dilluns, 10 de desembre de 2007

Inexpugnables al Camp Nou.

El gol matiner del Deportivo (minut tres de la primera part) no feia presagiar res de bo. La meva primera frase després d’aquest gerro d’aigua freda va ser: “Avui no guanyem!”, i n’estava més que convençut. I us diré perquè: em rondava pel cap una d’aquelles dades que havia sentit fa temps que deia que el Barça no havia remuntat des de feia bastant temps cap partit que li haguessin començat marcant. Basant-me amb això la meva moral va quedar minada. I més, tenint en compte, que el MiniDepor (això del Super ha passat a la història) ja tenia la feina feta i només havia de tancar-se darrera, aquest tipus de joc que tant agrada fer als equips que venen al Camp Nou.

Passaven els minuts i no parava de repetir-me que quanta raó tenia aquesta frase meva, ja que el Barça, lluint un futbol mediocre, no parava d’estavellar-se en la defensa rival. Imagino que va ser fruit del desconcert que va patir l’equip per rebre el gol tant aviat, però a mesura que anaven passant els minuts, el Barça va anar millorant i a base d’empenta i coratge s’anava aproximant amb més perill al marc gallec. Bé, va arribar el gol de penal transformat per Ronaldinho i comés sobre Iniesta a les acaballes de la primera part, cosa que va fer que tots respiréssim més tranquils i afrontéssim la segona part amb més moral.

I això va ser el que va passar. De nou el Barça bolcat sobre la porteria del Depor fins que al minut setanta-u Xavi va avançar l’equip blaugrana, no sense haver patit alguna que altre escomesa del rival que va fer-nos posar l’ai al cor en més d’una ocasió. El Barça va començar a fer el joc conservador de passades horitzontals, però els tímids atacs del rival van fer-lo despertar i adonar-se’n que així no es va en lloc i van seguir buscant el gol de la tranquil·litat, que finalment no va arribar, però que va servir perquè no passéssim tants problemes ja que el Depor estava preocupat més per defensar-se que no per atacar. El futbol no és tant difícil, no? Si tu ataques i la pilota està en territori “enemic” els altres no poden crear-te ocasions o si més no els costarà més.

EN POSITIU:
Ronaldinho segueix sense marxar de ningú, però ara ho intenta, que ja és alguna cosa. Regats i més regats, però la pilota acaba marxant llarga o entre les cames del contrari.

La remuntada del Barça, que per més que va rebre el gol matiner va saber posar-se les piles i el mono de treball i va poder finalment endur-se la victòria i seguir amb la impressionant ratxa al Camp Nou on ha guanyat tots els partits. Ara falta consolidar-ho a fora de casa!!

La reaparició de Samuel Eto’o, que després d’estar apartat dels terrenys de joc durant uns tres mesos i mig ahir va tornar a jugar un partit amb el Barça i a més, sortint de titular. Va posar-hi ganes, com no!! Mica en mica tornarà a ser aquell Eto’o que feia por i que marcava gols a cabassos, no ho dubto.

EN NEGATIU:
Els moments en que el Barça va estar encallat (sobretot després d’encaixar el gol) on hi va haver un lleuger desconcert.

La distància amb el líder no disminueix i segueix sent de quatre punts. La victòria blanca del dissabte a San Mamés va consolidar el Madrid a dalt de la classificació i com a líder en solitari.

2 comentaris:

Esterri ha dit...

Només volia donar un apunt d'esperança per tots , això ja comence a tenir un altre sentit o sensació . De moment visquem d'aquestes sensacions i preguem perque ningu es lesioni!!!

Per cert , aquest jovenets del Depor com el cristian i el verdu , vajavaja !!! del miniestadi tenien de sortir , ja se veu el seu joc de la masia .

B , fins aviat

Post : que lliguin a etoo pq no s'envagi a l'africa . QUINA VERGONYA !!!!

Jordi ha dit...

Amb casos com el de l'Eto'o que el Barça el pot perdre per un mes són una manera com una altre d'adulterar la competició!! Quina vergonya!! Pensant, pensant... No podem pintar a l'Henry d'un negre més fort i enviar-lo cap al Camerun i quedar-nos l'Eto'o nosaltres? Es notaria?