dissabte, 18 de juliol del 2009

Dos anys.

Avui estic d’enhorabona. O està d’enhorabona millor dit. Del bloc parlo, que avui fa dos anys que va obrir portes, va llevar àncores, va fer el seu primer pas, digueu-ho com millor us sembli, un dimecres divuit de juliol de 2007. Potser ho trobareu estrany, però encara recordo el dia en que vaig asseure’m a la mateixa cadira davant del mateix ordinador on ara estic escrivint aquest post i vaig començar a escriure el primer esbós, l’article inicial que penjaria, la meva posada en escena, evidentment, en català. I després del primer en va venir el segon, i després el tercer, i així fins un total de quatre-cents setanta quatre (o quatre-cents setanta cinc si comptem aquest). Uff!! En són molts, no? I dona per parlar de moltes coses, encara que moltes vegades un servidor sigui monotemàtic. O bitemàtic, ja que escric bastant sobre les meves grans dues passions a la vida (a part de l’Alba que sempre intenta estar al meu costat): el meu Barça i les marxes per la muntanya.

Molts m’heu preguntat que d’on ve aquest nom tant curiós (no us ho negaré) pel bloc. Ara us ho explico, perquè quedi palès i públic. Com deia abans, encara recordo el dia en que va començar tot. Una vegada escrit l’article a casa meva, vaig anar a casa la meva mare (una dona moderna i endollada al món de les últimes tecnologies) a connectar-me a internet (ella té internet a casa, jo no, coses de la vida...), i donar-me d’alta al blogger. Mentre durava el procés, estava parlant amb l’Alba per telèfon i li comentava que no sabia com titular el bloc, que no me’n sortia. Sempre quedava la típica opció de titular-lo: “El bloc d’en Jordi”, però no em feia el pes, era massa d’estar per casa. Volia un títol enginyós! Xerrant va dir-me quelcom semblant a tinc molta calor i he omplert la banyera d’aigua freda. Em vaig quedar glaçat (mai millor dit), petrificat. Ja tenia nom pel bloc! Original, diferent, únic... Li vaig donar les gràcies i crec que li vaig penjar, ara no ho sé. Que ho digui ella... però des d’aquell dia no em parla... jejeje I així va començar tot. Ah!! I coses de la vida, un servidor que és molt home, mai seria capaç de posar-se dintre d’una banyera amb aigua freda. Com més calenta millor!

I des de que estic dintre d’aquesta nostra catosfera quatribarrada, em sento com peix a l’aigua (freda). I és que els blocs són com la vida: coneixes gent (però virtualment) que un bon dia formen part del teu món; gent que només està de pas, amb els que creues dues o tres frases; amics de fa anys, de l’escola, que em diuen que saben de mi pel que escric al bloc (eh, Jorgito? Sí, sí, tu... ); gent amb la que et llegeixes de tant en tant, i t’emociones quan et deixen un comentari; gent anònima que et llegeix però mai s’atreveixen a escriure cap opinió per vergonya o perquè són així, i a les que ara mateix els animo que a que ho facin; gent que ha marxat i que ja no tornarà; gent que s’ha agafat un període sabàtic, que ja no passa pel bloc (ni pel meu ni pel seu), però que de segur que quan ho tornin a fer em farà molta il·lusió tornar-los a retrobar; gent entranyable amb la que em trobo de tant en tant quan vaig a fer alguna marxa; i gent que he conegut en persona, com l’Alex, l’Òscar i l’Assumpta, grans persones, i que ens uneix un Cor anginesc i una promesa complerta. Però tots, coneguts i no coneguts, bona gent, que és el que interessa! Gent meravellosa, oberta, senzilla, màgica, fantàstica, increïble, formidable, única, ... En definitiva, que aquest bloc amics (permeteu-me aquesta deferència), no seria res sense tots vosaltres, que sou els verdaders protagonistes. Els que amb més o menys ganes em llegiu, em comenteu i m’aguanteu les meves paranoies... sempre amb clau d’humor, és clar. Perquè la vida, sense un somriure al llavis, no és vida. I si un servidor, deixant a part la modèstia, en pot arrencar algun, doncs ja em dono per satisfet.

