta de visita per darrera i ha alçat el dit polze (és verídic) per felicitar-me. Ostres, mai m’havia passat, de veritat! M’ha pujat l’ego un tres-cents per cent. Li he donat les gràcies tot alçant la veu.
Després tot donant voltes m’he creuat amb un que portava la samarreta de color lila, crec recordar. Ens hem guaitat atentament. Ens hem aguantat la mirada. I just en el moment oportú, en l’instant just la pupil•la s’ha desviat cap a la samarreta per veure la ja denominada credencial. Però, què dius? La Marató de Barcelona d’aquest any? Hahahahaha No està malament, company, no està malament. Però, tu has vist la meva?
NOTA: Si això de les credencials no és cert, que parlin els dos corredors catosferencs de maratons per excel·lència: en Joan i El Porquet de Sant Antoni. Sinó, que callin per sempre!
P.D.: Aquest post està fet amb tot el respecte, admiració i l’estimació per la gent que decideix fer de l’esport el seu modus vivendis. Ja sabeu que jo sempre li busco el sentit més bromista!
9 comentaris:
Mira'l com presumeix el tio! Ara ens ho refregaràs per la cara una bona temporada, segur!
Ara que, penso que no et falta raó amb això de les credencials... quan jo sortia a córrer ho solia fer amb samarretes promocionals de la taverna on anava els caps de setmana a fer el got!
Hahahaha què bo!! :-)) Clar que, si jo pogués, també m'agradaria presumir d'una cosa així... Però jo, fill meu, faig els 80 metres i gràcies!
De fet, la catosfera està en molt bon estat de forma! :-))
jo de tu enfaria fotocòpies per poder posarme-la cada dia......
Hehehehe! I tant. Dimarts vaig sortir a córrer estrenant credencials i et miren amb un cert respecte, sí.
Val a dir que sempre surto amb samarretes de cursa. Les regalen, una per cursa. En tinc l'armari ple. I no en tinc ni una de comprada, no em cal.
No em fa cap vergonya sortir amb una d'un 10-mil. Ni que m'avancin. Sé el que porto en cartera i, a mi, em val.
I de tant en tant et passa algú que vol lluir credencials i et creu de sucre sense conéixer el teu currículum... Bé, per ell farà. ;P
XeXu: No home no! Només els ho refregaré als companys de club que no van venir i que no en poden pressumir! :-)
hahahaha Què posava: L'ovella negra? El Bodeguin?
Assumpta: Cadascú fa el que pot! Endavant!
La catosfera està tant en forma per les maratons d'alguns com vosaltres que s'hi passen hores i hores! :-)
joan gasull: hahaha ostres, bona idea! Una per cada dia de la setmana. Sí senyor!
Joan: home, una bona credencial fa patxoca, no? I puja l'ego, també, perquè no dir-ho!
Jo també tinc l'armari ple de samarretes. Crec que les subhastaré a veure què en trec. Cada vegada en tinc més i l'armari està ja a reventar!
A veure si series tu aquell que he avançat al parc Joan Miró??? :-)
Absolutament cert.
El dia després de qualsevol cursa important, el gimnàs és ple de samarretes del color que donaven el dia anterior. El 22 és la de Bombers? Doncs el 23 ja m'ho explicareu...
Mare meva, sou una colla de presumits! Jo només he tingut una samarreta de la Marxa de la Regularitat Infantil del meu poble. la vaig fer amb 13 anys! Hahahaa! I ni tan sols s'havia de córrer, clar...
Au, va, et deixem presumir uns dies. Per què ho vas suar, eh!
Tu, jo i l'Otis: Ben cert, ben cert. El 22 és bombers. Estic apuntat, així que jo també lluiré samarreta... hehehe
Yáiza: presumits?? Ostres, m'ha fet molta gràcia aquesta paraula! El sóm és uns fatxendas!! hahahaha
Eeeeh! Que jo estic molt orgullós de la meva samarreta lila!!! Clar que s'ha de dir que no és una samarreta de finisher si no més aviat de contribució econòmica a la marató.... te la donen només per està inscrit. El que ens distingeix com a finishers és la medalla, però clar, sortir a córrer amb medalla...
Nano, seriosament, això teu té un mèrit estratosfèric com ja et vaig dir. En pots estar molt i molt orgullós!
Publica un comentari a l'entrada