dimecres, 9 de setembre del 2009

La dona que somiava amb cereals i un bidó de iogurt.

Tot va començar una nit clara i tranquil·la (com diu la cançó) amb tres amics assentats al voltant d’una taula, en un país estranger, llunyà, tocant els Alps. Estaven en aquella taula la dona T, la dona M i SERVIDOR. I com era de nit i tocaven quarts de deu, ens disposàvem a sopar. SERVIDOR gaudia d’un frugal, apetitós i abundós primer i segon plat d’un menjar normal. Posem per menjar normal un plat de pasta de primer i unes hamburgueses de segon. Més els postres, això sí, que no es perdona. La dona T (i ara no recordo si també la dona M, la meva memòria no dóna per tant) es va asseure a la taula armada amb un bol ben fondo, un parell de iogurts i un parell de capses de cereals de diferents classes. Quina va ser la sorpresa de SERVIDOR al veure que es podia subsistir tota la nit amb un bol d’aquells ple de cereals de diferents tipus amb iogurt. Incomprensible! Bé, coses de dones, va pensar SERVIDOR. Perquè aquestes coses, us puc assegurar amb la mà al cor, que els homes ni les tasten ni les toquen.

El dia següent va arribar a casa l’home J, un home fet i dret, de complexió atlètica, en bona forma, espigat i engrescador. De nou, per la nit (clara i tranquil·la) els quatre amics (recordem: la dona T, la dona M, l’home J i SERVIDOR) ens vam asseure al voltant de la mateixa taula que un dia abans havien ocupat els tres amics. SERVIDOR es disposava a menjar de nou un àpat frugal, apetitós i abundós similar al del dia anterior. La dona T (no torno a recordar de la banda que es va postular la dona M, la meva memòria no dóna per tant) es tornava a armar amb un bol fondo, un parell de iogurts i un parell de capses de cereals, amb la qual cosa SERVIDOR va tornar a arribar a la mateixa conclusió que la nit anterior. Si alguna cosa té SERVIDOR és criteri i no es deixa influir per res del món amb d’altres opinions que intentin convèncer-lo d’una cosa de la que està més que segur. Quina va ser la sorpresa de SERVIDOR quan l’home J es va assentar a la taula, armat amb un bol fondo. Cara de sorpresa i suor freda regalimant pel front. No pot ser, no pot ser!, va pensar SERVIDOR. I va deixar que el flux dels accions que movien l’home J seguís el seu fluir normal, sense badar boca. L’home J va agafar una capça de cereals i els va abocar al bol fondo. Més suor freda. L’home J va agafar l’altre capça de cereals de diferent tipologia i amb un gall enorme dibuixat a ambdues cares i els va abocar en el mateix, sí, sí, en el mateix bol fondo on havia abocat anteriorment l’altre tipus de cereals. SERVIDOR suava geladament per tot el cos i els ulls els tenia oberts com a taronges. A continuació, l’home J va agafar un parell de iogurts, els va treure la tapa i els va abocar al bol fondo que contenia la barreja de cereals. SERVIDOR es va aferrar fortament a la teoria de que, gentilment, l’home J li havia preparat aquell bol fondo amb barreja de cereals i iogurt a la dona M i li oferiria sense demanar res a canvi, com un gest de cavallerositat. Perquè l’home J és un cavaller i és vesteix pels peus (frase que sempre m’ha agradat, però jo les samarretes me les poso pel cap, no pels peus). Sí, sí, havia de ser això, va pensar SERVIDOR. Quina va ser la sorpresa quan, amb la mà dreta, l’home J va agafar la cullera, la va introduir al bol fondo que contenia la barreja de dos tipus de cereals i el iogurt i plena fins dalt la va conduir a la seva boca i va mastegar i deglutir aquella espècie de mescla inhumana. SERVIDOR ja suava profusament, amb ganes, amb deliri, esmaperdut, bocabadat. La primera cosa que li va venir a SERVIDOR va ser aquell “bé, són coses de dones”. Però l’home J no era una dona, era un home! Com podia ésser? Llavors ho va veure clar, claríssim! Els homes-homes, els de tota la vida, els del pèl al pit, aquells que cada vegada en queden menys (com SERVIDOR), aquells que no miren sinó que desafien amb la mirada, aquells que lluny de tenir defectes tot són qualitats, aquells que s’encenen els llumins amb la galta dreta (no ho proveu a no ser que sigueu allò que se’n diu homes-molt-homes, que fa mal), aquells que mai ploren (si guanya el Barça no compta), aquells que mai diuen t’estimo, aquells que l’evolució només els pot penjar l’etiqueta d’homes molt homes, no prendrien mai a la vida quelcom semblant a aquella barreja inhumana de cereals diversos amb iogurt. No. No i no, em nego!

