A la platja.

Us admiro. Us venero. Us envejo. A tots aquells que sou capaços de quedar-vos hores i hores torrant-vos sota el sol. De panxa enlaire, d’esquena, de dretes, d’esquerres, assentats, dempeus, fent la vertical. Amb banyadors ratllats, llisos, de colors llampants, de mides grans, de mides petites, dels que marquen, dels que ho tapen tot, dels que no tapen res, dels que arriben a mitja cama, dels que porten un cocodril al camal dret, dels bikinis que tapen molt, dels que tapen a mitges, dels suggerents, dels que, senzillament no tapen perquè no es porten ni posats, de les calces de bany estil brasiler, espanyol, americà. Aquelles famílies que, talment un exèrcit anant cap a la guerra, sortiu a primeríssima hora del matí armats amb neveres portàtils, taules, cadires, para-sols, sogres, fills, pares, mares, televisions, TDTs, jocs de taula, matalassos inflables, ràdio i discografies completes de la Pantoja, el Rafael i los Chunguitos, disposats a passar un agradable dia de platja rostint-vos sota el rajos solars. Aquells que lluïu tovalloles del Mickey, del Ronaldinho, de color blau, verd, taronja, grans, petites, mitjanes, o simplement acudiu a la platja sense tovallola, només pel sol fet de prendre el sol perquè us ve de gust. Aquells que jugueu a pales a la vorera. Encara admiro més aquells que ho fan a la part de la sorra més allunyada del mar, allà on trepitjar és fa impossible perquè literalment et cremes les plantes dels peus. Aquells pares que, bavejant, ajudeu als vostres fills a fer castells indestructibles a la sorra. Aquells que us banyeu vestits. Aquells que us arrebosseu amb la sorra com si fóssiu una croqueta de pollastre després d’haver-vos remullat (brrrrr!! Quina angunia!!). Aquelles senyores grans que, en manada, passegen de punta a punta de la platja amb les mans a l’esquena mullant-se els peus i xerrant amb les amigues sobre què guapo que està el nét d’una, quan falta li falta per casar-se a la veïna o on aniran de vacances els seus fills. Aquells que són capaços de jugar partits de voleibol o futbol que duren hores. Aquells que us unteu la pell i tot el cos amb cremes protectores de factors diversos. Aquells que aneu només a lluir els músculs forjats a base d’hores i hores de gimnàs. Aquells que pagueu cinc o sis euros (o més) pel lloguer d’una hamaca o d’un para-sol per quedar-vos tot el dia sota el sol. O pel lloguer d’un patí d’aigua que amb una hora només et dona temps d’entrar uns metres a l’aigua per després sortir. Aquells que freqüenteu xiringuitos de platja i pagueu el gust i les ganes per un refresc i unes patates que segons els del bar són braves però segons tu son patates i prou.

Us admiro, de veritat, perquè jo em sento incapaç de fer-ho. Ahir ho vaig provar amb resultat negatiu. Sou tots uns fenòmens! Us idolatro! Sou molt grans!