Un dissabte per Port Aventura.

Ahir va tocar sessió de Port Aventura amb els amics. Bé, o amb un grup reduït d’ells, ja que al final en van fallar uns quants a última hora. Però bé, ja se sap, les obligacions són les obligacions, i qui te ganes de passar-se tot un dissabte des de les deu del matí fins les onze de la nit fent cues? Perquè a Port Aventura vas primer a fer cues i després a muntar a les atraccions. Realment, si t’ho pares a pensar, el temps efectiu que estàs dintre d’una atracció durant les dotze o tretze hores que vam estar dintre el parc no crec que fos més de vint minuts. La resta: caminar, fer cues, posar-te crema solar, gastar i anar al lavabo. Ah!! I tot això per una bonica tarifa de 42 euros (menjar i veure no inclòs)! Econòmic, no? Per sort nosaltres portàvem vals de descompte que per la meitat de preu pots fer-te amb una entrada de la que paga la classe obrera, humil i treballadora. Si vols una entrada exprés que et permet no fer cues només una vegada per atracció has de deixar anar vint-i-dos euros més i si vols la prèmium on pots pujar sense fer cues a totes les atraccions i tantes vegades com vulguis, el preu ja s’incrementa en quaranta-dos euros més!!

AL DISPENSARI.
Un dels companys que va venir, el Jaume, va tenir la mala sort de que li entrés quelcom a l’ull i va estar tot el dia plorant-li i més vermell que el cul d’un mono. Mentre l’Alba i l’Alex feien cua a l’Hurakan Condor (atracció a la qual no hi pujaré mai a la meva vida perquè no estic boig, tinc el cap ben moblat i vull arribar a vell), vam decidir provar emocions fortes i anar al dispensari perquè li fessin un cop d’ull (mai millor dit) a l’ull.

La recomanació és que no proveu de fer la broma d’utilitzar l’entrada exprés per saltar-vos la cua del dispensari: no val i a més a més l’infermera de torn s’enfada. Per arreglar-ho no digueu el següent: “Pots donar-me una aspirina, és que m’he marejat al Dragon Khan”, encara ho empitjora més. Us ho dit per experiència!

L’ATRACCIÓ ESTRELLA: FURIUS BACO.
És l’atracció nova d’aquest any. I renoi, quina atracció! La definició exacte que en fa la pàgina web de Port Aventura és: “Experimenta l’acceleració més gran del món en l’última creació d’un inventor fora de control.”. En poques paraules, acceleres de 0 a 135 km/h en tres segons. Poca conya!! El circuit és semblant al del Dragon Khan (amb volta de campana inclosa), però la duració és ínfima: no arriba a trenta segons, crec.

De fet allà a Port Aventura vam poder veure dues furies:
a) La espanyola, representada per la febre de l’Eurocopa amb una quantitat ingent de gent portant la samarreta de la selecció i algun que altre penjat cridant l’ ”A por ellos, oé!!”.
b) La de l’atracció en qüestió, que tinc la teoria que el nom el van treure quan van veure al bacó del Laporta furiós i dient “Al loro, que no estamos tan mal, hombre!!”.

Sortint de l’atracció podies veure i comprar la típica fotografia al mòdic preu de set euros o si te la volies enviar per mail a cinc euros i mig (el mail més car de la història). I, novetat, també podies veure la teva cara durant tot el recorregut ja que hi ha una càmera gravant-te tot el trajecte. Ah!! I si et volies emportar a casa el DVD amb els trenta segons de filmació per tenir el record per sempre més, ho podies fer per un preu bastant econòmic: setze euros i mig!! Barat, eh? Els trenta segons més cars de la història del cinema!! Ah!! Imagino que amb el cànon d’autor inclòs. Aquí va ser quan vaig dubtar: o dino o em compro el DVD, que les dues coses no poden ser. I amb una mica de sort si tampoc sopo, em podria comprar un parell de fotografies per tenir-les abandonades a l’armari durant tota la meva vida.

CONCLUSIONS / PREGUNTES.
És el lloc ideal (a part de Barcelona als mesos estivals) per veure guiris amb xancles i mitjons de tenis. Ideal!!

La gent que escriu amb retolador a les fustes o parets de les atraccions els seus noms o crits de guerra mentre fa cua, tornen un altre dia per veure si encara està allà o passen de tot? M’agradaria destacar tres pintades curioses:
1) Genaro corrupto.
2) Bujarra quien lo lea. Y sota d’aquesta: Lo he leido, gracias.
3) Pa de motlle.

Com sap la gent on està la càmera que et fa la fotografia de cada atracció? Per més que m’hi escarrassi, sempre surto amb la boca oberta i cridant. En canvi, veig la resta de fotos i la gent surt mirant l’objectiu i rient com si fos el més normal del món.

Important: tingueu ben ubicat l’aparcament del cotxe, ja que quan surts és de nit i pots estar buscant-lo durant una llaaaaaaaaaaarga estona.

LA FRASE DEL DIA.
Com que només arribar vam esmorzar a dintre el parc, la frase abans de començar a pujar a les atraccions va ser: “Vomita com un borratxo el que no has sabut pair com un home”.

SEQÜELES D’UN DIA PER PORT AVENTURA.
Contusions vàries als malucs dels cops de les atraccions, un nyanyo al cap com a conseqüència d’un cop que vaig donar-me contra una paella penjada de ferro colat (i ben colat) mentre demana el sopar al Far West i mal als músculs esquerres del coll a causa d’una estrebada produïda, crec, al Furius Baco.

La rampa d’avui per la nit al bessó esquerra i que ara em fa veure les estrelles de dolor i caminar coix queda a l’aire. No sé si carregar-la com a seqüela de l’estada a Port Aventura.