Ara ve aquella part en que hauria de donar les gràcies (com als Óscars de Hollywood) al qui em van animar, els qui m’empenten a seguir, a la meva mare que sempre està al meu costat i gairebé cada dilluns em baixa carn del poble (i un fuet quan li demano), al meu pare que em truca cada dia i es preocupa per mi, a la meva tieta, fidel seguidora del bloc (quan té temps i se’n recorda), a la Moreneta per ser com és i guiar els passos de tots els catalans, a la Guillermina Mota pel seu remena nena, a les Tresines, les més bones veïnes que es poguessis a una escala trobar, ... Però no, no vull posar noms. No vull personalitzar en ningú ni en res. Ho faré de manera anònima, sense cita a ningú. Només amb un MOLTES GRÀCIES A TOTS!

28 comentaris:

McAbeu ha dit...

Moltes Felicitats!
Et vaig descobrir no fa tant però m'agrada anar passant per aquí per llegir les teves aventures ;-)

Sergi ha dit...

Ja veig que des del principi tenies aquesta incontinència de les parrafades! Moltes felicitats, i a seguir endavant que, a més, aviat torna el futbol!

Clidice ha dit...

Per molts anys! i que no pari! Llegir-te m'estalvia de fer aquestes curses tan endimoniades que fas :D

Xavier ha dit...

Coi, gràcies a tu !

Anònim ha dit...

Moltes felicitats! Per el segon aniversari del teu blog.

Gràcies per anomenar-me en el blog.

No sabia que el teu primer inici del blog va ser a casa meva .

Sempre què crec oportú hi escric alguna tonteria.


La teva mare que t’estima molt.

Angle ha dit...

Enhorabona pels dos anyets del teu blog, ja és tot un homonet :)
No sé, encara, on classificar-me en la llista de personatges que han passat per aquest blog. Soc inconstant i de tant en tant caic en el vici del sabastisme (per lo de sabàtic, no confondre amb "sabaterisme" ZP), però el que sí sé es que sent tan home com tu, és a la primera banyera d'aigua freda que em fico, i s'hi està molt bé :)
Enhorabona i que sigui per molt d'anys

Ferran Porta ha dit...

Sóc jove, en termes de lector del teu blog, i estic content d'haver-me'l trobat per aquests camins de la catosfera...

Enhorabona per l'aniversari, i ànims per continuar endavant!

Eloy ha dit...

Moltes felicitats pels dos anys.
Als teus agraïments t'has deixat a la Mairena (imagina-la amb una esponja plena de sabó darrera teu a la banyera ;-) )
Ja trobo a faltar el futbol, però ens queda menys. Tenim Ibra? Tenim Eto'o? Encara estem així.

Albert ha dit...

Moltes felicitats!
Gràcies a tu i que segueixis escrivint a la banyera d'aigua freda encara que t'agradi banyar-te en aigua calenta.

Responent a un comentari teu del post anterior, ni jo ni la meva família treballa a Vodafone (de fet tots tenim un mòvil Movistar) però me'n recordo de l'anunci.

Adéu!

neus ha dit...

Gracies a tu Jordi!!!

Per molts anys!

chamb ha dit...

jo et comento poc però et llegeixo molt sovint. Crec que espero que un dia reconeguis que això de caminar 5000km seguits i pujar muntanyes per, tot seguit, tornar.les a baixar és una bojeria.

EN tot cas, si al final instauro el chamb premi al millor blog del més, seràs el primer guanyador.

Mariona ha dit...

Enhorabona per aquest 2n aniversari! Sempre he pensat que aquest és un blog d'una gran qualitat. Per cert aquest any volia fer la MM però ja han tancat inscripcions llàstimaaaaaa!

alba ha dit...

Moltíssimes felicitats!!!! (al bloc eh, que a tu segueixo sense parlar-te!)

Jordi ha dit...

McAbeu: gràcies! Espero que ho segueixis fent, que serà bona senyal!

XeXu: sí, sí, el futbol ja el tenim aquí! Això de les parrafades... tu tens el do de fer-ho tot més curt i concís!! jejejeje

Clidice: jajaja llegir exercita la ment, però no les cames!!

Xavier: a tu, no fotem!!

Mama: gràcies!! Sí, sí, va ser allà on vaig crear el blog! Així m'agrada que escriguis el que vulguis! Petons i jo també t'estimo!!

Angle: ja comença a tenir una edat i va creixent mica en mica, sí! Gràcies i visca l'aigua calenta!!

Ferran: gràcies! Un plaer que vinguis a banyar-te a la banyera!!

Eloy: m'acabo d'imaginar aquesta escena i a més a més li he posta música: la Carmen cantant la cançó de "La bella i la bèstia". M'he esgarrifat!!
Espero pel bé del club que l'Eto'o marxi i en vingui un altre. L'ambient estaria tant contaminat amb ell al vestidor! Jo també trobo a faltar el futbol, però ho estic portant força bé!

