dilluns, 1 de desembre de 2008

El meu particular Tourmalet.

Si el Barça té aquest mes el seu particular Tourmalet, etapa reina, etapa dels Pirineus, el Tour de Force, o digueu-li com voleu, consistent en que ha de jugar contra els que són en teoria els quatre rivals directes per la lluita pel títol (Sevilla, València, Madrid i Villareal) un darrere l’altre, jo aquest mes també l’he tingut. Però en aquest particular Tourmalet no he hagut d’enfrontar-me a ningú, ni lluitar per cap títol. Únicament he fet el ple de caps de setmana sortint i tancant discoteques. I segurament us preguntareu que quin mèrit té tot això. Doncs jo us respondré que molt, ja que feia molt de temps que no feia una marató d’aquestes: divendres, divendres, divendres i dissabte! I he aguantat com un autèntic campió, com fa deu anys enrere, quan tenia la vintena acabada de complir i érem tots plegats els reis de la nit i ens havíem de menjar el món, i acabàvem no menjant-nos ni una rosca divendres sí i divendres també. Quins temps!! I mira que li posàvem ganes. Però, és clar, d’on no n’hi ha no en pot rajar... Ara, però, com que no tinc la pressió aquesta a sobre d’haver-me de menjar rosques, doncs la cosa ja es veu diferent.

I pel que fa al segon Tourmalet que de moment estic duent a terme la cosa sembla que rutlla i va per bon camí. De moment porto anant a l’Ikea un parell de dissabtes seguits. Allà com un campió, puntual com un clau, sense perdre el ritme. Que si menjador per aquí, que si cuina per allà, que si estris de cuina per un altre cantó. Ja he provat la majoria de sofàs (vegis la fotografia annexada). No porto un mal ritme. No crec, de totes maneres, que arribi a fer quatre dissabtes consecutius. Seria ja massa per mi. I un rècord d’aquells que només em superaria el meu amic Alex, que té la targeta Ikea Family i tot. De fet quan entra a l’Ikea el ve a rebre l’encarregat de torn amb un got de cafè a la mà. Aquest sí que té mèrit! I el que té mèrit també és menjar-se un entrepà de frankfurt que val cinquanta cèntims que és pur plàstic. Si el vostre estómac ho resisteix (com va ser el meu cas), ja podeu menjar el que sigui sense patir!

19 comentaris:

òscar ha dit...

jajajajaja ... el frankfurt final tirat de preu de l'ikea si que és un veritable tourmalet, alpe d'huez, mortirolo i anglirú alhora.

tot i que, posats a escollir, opto abans per cinc farres consecutives que per cinc ikeas. vamos ... d'aquí a suècia!!!

Alex. ha dit...

És curiós però, si mostres molt interes per una cadira, una cuina, un sofà o qualsevol objecte d'Ikea, de seguida la gent del voltant se n'adona i sembla que t'ho hagin de treure de les mans.

Enveja, cobdícia o poca feina?

Silvi ha dit...

Doncs sí que es un Tourmalet complicat el teu sobretot el de l'Ikea si vas 4 setmanes seguides i el teu estomac aguanta 4 frankfurts, estàs preparat per anar-te a la "isla de los famosos" y menjar qualsevol cosa perque diuen que aquests bocates son de por jejeje.

Una abraçada!

Cristina ha dit...

Això té més valor que fer el Matagalls-Montserrat,jejeje però haig de reconèixer que quan vaig a l´Ikea llogaria un camió i començaria a omplir-lo. Una abraçada!

Sílvia ha dit...

Hola!
Ara només et falta anar a l´Ikea quan comencin les rebaixes. Apa! que tú pots, Jordi :)
salutacions i força
Sílvia

Jordi ha dit...

Òscar: jo també!! Millor que cinc frankfurts cada cinc vegades que trepitgi l'Ikea!!

Alex: poca feina, perquè, qui va a l'Ikea? La gent que no té res a fer per donar voltes i passar l'estona. De fet, jo m'estic plantejant de fer una tourné (s'escriu aixì?) cada cap de setmana i provar un menjador cada dia que hi vagi i passar-me assegut al sofá/dormir tota la tarda.

Silvi: jo amb més de tres frankfurts seguits no puc!! Però bé, tinc un pacte amb un amic que un dia hem d'anar allà i fer una comeptició a veure qui en menja més!

Cristina: sí, jo també m'enamoro de moltes coses a l'Ikea quan hi vaig. També faig mil plans, però com que el meu pis és molt petit, m'he hagut de conformar amb dues estanteries d'oferta... Què trist!!

Silvia: Rebaixes a l'Ikea? Uff, quina temptació!! Imagino que l'aforament quedarà sobrepassat! Si quan no hi ha rebaixes ja està a tope...

ddriver ha dit...

compte amb els controls antidooping ara

Fran ha dit...

Guaita, nenes! el terror de les nits ha tornat a Barcelona!!!
M'ha fet molta gràcia la foto del sofà. Al principi em pensava que hi eres a casa teva i he pensat, "¿què fa en Jordi amb les etiquetes dels cistells, dels mobles i del sofà encara sense treure?
:-))

Alex. ha dit...

