Els homes que no estimaven els lavabos de les dones.

Per tots és coneguda la relació d’amor i odi entre els lavabos i els homes (entenent com a home, aquell mamífer dotat amb aparell reproductor masculí). Hi ha una espècie de no feeling entre com els agradaria a les dones trobar el lavabo quan entren i com el deixen els homes quan surten. Etern pou de discussió entre parelles i gran culpable d’alguna que altre separació, el lavabo contempla la vida des d’una visió privilegiada, la de saber-se jutge en més d’una baralla domèstica. De lavabos n’hi ha de molts tipus: macos, lletjos, bruts, nets, blancs, de colors, alts baixos ... En fi, que sobre gustos de lavabos no hi ha disputes. Bé, a mi doneu-me un lavabo net i polit i de color blanc (el clàssic Roca de tota la vida) i ja sóc feliç. No demano més.

Aquests dies, a la feina estem de curs durant tota la setmana. Com tota oficina d’una consultora qualsevol, disposen de serveis perquè els seus empleats (i clients) puguin desallotjar tot allò que el cos els demana de treure fora. Els coneguts mundialment com a lavabos (citats en el paràgraf anterior). Dilluns, servidor va quedar-se tancat al d’homes. Em vaig quedar literalment amb la maneta a la mà sense possibilitat de poder tornar-la a passar perquè vaig sentir a l’altre banda de la porta un so de ferro caient al terra i llest que és un, va encertar que es tractava de la maneta de l’altre costat que havia caigut. Passat un quart d’hora i després de veure perillar per la meva vida (ja que el que havia anat abans que jo, el nom del qual no vull ni puc recordar, ni se, perquè no el conec), havia fet el que col·loquialment es coneix com a figures de fang, amb la pertinent bufetada que et pega l’olor aquella que s’ha quedat allà sense sortir. Doncs bé, deu minuts allà dintre, em va semblar molt. Una eternitat, si voleu. Suava, em faltava l’aire i crec que començava a patir convulsions. Si havia de morir, vaig decidir, ho faria amb dignitat, com un home. Així que vaig decidir no cridar, més per vergonya que per altra cosa. Passat aquests deu minuts i acabat el descans, una companya (som dos fent el curs), veient estranyada que no apareixia i no havent-me queixat amb anterioritat ni de mal de panxa ni de res per l’estil que fes demorar la meva estada en aquesta instal·lació, va tenir la gentilesa de venir-me a buscar. Quan vaig sentir que s’obria la porta, vaig pensar que estava salvat. “Jordi?”, vaig sentir. Per fi!! “Sí, sí, aquí!!”. Ometré el tema rescat, perquè va ser tant fàcil com tornar a col·locar la maneta exterior i obrir la porta. Em van agafar unes ganes boges de tirar-me als braços (evidentment) de la meva companya salvadora. No la vaig inundar a petons ni res per l’estil. Vaig sortir dignament, sense fer soroll ni cap mena de ximpleria. “Què ha passat?”, em va preguntar. La vaig mirar i, mig marejat, vaig respondre-li que estava intentant superar el rècord Guiness d’estada dintre d’un lavabo i que ara se n’havia anat en orris per culpa d’ella.

Tot això ve perquè el dia següent, els éssers virils per excel·lència, els homes, ens vam veure obligats a anar al lavabo de les dones. I allà, enganxat a la paret a sobre de la cisterna, hi havia un paper que resava: “Si decidís usar el baño de mujeres, bajad la tapa por favor. Gracias”.

No cal dir que la tapa estava pujada quan jo vaig entrar-hi i que quan vaig sortir es trobava baixada, com ha d’estar. Sé que hi ha homes que no estimen els lavabos de les dones, però no, jo sí que els estimo i m’agrada deixar-los (tirant de costumari popular dels bars) com me’ls agradaria trobar a mi.

És per això que, des d’aquest humil bloc, m’agradaria fer un comunicat curt, clar i concís:

Apartat 1 – Un servidor és dels que baixa la tapa quan va al lavabo.
Apartat 2 – Un servidor és d’aquells que quan s’acaba el paper, no se li cauen els anells per reemplaçar-lo per un altre (ple, no buit, és clar) i el rotllo que ha passat a millor vida va a parar a la bossa de paper per reciclar.
Apartat 3 – Un servidor és d’aquells que passa l’escombreta.
Apartat 4 – Un servidor és d’aquells que intenta no esquitxar fora del forat destinat a dipositar el líquid groc.
Apartat 5 – Tot el que us pugueu imaginar i que hagi estat exposat en qualsevol dels apartats anteriors, ho faig correctament. No em coneixeu prou!!