Albert: gràcies! Intentarem seguir aquí, rodejat d'aigua freda!
Llavors sou dels blaus, com jo!

Elur: si ningú passés per aquí, segurament ara no estaria per aquí! O sigui que les gràcies per vosaltres!!

Chamb: conforme passa l'edat ho començo a reconeixer! De veritat!!
Moltes gràcies, em faràs posar vermell amb això del premi!

Mariona: gràcies pels "piropos"!
Vaig apuntar-me a la MM el dia que van obrir inscripcions i ja veus, han tancat en quinze dies gairebé! Aquest anys això s'està convertint en una bogeria. Si no hi anés, ja sé a qui puc passar-li el dorsal!! ;-)

Alba: com que segueixes sense parlar-me, no et donaré les gràcies!! ;-)

Assumpta ha dit...

Eeeeeeeei!!! Moltes felicitats Blog del Jordi!! :-))

475 posts en dos anys!! És moltíssim!!

Jejeje recordo com em va cridar l'atenció del nom del teu blog la primera vegada que el vaig llegir. Si no m'equivoco (normalment, en aquests temes NO m'equivoco mai jeje) et vaig "trobar" a través de la Bajoqueta ;-)) i ràpidament em vaig enganxar a llegir les teves cròniques de les jornades futboleres i tal... Tan futboleros som que el nostre Barça ens va portar a la trobada a Montserrat de la que tinc tan bon record :-))

No tens Internet a casa?? Ara entenc perquè pots llegir tant!! jejeje

Menys mal que la mare en té!! :-)) Aaaai, si no fos per ellaaaaaa!!

Ara bé, una madalena com a pastís, ho trobo poc, eh? Què som molts aquí celebrant aquesta festa!! :-))

Jordi ha dit...

Assumpta, gràcies fidel lectora! L'economia no dóna per més, així que entre la madalena i la pirotècnia m'he polit el pressupost... ;-)

Ja queda menys pel futbol!

Luigi ha dit...

Ei Jordi, per molts anys!

El teu espai és entretingut i sovint fresc. Afegit a les fotos, també sovint sorprenents i les que fas tu, de qualitat, fan que tot plegat valgui la pena fer-hi una passejada tot sovint.

Curiosament, jo vaig obrir el meu "xiringuito" el 20 de juliol del 2007, així que som ben bé bessons!!!

Ara bé, el nom del meu blog no ho penso pas explicar encara, jajaja

Fins aviat

Ma-Poc ha dit...

Molts felicitats! Dos anys i 475 apunts... déu n'hi do!!!

Jordi ha dit...

Luigi: bessons!! jejeje Moltes gràcies!! Ah!! Jo sí que sé perquè el teu bloc es diu així. M'ho vas explicar l'any passat!!

Ma-Poc: moltes gràcies!

Alex. ha dit...

Estic emocionat, ara mateix estic plorant; he trucat al de Banyoles, a la Feliu, a la Mota, a l'estructura d'Ikea, a la Ferrussola... i no sé a quanta gent més!!!!

I tots estem d'acord... quedes nominat com a Patró dels Blocaires!!!

Felicitats... vull dir!

Alba ha dit...

Ei! Moltes felicitats. no es gens fàcil mantenir la constancia en el blog. Espero que segueixis molts anys més.
Salutacions

Jordi ha dit...

Alex: moltes gràcies!! Esperem l'aniversari del teu bloc frisosos del que donaran allà... sugus... vull dir!!

Alba: moltes gràcies!! I tant, no és fàcil, no! Però si t'agrada, treus el temps d'on sigui!

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
FELICITATS!!!
una mica tard...sorry!
salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

Merci Silvia, moltes gràcies!

Malfieten ha dit...

Moltes felicitats, et segueixo gairebé des del primer dia... continua així..

Salut !

Jordi ha dit...

Malfieten, moltes gràcies!!

bajoqueta ha dit...

Osti ara no recordo quan va ser quan vaig descobrir lo teu blog, però ja fa molt de temps crec.

Moltes felicitats! i espero que continues enganxant-mos amb les teues històries i la teua manera d'explicar-ho tot ;)

Jordi ha dit...

Moltes gràcies Bajoqueta!! Crec que vaig anar a parar al teu buscant blocs que recomanessin llibres.