Vam veure d’esquenes una dona que vaig etiquetar com a no-IMSERSO, vestida com d’uniforme. Llavors, vaig allargar la mà i molt lentament li vaig tustar l’esquena.
Piedad, por favor!
La dona es va girar. Tenia una cara normal. I el més important, era jove!
Com?
Piedad!
No, no està.
Ah! Bé, jo vull uns pantalons del pijama.
Curts?
Sí.
Molt bé, segueix-me.
Amb les cames tremoloses i mentre anàvem fent-nos forat entre les dones de la tercera edat que semblava que se’ns volien tirar a sobre, en aquell desordre dintre de l’ordre vam arribar a la zona masculina formada, misteriosament, per una barra plena de... coses masculines.
Els tenim en gris, blau i negre.
El què?
Els pantalons del pijama!
Ah! És que estava pensant en aquestes senyores. Em fan por!
La dona va alçar lentament el cap i amb mirada perduda i uns ulls vermells injectats en sang em va un gest de cap d’aquells de què, gris, blau o negre?
Gris, gris, que fa més de portar.
Ema o ela?
Jordi, Jordi, em dic Jordi.
No, la talla.
Ah! No ho sé... Alba?
Ema.
Doncs ema!
Pots passar a emprovar-t’ho allà al fons, gràcies i a reveure...
Llavors a fora, malgrat que el dia era calorós i no plovia, es va sentir un tro i un llampec va caure de patac sobre la vorera del carrer.
A re... veu... re??
Paff!, plantufada/clatellot al cap!
Vols fer el favor de tirar cap a dintre, estaquirot? (l’Alba)
Ens ha dit a reveure! Ho has sentit? Jo no vull entrar! D’aquí no en sortirem vius, fes-me cas! Crec que ja em van bé.
Baixa!
D’on?
T’has pujat a sobre els meus braços. T’estic agafant.
Ops... d’això ni una paraula a ningú, eh!
...continuarà demà.
9 comentaris:
hahah, no hi entris, nooooo!!! Demana si te'ls pots endur i provar a casa, que amb tanta imserso suelta... O digue-li a l'Alba que faci guàrdia davant del provador.
convidem unparell d'avies al probador...? son molt objectives
Ooooh! A tu també t'ha de recordar la talla la teva parella... devem ser bessons! ;p
iupiiiiiii...m´has fet cas!!
ens has ensenyat el pijama, molt, molt bé...o no és aquest el que et vares comprar al final???
Ja passa això de les talles, pobre Alba, si és que ha d´estar en tot! ;)
A reveure vol dir.... re (tornar) a veure (veure), no???? Segur que en vas sortir ilès!!!! ;DD
Per cert.... m'està començant a agradar això dels posts per capítols! :D
No entriiiiiiiiis JORDIIIIIIIIII!!! No entriiiis!!
Tot i que... suposo que no et va passar res, sinó no estaries aquí explicant hehehe
(He imaginat l'escena en que saltes als braços de l'ALBA... :-DDDDDDD)
Ho he de fer Sílvia, no em retinguis! Tard o d'hora hauré d'afrontar la situació! Els nostres destins es separen aquí... ui, ara se m'ha anat l'olla, no? :-)
ui, ui, ui, doncs ara que parles d'àvies joan gasull, espera't al capítol de demà...
Bé, sí El porquet, més o menys. Si es que els homes no podem estar per aquestes tonteries... :-)
Més o menys és d'aquest estil sa lluna. Elegant però informal! hahahaha
Sí, no sé que faria sense ella...
Ah!! No t'avancis Alba! Ja veuràs, ja...
Sí, Assumpta, ho he de fer!! Sento dir-t'ho, però les coses són així... :-)
Doncs jo patiria per si alguna de les zombi-àvies t'ha sentit, perquè després hauràs de passar entre elles, glups!
Publica un comentari a l'entrada