Evidentment, en dies posteriors i quan l’home X va arribar al mateix país estranger, llunyà, tocant als Alps, va ser consultat immediatament per SERVIDOR. Ell, home-home, dels de tota la vida, m’ho va confirmar: no menjava ni menjaria mai a la vida cereals. Ni per sopar, ni per esmorzar, ni per dinar, ni per berenar. Allò era cosa de dones. “De nenazas”, concretament. Perquè, és del parer de SERVIDOR, els homes, els de tota la vida, aquells que ja en quedem pocs, mai mengen cereals, i menys amb iogurt. Uff!! Estava salvat! Aquella nit vaig poder dormir tranquil.

21 comentaris:

neus ha dit...

Discrepo. Jo, que sóc dona-dona, de les de tota la vida, no m'ho menjaria mai això. Hauria de ser ben bé que em fotés de gana i no hi hagués res més!
Això no és menjar de dones, és menjar de gent rara.

;)

Jaume ha dit...

L' home J pensa que menjar cereals amb yogurt es garantia per finalitzar una cursa de 166 km!! Menja cereals i seràs com nosaltres!

Alex. ha dit...

Jo, cada nit, abans d'allitar-me, acabo el dia dins d'un bol de llet amb cereals hiperfibrats, això fa que als matins, parlant clar... defequi com un àngel!!!
Això del bol farcit de iogurt i cereals té molt bona pinta... ho provaré.

Clidice ha dit...

Seràs Chuck Norris! hahahahaha

Txell ha dit...

Doncs de home o de dona, i bueno una mica rarots potser també doncs per fer 166km seguits se n'ha d'estar una mica....el que està clar és que donen energia de la bona! Vosaltres us ho perdeu..jo prefereixo això que les porqueries que molta gent es menja i desprès van com van...

Assumpta ha dit...

Però tu no saps lo boníssims que són els cereals? :-))

Bé, jo els prefereixo amb llet, no amb iogur, però amb iogur encara deuen ser més sans!!

Ostres, ara no en tinc a casa!! Mecatxis!! N'he de comprar!! Jajajaja

M'has fet riure i això sempre s'agraeix!! :-))

dave ha dit...

Doncs jo també força sovint faig aquestes coses, però millor evitar els cereals industrials i comprar un bon "muesli" a la cerealeria.

Això sí, res de menjar-ho per sopar, el millor moment és a primera hora del matí, quan cal més energia. Per la nit una bona amanida i un peixet van de meravelles:)

Ara, entenc que cadascú deu tenir els seus costums. Sinó, mireu en Bolt, quue menja Nuggets abans de les curses...

Assumpta ha dit...

Jejeje Nuggets :-))

Jordi ha dit...

Elur: ets la gran esperança de la raça femeninaaaa!!

Jaume: SERVIDOR opina que no li fa falta menjar cereals per poder acabar la UTMB. Senzillament, menjant-ne tampoc la podria acabar...

