dilluns, 17 de desembre de 2007

I de propina… Solbes!!

Bé, maco!! Sempre és bo saber que ens excedim amb les propines. I està bé que ens ho recordin (i més en el meu cas que el capítol de Barrio Sésamo on ho explicàvem me’l vaig saltar). I si és la gent que governa, doncs encara millor!! I si és el ministre d’economia en persona, doncs ja ho acabem de rematar (que imagino que per ser ministre n’has de saber molt de tot això)!! Resulta que de retruc hem rebut classes financeres gratuïtes!! Però, analitzem la frase del senyor Solbes: “Yo veo a gente que se toma dos cafés y deja de propina un euro.”. Ostres tu!! Primer de tot, que ens digui on veu aquest tipus de persones, perquè pels ambients que jo em moc no veig ningú que per dos cafès deixi un euro de propina. Fins i tot jo amb aquesta generositat em faria cambrer... Si per cada cafè que servís em donessin un euro (o mig euro si apliquem la divisió) de propina em faria ric!! I jo que pensant que tots plegats érem una colla de garrepes!! Doncs no, segons la regla de tres del senyor Solbes si per dos cafès deixem un euro, no vull ni pensar què deixarem per un dinar complert amb el teu vermut (braves, escopinyes, olives farcides i seitons), el teu primer, el teu segon, el teu postre, el teu cafè, la teva copa i el teu puro... No ho vull ni pensar!! A mi em surten dotze euros!! Feu els càlculs vosaltres...

Ah!! I seguim amb la classe teòrica, que per si no ens recordàvem ens fa saber que “No hemos interiorizado lo que significa un euro. No sabemos todavía que 20 céntimos de euro son 32 pesetas y que un euro son 166 pesetas.”. Home, si fem càlculs així aproximats diria que avui en dia aquell euro que ens van donar a tots per cada 166,386 pessetes que gustosament guardem al banc i que tants interessos ens reporta a final d’exercici (llibreta a la vista un 0,10% anual i llibreta a termini fix a molt estirar un 4% però sense tocar-ho amb risc de penalització de no cobrar ni un cèntim), pot ser ara ja no deu valer ni 100 pessetes, no senyor Solbes? O es que amb les cent seixanta-sis pessetes d’abans podem comprar el mateix ara? Uff!! Se’m fa complicat de creure-m’ho. El que sí que és cert i que també hauria de reconèixer, ministre, és que des de l’entrada en vigor de l’euro els preus han patit un increment considerable i progressiu (de moment aquest any ja portem un 4,2 % d’inflació sense tenir en compte el desembre) i que els sous que cobrem ara no donen per tant i moltes famílies han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. O això no és cert? Potser és que en els ambients en que vostè es mou no es barreja el proletariat obrer (anomenat poble per la majoria) sinó els empresaris que han fet fortuna i neden en mars de diners. Per què, permeti’m que li digui, jo encara no he vist deixar a ningú un euro de propinar per dos cafès. Com a molt, deu cèntims, que com bé sé son setze pessetes. Què bé que he après la lliçó!!

Si un d’aquests dies es digna a baixar a comprar amb el carro a la mà o dona una volta pel carrer i s’hi fixa una mica veurà que la fruita no baixa d’un euro el quilo del que sigui (bé, 0,99 cèntims d’euro per ser més exactes i per fer-nos creure que no paguem tant), que la barra de pa val un euro (i no el demanis de cap cosa rara que el preu s’incrementa), que el litre de llet també val un euro i que quan la gasolina la posi vostè de la seva butxaca quan deixi d’anar en cotxe oficial, veurà que amb escalada constant ja sobrepassa amb escreix l’euro. Ah!! I millor li poso: potser no vol gastar-se diners en omplir el dipòsit del cotxe i vol viatjar amb transport públic? Doncs haurà de desembutxacar un euro amb vint-i-cinc cèntims per un bitllet senzill. Vol més exemples? I jo a tots aquests llocs no deixo propina...

Lo trist del cas és que ara si l’economia familiar va malament és degut a que deixem propines a tort i a dret als bars. Estem ben arreglats!! La meva economia va malament i no en deixo!! Ni l’augment del preu de les hipoteques (que ens comprem les cases per gust), ni dels preus del menjar, ni de la roba, ... Cap cosa d’aquestes influeix a l’hora d’arribar a final de mes. I si això li afegim que no hem interioritzat bé l’euro... Ara us seré sincer i us diré que he decidit dormir cada dia amb una moneda d’euro a la mà per tal d’intimar més amb ell (si parlem de l’euro o ella si parlem de la moneda) i d’aquesta manera interioritzar-lo més. Ja us explicaré com ha anat l’experiència dintre de dues o tres setmanes.

2 comentaris:

esterri ha dit...

A veure , no vos prengueu les coses al peu de la lletra !!! deixeu alguna propina que altra , si mes no quan vingueu a menjar a casa meua :P ejejjeje .

Per cert , aquest solvés i com tots els que estan a dal semble que són els que menys tenen conciència de lo que valen els euros , serà perque n'hi guanyen molts o perque al retirar-se no cal que pensin amb els diners perque tenen el retiro d'or assgurat . PENSEM'HI i REFLEXIONEM , jo mentrestant no hem toca més que anar a treballar al restaurant , a veure si avui treballem força i donem un bon servei i com a plus puc gaudir d'una cerveseta ben fresca pratrocinada pels clients .

Fins aviat

Jordi

Jordi ha dit...

Ieps!!

Tu tranquil que si avui la gent et deixa de propina lo que he calculat jo, i per persona, avui si treballeu força pots jubilar-te!! jejeje

Siau,
Jordi.