El món evoluciona.

Avui he ant a sopar a casa dels meus sants tiets, que de tant en tant fan una mica de caritat i em donen de menjar. De totes maneres, el sopar d’aquesta nit era per acomiadar-nos, ja que el dissabte vinent ja comencen vacances i no ens veurem en un mes. Així doncs, la convidada estava justificada.

I de ben segur que us estareu preguntant què té a veure l’evolució del món amb els meus tiets, el sopar i la convidada. Doncs és una casualitat, però ara m’explico. El menú era sopa de primer (quins goterons de suor que em queien mentre la menjava, en ple estiu i gairebé a 30ºC la sopa i la temperatura) i hamburguesa de segon. Doncs bé, la sopa estava acompanyada de pasta d’aquella de simulen lletres. Sopa de lletres, que se’n sol dir. Des de petit que no menjava aquest tipus de pasta. Sóc dels que tira cap al cabell d’àngel o els galets, que voleu que us digui. Doncs bé, he pogut comprovar amb els meus propis ulls que el món evoluciona i ho he vist gràcies a la pasta de lletres. Allà ha quedat evident la modernitat i els constants canvis que viuen les coses. La teoria aquella de l’evolució de Darwing que deia que només els que aconsegueixin adaptar-se el medi sobreviuran. En un moment de lluïdesa m’he fixat que entre totes les lletres que poblaven la sopa, hi havia la ñ castellana i, no us ho perdeu, l’a encerclada (o arroba)!! Impressionant, per treure’s el barret!!

EL DETALL: mentre sopàvem estàvem veient la semifinal de l’Eurocopa entre Alemanya i Turquia i el meu cosí m’ha comentat: “Aquest comentaristes saben dir Ayhan Akman, Altintop, Hitzlsperger, Mertesacker o Kazim Kazim, però no saben pronunciar el nom d’en Cesc.”. Quina raó que té!! He sentit pronunciar el nom del Cesc de diferents maneres, i ara en faig un petit inventari:
a) Zesc.
b) Ces.
c) Sex.
d) Xecs.
e) Ses.
f) Zecs.
g) ...