“Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal”

Diumenge per la tarda, tanda de cinema. Però no del pirata del que la gent es baixa amb el E-mule o el compra al top-manta (hi ha top manta de pel·lícules o només fa referència als CDs de música?). No senyor, d’aquell de pagament a taquilla, gentilesa de l’Alba que va convidar-me (amb beguda inclosa!). La pel·lícula triada per democràcia (va proposar-me’n quatre i l’única que em feia el pes era aquesta, per mala sort d’ella) ha estat la de l’ “Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal”, per allò de completar la tetralogia. Quin no hagi vist cap pel·lícula de l’Indiana Jones mínim dues vegades que aixequi la mà...

Acabada la pel·lícula, ha estat el moment de treure les conclusions de rigor i comparar-la amb les versions anteriors:
a) L’Indiana Jones es passa tota la pel·lícula corrent. Quin fons físic que té el professor universitari!! Si el tingués jo acabaria primer a totes les marxes de la CCCR.
b) Segueix rebent bufetades i cops de puny per parar un carro. Ell també en reparteix, evidentment, i igual de fortes, però com que ja té la cara a prova de mastegots sempre aguanta més que el seu contrincant.
c) El barret no se’l treu ni per anar a dormir. Segueix sent el mateix de cada pel·lícula. Ah!! Això també val pel fuet, que el segueix dominant amb la mateixa destresa!
d) Les persecucions amb cotxe són una constant que no pot faltar mai i, en aquest film tampoc. Hi ha una escena molt curiosa d’una persecució, per si la veieu, on van per la selva retinguts pels soldats (evidentment també surten soldats amb uniforme com a les altres tres) i va una màquina davant que va carregant-se literalment la vegetació. És a dir, equipada amb unes serres arran de terra que van donant voltes, va obrint camí per la selva i una trituradora d’arbres incorporada darrere s’encarrega d’esmicolar-ne els que talla. Doncs bé, quan comença la persecució de cop i volta la màquina deixa d’existir i el camí, casualitats de la vida, està fet!!
e) Lo dels soldats amb uniforme ja ho he dit...
f) Els punts còmics tampoc hi falten
g) Els dolents sempre arriben quan l’Indiana Jones està a punt d’aconseguir alguna cosa. Jo no sé què té aquest arqueòleg, que cada vegada que es disposa a fer quelcom important per salvar la humanitat, sempre li foten enlaire per l’arribada dels enemics.

Bé, només dir que la pel·lícula és distreta i dura aproximadament dues hores. No se’m va fer gens pesada i en algun que altre tros vaig riure i tot.