Un… Dooooos…

Un… Dooooos… Un… Doooos…

- Ei tu!
- Qui jo?
- Si, tu, Banyeres!
- Ha! Sempre m’ha fet gràcia això de Banyeres…

Un… Dooooos… Un… Doooos…

- Si, veritat? A mi també!
- Que vols?
- Que m’han arribat veus que vols tornar-t’hi a posar?

Un… Dooooos… Un… Doooos…

- Bé, això sembla. En tinc ganes!
- Ganes d’aparèixer i desaparèixer?
- Com?
- Ara en lloc del Banyeres et diran el Guadiana!
- Molt graciós!

Un… Dooooos… Un… Doooos…

- I així què, et tornes a engrescar?
- Bé, això sembla, no?
- Ho celebro noi!
- Gràcies per mostrar aquest entusiasme.

Un… Dooooos… Un… Doooos…

- Si vols tiro coets, serpentines i confeti. Baixo un moment a la botiga de sota casa i compro unes bosses de cotilló de final d’any i amb una mica de sort sortiran unes ulleres d’aquelles de plàstic negre sense vidres i amb nas i bigoti incorporat. Estaràs moníssim!
- Gràcies! Per cert, qui ets?
- No em coneixes?

Un… Dooooos… Un… Doooos…

- Sóc la teva bloconsciència.
- Ah! Desconeixia que habitessis dintre meu.
- Doncs ara ja ho saps. Així què, t’animes a escriure novament?

Un… Dooooos… Un… Doooos…

- Sí, en tinc ganes. Però al meu ritme.
- Com?
- Doncs que no sé si molt, si poc. Si un dia a la setmana, si un dia al mes. Sense pressió, al meu ritme. Ja saps: un... doooos... un... doooos...

MORALITAT: Torna, torna Serrallonga, que l’alzina ens cremaran!
(no ve gaire al cas, però incorpora vocables tals com torna)


Un… Dooooos… Un… Doooos…