Se m’ha casat!!

Doncs sí, la meva mare se m’ha casat!! Bé, el més correcte és dir que se m’ha tornat a casar. Sóc d’aquesta generació de pares separats, i per tant, això ja no ho veig tant anormal. Sóc modern, que diuen els nostres avis. A partir d’aquí ja em surt el primer dubte. És correcte que jo digui aquella frase tant típica dels pares quan un fill seu es casa i que donant un copet a l’esquena li comenten al familiar/amic del costat amb la vista perduda: “A la fi l’hem casat!!”? No ho sé. De totes maneres, com que ja la tenia independitzada des de feia temps (anys, millor dit) gairebé no canvia res. Bé, sí, que ara en principi amplio la família legalment.

Quina sensació més estranya aquesta d’haver d’acompanyar a la meva mare a l’altar. I més tenint en compte que a mi encara ella no m’hi ha dut. I no serà per ganes, pobra!! El món a l’inrevés. Bé, si fos per ella ja seria pare per tretzena o catorzena vegada!! Amb les ganes que té de ser àvia! Però tot al seu moment, que ara encara sóc jove (umm... amb gairebé trenta-un anys em puc considerar jove?) i he de gaudir de la vida!! I caminar. Caminar molt!

Només desitjar-li des d’aquí que sigui molt feliç, que gaudeixi de la vida ara que pot i que segueixi sent la millor mare del món!! Ah!! I a poder ser que pari més per casa, que sinó on puc anar a sopar/dinar els caps de setmana si em deixa abandonat d’aquesta manera per Barcelona i amb la nevera del meu pis tant buida? Mama, no fotem, que hi ha una estimació de molts i molts anys! Home, que sóc el teu fill!! I això a un fill no se li fa!!

PUNTS A TENIR EN COMPTE DEL CASAMENT.
- L’amor no té ni edat ni pietat de ningú.

- Per què al ganivet del peix li diuen ganivet si no talla? I és més, algú em pot explicar la funció que té?

- Han vingut uns mexicans a tocar mentre dinàvem (sorpresa que tenia guardada la meva mare pel seu marit) i me n’he adonat que per cantar ranxeres s’ha de cridar molt!! Collons quins crits que fotia el que cantava!! Ah!! M’he fixat en el barret típic d’aquelles contrades que portaven al cap i he pogut comprovar que:
a) Li venia molt estret i crec que l’única explicació plausible a com l’ha pogut fer entrar és perquè tant el cap com el barret tenen la típica rosca dels taps i les botelles.
b) No estava tant vermell de d’alçar la veu, sinó perquè el barret li anava molt apretat.

- Heu d’anar en compte quan serveixin la beguda. Estava parlant amb la meva tieta que la tenia al costat i a la que me’n descuido el cambrer ja m’estava posant vi blanc a la copa de més a l’esquerra. Em giro per dir-li que no, però un altre cambrer ja m’atacava pel flanc dret i m’estava servint vi negre a una altre copa. Em giro per dir-li també que no en vull, que no sóc de beure vi, que és una llàstima perquè es quedarà allà i no el tocaré i pel flanc davanter ja en tenia un altre servint-me aigua. Quin estrès!! I jo que volia una coca-cola!! Relacionat amb això, per què l’única copa que tinc clara la seva finalitat és la de cava?

- Per més que m’hi esforço, sempre hi ha algun familiar que li canvio el nom i que el confonc amb un altre. Ho sento!! Però és que ens veiem molt de tant en tant (o de raïms a peres, si ho traduïm del castellà)...