Alex: aquí hem arribat ja al tema de la famosa regularitat! Funciona, vaya si funciona, que deia aquell, o aquella. Trobo a faltar un anunci de iogurts BIO fet i dirigit per la Carmen de Mairena fent de Jose Coronado amb Tortell Poltrona d'extra. Seria... diferent!

Clidice: jajaja home, tampoc no tant! Que aquell és home-home-home!! Tres homes seguits!

Dona T: no s'exalti ni es sulfuri. Segurament les potingues que em posava d'amagat als meus menjars frugals tenen part de culpa de que hagués acabat la TDS. Però tinc un dubte: l'Atleta també es pren coses d'aquestes i per això va acabar o l'incloem en una categoria apart...?

Assumpta: els nuggets són un gran invent, però me'ls imagino barrejats amb els cerals...

Dave: crec que hem donat amb la fórmula bona. La propera NQ, nuggets per dinar!!

Alex. ha dit...

El Mestre Poltrona... ja en fa la cara de bífidus!!!!

...la/el Mairena/o, fa cara d'haver-se pres un bífidus caducat!!!

Jordi ha dit...

jajaja i tant i tant! I la Núria Feliu? Crec que encara menja Petit Suisse!

Albert ha dit...

Els cereals, amb llet i per esmorzar. Com a màxim per una bona estona després de sopar, però per sopar... em quedo amb el teu frugal i apetitós primer i segon plat.
Ja tens la resposta a la pregunta que m’has fet al meu bloc en el post anterior: aquesta sí que té solució.

Adéu!

Anònim ha dit...

Gran i fidel relat de les coses que es fan i es desfan als pobles de l'estranger...

Subscric i refermo. Dorm tranquil.

Home X

Jordi ha dit...

Albert: és impossible quedar tip sopant cereals. Incocebible!!

Home X: vaig doncs a fer una becaina. Gràcies per fer-me conciliar el son!

Alex. ha dit...

La nostra Núria és més que un Bífidus o un Petit Suisse, tota ella és tan dolça, és com una Profiterola... seria la millor sogra que podria tenir la Belen Esteban!!

Podriem proposar a TV3 una tertúlia setmanal amb en Tortell, la Mairena, la Núria, la Esteban, el Josmar, la Rahola(que deunidó lo friki que és!!!), la Pajín i el Justo Molinero.
...moderador, el Santi Millàn.

Sergi ha dit...

Me n'alegro tant de no ser un home-home, d'aquells de tota la vida, que són cavernícoles com el que més. Vot a favor dels cereals, que estan boníssims i són molt sans. Mengem moooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooolt més del que ens cal per subsistir. Massa, de fet. Aquest és un molt bon sopar, i si ho acompanyes d'una peça de fruita, ja no et dic.

neus ha dit...

Per bon sopar el d'avui Jordi... una mica d'escudella i un os d'espinada i ai festa! ;)

Assumpta ha dit...

Ostres!! Ja m'he oblidat de comprar els cereals al Mercadona!! mecatxis!!

Elur, Un "os d'espinada"? Un "os"? Crec que hi ha quelcom que se m'escapa... :-))

Jordi ha dit...

Alex: i en Llàcer Escarceller, on l'encabim? Hauria de tenir el seu moment... Podria sortir menjant un iogurt BIO i parlant de la regularitat.

XeXu: quedes nomenat representant oficials dels homes no tant homes-homes que es cuiden i decideixen portar una vida/dieta sana! jejeje

Assumpta: una alarma al mòbil és el millor que hi ha. Fes-me cas!

Assumpta ha dit...

Jajajaja ma germana!! ma germana sempre va amb les alarmes del mòbil!! ;-))

neus ha dit...

què vols dir Assumpta... no saps què són els ossos d'espinada???? no n'has menjat mai a la brasa??? ooooooooooooooh no saps pas el que et perds!!!

si mai vas per Olot arriba't aquí i demana-te'n un plat!! ;)
http://www.hostaldelsossos.com/cat/index.asp