Fran, jajajajajja jo vaig pensar el mateix, fins que vaig caure-hi... i és que va arreplegar coixins, manteta i tot el que va trobar!!!

Jordi ha dit...

ddriver: Benvingut!! Ja he anat mirant el teu blog. Què gran!! Ah!! Jo faig como l'Steve Wonder: si bec, no condueixo!

Fran: que tremolin!! jejeje I sí, sí, és l'Ikea. Té el seu que això d'anar provant sofàs...

Alex: s'estava molt calentet!!

alba ha dit...

estanteries, cuines d'oferta, menjadors i més menjadors.... però no hi ha res a dir sobre estanteries que no estan d'oferta però si plenes de caixes de cds??? home que tot i que ningú em va fer cas va ser aquest dissabte que em vaig estrenar eh!! ja sé que tu hi tens una gran experiència i que trigaré a agafar-te (si mai ho aconsegueixo) però coiiii que em va costar molt eh!!!

toni ha dit...

uuuufffff.... jo per les nits el que vulgueu, ja saps, te acompanyat a totes!! jajajaaaa!! però això d'anar a l'IKEA a les dos del migdia, sense esmorzar ni dinar.... vaya tela!! ups... si va ser per culpa meva!! sort de la gran cuinera Alba i el gran pinxe Àlex que s'ho van currar mentre nosaltres... que vam fer nosaltres quan vam sortir de l'IKEA??

divendres continuem el Tourmmmm... o ja no pots seguir-me??

Jordi ha dit...

Alba: Moltes felicitats. Estic molt orgullós de tu!! I em sembla que l'Alex també t'ho va agrair... jejeje La veritat és que són els més econòmics que hi vist mai.

Toni: Ummm... no recordo ni haver passat pel Riviera, ni pel Camp Nou, ni per cap lloc semblant... així que suposo i dedueixo que vam pujar l'estanteria a casa meva perquè l'endemà la tenia a l'habitació i la vam muntar amb l'ajuda de l'Alba.
Divendres a per l'Alpe d'Huez... estaré preparat pel 5 de 5 (sense folre ni manilles però si amb whiskys dobles...). Ah!! El pla pot ser:
- 20:00 => IKEA.
- 21:30 => Endrapada de frankfurts de 50 cèntims per veure qui en menja més.
- Depenent de com senti el sopar:
a) Anada al Clínic per estar-nos-hi tota la nit d'urgències.
b) Decidir on anar a fer mal i si pot ser, fer-ne!!

Alex. ha dit...

La Frase del Dia: A casa la vàrem sentir ahir al vespre i vam riure molt. La sinceritat salvatge sempre m'ha agradat... si jo fos el jutge li donava la condicional!

bajoqueta ha dit...

Què fort, quan t'he vist a la foto de baix pensava que era casa teua jajaja.
Ja ho pots ben dir que és tota una carrera anar a l'Ikea, allò a segons quines hores és una lluita per la supervivència.

Andy ha dit...

Estimado Webmaster:

Mi nombre es Andy y soy el representante de Marketing en español de Poker Professor (www.pokerprofessor.com)


Me contacto con usted con el fin de negociar un posible acuerdo de afiliación o publicidad entre ambas partes.

Pokerprofessor es un proyecto nuevo, en conjunto con Pokernews y Tony G., que ha salido al aire recientemente y la visión del mismo es acercar y enseñar a la gente como jugar al Poker.

A tales efectos, hemos creado un curso intensivo que incluye entre otras cosas: videos introductorios, artículos de estrategia, correción de manos, etc, etc.

El programa tambien incluye un bono totalmente gratuíto de $150 para c/u de nuestros estudiantes, con el objetivo de que hagan sus primeras experiencias sin tener que poner dinero de sus bolsillos.

Espero que me contacte pronto para que lleguemos a algún arreglo de interés mutuo.

Sin otro particular, me despido muy atentamente de Ud.

Andy Menase
Marketing Manager
Pokerprofessor.com
MSN: andy.menase@hotmail.com
Email: marketinges@pokerprofessor.com

Jordi ha dit...

Alex: la sinceritat davant de tot!! No és això el que predicava l'evangeli???

Bajoqueta: t'ho aconsello. Ves provant tots els sofàs durant una estona. Nosaltres anavem quatre i van arribar a sentar-nos tots en un menjador a xerrar com si estiguèssim a casa nostre. Ideal! Només falta que la nevera estigui plena de begudes...

Toni ha dit...

ja no se on vam anar... el ministri sempre ens porta pel millor camí possible...

ufff aquest finde no et seguiré el planing que dius... canvio ubicació, si tu em vols em pots seguir a mi!! jajajaaaa... el ministri ens portarà per bon camí!!

sort que l'Alba et va ajudar, pq a tu no et veig montant l'estanteria i mira que això de l'kea sembla fàcil de montar!! jajajaaaa!!

Jordi ha dit...

Toni, doncs sí et dono la raó. L'Alba em va ajudar i va ser la directora d'obres!
Ah!! Però divendres sí, no? El Joel m'ho va mig confirmar...