dijous, 17 d’abril del 2008

Tot passa per confiar més en la cantera.

La globalització en el món del futbol és un factor que als darrers anys s’ha imposat amb molta força arran de la famosa Llei Bossman que, temps enrere va fer que els jugador comunitaris no ocupessin plaça d’estrangers. En aquesta globalització també podem encabir-hi les continues nacionalitzacions de jugadors no comunitaris i que, per tant, passen a no ocupar plaça de forani. Doncs bé, amb tot això hem sortit guanyant o perdent? Doncs què voleu que us digui... Si repassem un a un tots el jugadors comunitaris que han passat per les files de Can Barça, ho han fet, sota el meu parer, amb més pena que glòria (sempre amb comptades excepcions): Bogarde, els De Boer, Zenden, Litmanen, Christanval, Enke, Coco, ... i un llarg etcètera de mitjanies que no han acabat de quallar en aquest club.

És a dir, que els únics que han sortit pendent en aquest cas sempre han estat els jugadors de casa, els de la pedrera, els formats a la Masia, que “gràcies” a l’arribada d’aquests futbolistes se’ls ha tancat les portes del primer equip o no se’ls ha pogut donar l’oportunitat que mereixien. I estic segur que molts no tenien res a envejar del comunitari que va venir a ocupar la seva posició.

Tot això ve perquè avui estava reflexionant sobre els problemes que té el Barça amb aquest tipus de jugadors:
a) Zambrotta, que té la dona a Itàlia i va arribar tard a l’entrenament d’ahir.
b) Márquez, que té la parella a Madrid i es passa més estona al pont aeri que entrenant amb el Barça.
c) Henry, que com té la filla a Londres està trist i deprimit i per això no juga bé al futbol.
d) Abidal, que ahir ens va deixar a tots amb un pam de nas quan en roda de premsa va dir que ha baixat el seu nivell degut a que no s’ha acabat d’adaptar a l’horari espanyol. A França dormien la migdiada i jugaven els partits més d’hora i aquí es veu que ho fem dues hores tard. I, evidentment, l’home viu instal·lat en un jet lag continuat que no el deixa donar el millor de si mateix.

En fi, que arribes a la conclusió que els únics que no tenen aquests problemes són els d’aquí, els de casa: Iniesta, Xavi, Puyol, Valdés, Bojan... I que, al cap i a la fi, són els que sempre donen la cara per l’equip, els que es deixen la pell al camp, els que mai s’amaguen i parlen tant si el resultat del partit ha estat bo com dolent, els que mai fan tard a cap entrenament, els que senten els colors, ... Potser tots aquests mals que ha estat patint el Barça durant aquests temps, es solucionarien comptant més amb la cantera (que ja ho fa el Barça, ho reconec) que no pas mirant cap a fora. Us recordeu quan fa temps hi havia la teoria de deu de casa i dos de fora, i que aquests de fora fossin estrelles de talla mundial? Doncs això em vinc a referir...

7 comentaris:

Eloy ha dit...

Jo no sé si els de la cantera ( cantera m'agrada molt més, encara que pedrera sigui més correcte)són millors o pitjors que els que vénen i no s'adapten. El que si és segur és que senten molt més els colors de l'equip i no estan tant per fer caixa, complir compromisos publicitaris per tot el món, jet lags, problemes amb els passatges d'avió,...
Això li podies permetre a una gran estrella (Romario per exemple?). Però quan els que tenen aquests problemes són Zambrotta, Abidal i Thuram, apaga y vámonos.
Hem tingut nois d'aquí que han marxat perquè no trobaven espai a casa i triomfen fora (Piqué?). Segur que n'hi ha d'altres en les posicios de la defensa dels tres abans esmentats.
Fa anys hi havia la dita més cantera menys cartera. Crec que segueix sent vàlida. Estrelles? Si, alguna i que tinguin competència. Galàxia? Ens estrellem.
Classe mitja? No anem fora i paguem més pel que ja tenim aquí.
Salut

Jordi ha dit...

És veritat, ja no me'n recordava d'aquesta dita de menys cartera i més cantera. Bàsicament s'ha de tendir a això: primer perquè és un jugador que has format tú i ja sap a què juga i l'adaptació és mínima i segon perquè no pagues una mil·lionada de traspàs per ell (pots pagar-li una fitxa alta si vols que queda compensada per aquesta manca d'inversió per aconseguir-lo).

I estic segur, com tú dius també, que els colors que senten més són els de la samarreta que els del color verd dels diners... (que no dic que no els sentin, evidentment).

Amb el que em quedo meravellat és amb el cas Bojan, i com el seu pare l'està saben portar pel bon camí. L'altre dia van dir-me que el seu pare va rebutjar dues ofertes de publicitat que li havien arribat al noi. Em trec el barret!!

Salut!!

karli ha dit...

Ja t'entenc però es ben cert que ja hi contem molt amb els de casa, l'altre dia eren 5 titulars de la masia i faltaba en Messi, es una dada espectacular per un equip de la talla del barça...
Lo dels estrangers es una pasada, cada loco con su tema...però amb la butxaca plena!!! i ara diu el carota d'en Ronni que l'hi agradaria jugar el darrer partit de lliga per acomiadar-se de l'afició!!!que se'n vagi al Riviera que el trobaran a faltar mes que no pas els socis de can Barça!!!

Jordi ha dit...

Karli: Sí, i és d'admirar això del Barça perquè pocs equips ho fan. Això del Ronnie no ho havia sentit, però jo el que li regalaria és un viatge de sexe i plaer, és a dir, que l'enviaria a pendre pel cul!! Realment si això passés, crec que el Camp Nou estaria molt dividit entre xiulets i aplaudiments. Crec que no és bo per ell que li ho deixin fer. Ara, dintre d'un any o dos que les aigües estaran més calmades potser sí.

Fran ha dit...

Jo n'estic totalment d'acord amb tu. Amb els nois de casa tens un sentiment especial que no pas amb els rickiricons que venen de fora, als que s'els ha d'exigir al màxim, que per això ganyen molts més calers. El tema Bojan, ja t'ho he comentat alguna vegada, és un gran jugador i millor persona, té la sort de tenir el seu pare molt a prop seu i aquest sembla molt assenyat...de tal pal...Encara recordo les imatges, fa poc, un dia sortint en Bojan de l'estadi en un opel astra, crec, bastant vell, tot un símptoma d'humiltat.
Jo pedrera, sigui quin sigui el club. Els dirigents s'haurien d'adonar d'una vegada.

Alba ha dit...

Crec que tots els equips haurien d'apostar per forjar una bona cantera. Es una bona solució als preus desorbi dels traspasos.
Salutacions

Jordi ha dit...

Fran: tens tota la raó, i a més a més, l'Espanyol també ha estat un bon exemple amb això. Últimament tots els que han sortit de la pedrera han demostrat que poden tenir un lloc al primer equip.

Alba: Sí, amb una bona cantera pot estalviar-te de pagar mooolts diners en traspassos i, com tu dius, preus realment desorbitats.