Com no, la llei de Murphy...

Dimarts dia cinc d’agost. Sol espatarrant al cel. Un quart de set de la tarda. El dia més calorós de l’any segons els meteoròlegs de TV3. En plena canícula (paraula nova que vaig aprendre fa tres o quatre dies). Ni un núvol al cel. Corre una mica d’aire, això sí, que fa que la xafogor es pugui aguantar millor. Què es pot fer, doncs, a una torre de Castelldefels si tens el cotxe aparcat al jardí i tot brut de merda? Doncs netejar-lo!! I això va ser el que vaig fer. Ah!! He de dir que la prohibició de netejar els cotxes i regar jardins amb aigua de boca ja està aixecada. Bé, també he de dir que li diuen aigua de boca a qualsevol líquid, perquè la que surt allà està més dolenta!!

Vaig posar-me mans a l’obra i en tres quarts d’hora el tenia relluent com una patena: vaig ruixar-lo amb aigua i després un assecat d’aquells amb drap que no ratlla (és de pell de bé o de no sé què, que va aconseguir-me el meu pare a través d’un taxista). Feia goig, en poques paraules. Com si me l’acabessin d’entrega al concessionari. El negre tornava a ser negre i relluïa enmig dels rajos solars que li tocaven. Bé, tot no, perquè el meu pare ja va encarregar-se’n per la nit mentre sopàvem de trobar un tros que havia quedat una mica brut.

Fins aquí tot correcte. Després de sortir a córrer mitja horeta i de fer un granissat de llimona, tot tornant cap a casa a sopar hi havia núvols sospitosos. Quan ho vaig mencionar van dir-me: “Res, cada dia fa el mateix i no plou”. Salvat!! Però no vaig anar-me’n a dormir molt tranquil, després de la pallissa que m’havia pegat. Res, que allò del karate kid de poner cera, pulir cera es quedava curt comparat amb l’esforç que havia fet jo.

I què ha passat avui pel matí quan he agafat el cotxe per anar a treballar? Doncs sí, la maleïda llei de Murphy s’ha complert. Ha plogut i el negre del cotxe ja estava brut amb petites gotes de fang. Quina ràbia!! Després d’un any de no netejar el cotxe a consciència aquest tal Murphy apareix i fa que plogui. No home no!! I ara què faig avui? El torno a netejar o m’estic de braços creuats? Una cosa tinc clara, la propera vegada que entrem en sequera oferiré els meus serveis a la Generalitat: si em paguen una suma elevada d’euros rento el cotxe i, per tant, pluja assegurada!!

Bé, també em fa recordar això que quan vaig comprar-me el cotxe aquell mateix dia va ploure. El meu cotxe i la pluja tenen un idil•li amorós...

P.D.: Aquest dies que em quedo a dormir per Castelldefels intentaré fer el seguiment puntual de les putes que es posen a l’autovia. Ahir sobre dos quarts de tres del migdia només en vaig veure una amb un paraigües. Imagino que també tenen dret a dinar les pobres. Avui pel matí sobre dos quarts de vuit, estava tot desert. No n’hi havia ni una. O estan dormint o estan de servei.