Crivellats*.

Una, dues, tres, quatre, cinc… fins a sis picades de mosquit he contat jo aquesta nit. Casualitats de la vida, com els gols que el Barça li va marcar al New York Red Bull. És a dir, que en els nostres respectius partits va guanyar el Barça i els mosquits tigres (bé podria ser el nom d'algun equip mexicà), i vam perdre els New York i un servidor. Total, que els perdedors vam acabar crivellats: uns a gols i l’altre a picades. I ara no sé si els que s’havien pres el Red Bull, vistes les proves, eren els mosquits per les ganes inusitada que demostraven de xuclar sang (o per allà de que et dona ales) o Eto’o, Xavi i companyia!!

De totes maneres si no hagués estat per la forta picor que sentia a la meva part dreta del cos (braç i cama), no hagués vist aquesta matinada la golejada blaugrana. Quan estava tip de rascar-me i gratar-me totes les meves parts del cos exposades a la voracitat ferotge dels mosquits, vaig alçar-me del llit i vaig decidir que provaria sort i aniria a la planta de sota on s’està més fresquet i on hi ha un sofà gran on el metre vuitanta-quatre centímetres que fa un servidor hi caben estirats. Després d’una sessió de bany i massatge, és a dir, bany de colònia fresca barata aplicada per mi mateix en forma de massatge per tot el cos, vaig consultar l’hora (la una de la nit) i vaig recordar-me que jugava el Barça. Com a bon barcelonista vaig sacrificar hores de son (l’endemà m’havia de llevar d’hora per anar a treballar) i veure el partit. Fet i fet, se m’havia passat la son. Just endollar la televisió començava el partit. D’això se’n diu arribar i moldre. Gràcies mosquits!! De totes maneres avui no us hi esforceu que no juga el Barça i em fotria bastant tornar a estar despert a aquestes hores intempestives de la matinada.

El partit va ser molt distret. La primera part se’m va passar volant i a la que vaig adonar-me’n l’àrbitre ja xiulava el final i enviava a tots els jugadors al vestidor. Imagino que qualsevol cosa era millor que lluitar contra l’enemic invisible que m’atacava per tots cantons i em tenia martiritzat. La veritat és que el Barça va jugar força bé: joc molt ràpid, vertical, amb moltes oportunitats per marcar gols i pressionant la sortida de la pilota des de dalt,. Un Xavi pletòric i un Eto’o que va marcar ell sol dos golets.

La segona part la vaig veure amb els ulls tancats i les orelles ben obertes. Ja em començava a entrar la son, però jo aguanta que aguantaràs. De fet sé que va marcar el Jefren i el Pedro però no vaig veure els gols, només els vaig escoltar. I així és va arribar al final del partit amb una nova golejada d’escàndol ( 2 - 6) i tot ja preparat per la prèvia de la Champions League contra el Wisla de Cracovia.

L’únic però, els dos gols encaixats. Segueixen havent-hi errades defensives de concentració. S’ha de millorar per tal d’evitar errades inesperades. Excepte el primer partit, a la resta el Barça no ha aconseguit deixar la porteria a zero. És clar, que si després n’han de marcar cinc o sis, ja signo!

Bé, avui abans d’anar a dormir miraré si hi ha algun mosquit més gran de lo normal. Perquè si les sis picades són d’un mateix insecte a hores d’ara ha d’estar més gras que el Laporta i de ben segur que salta a la vista. Faré una inspecció a fons de l’habitació per trobar les pistes necessàries i eliminar l’assassí que ronda per casa.

ETO’O.
Sisplau, quedem-nos-el. Deixem ja de marejar la perdiu. Se’l veu implicat, amb ganes d’aportar coses i recuperat de la lesió al genoll. Hi ha algun davanter millor actualment a Europa que aquest Eto’o tant millorat? Permeteu-me que ho dubti. Segueix estant entre els tres primers. I a més a més s'ha tornat a apropiar del número nou...


* Per qui desconegui el significat de la paraula, jo l’acabo de descobrir ara mateix, vol dir en castellà “acribillar”.