Milenim (i III).

Acabada! La trilogia, vull dir. Bé, bé, m’ha agradat molt! He passat unes molt bones estones davant dels tres llibres i paga la pena llegir-los. Bona trama (sí, de vegades coses una mica irreals, us ho accepto, però estem parlant de novel·la i de ficció, no?), acció a dojo, bons molt bons i dolents molt dolents, en Michael Blomquist anant al llit amb tota dona que es mou i apareix al llibre, la Salander hackejant els ordinador de mig món (em sembla que m’ha punxat el meu de casa i tot), ... I ara que he acabat de llegir-los, crec que els trobaré a faltar! Sempre quedaran les pel·lícules, però, que segurament, com gairebé sempre sol passar, no arriben ni a la sola de la sabata al llibre. Però bé, ens arriscarem. Tot sigui per la coca-cola i el pot gegant de crispetes!

Però m’ha quedat un dubte: algú sap el per què del títol del tercer llibre? Perquè ni és reina, ni té palau, ni hi ha corrent d’aire... El títol dels altres dos quadrava, però aquest m’ha deixat amb aquesta petita qüestió existencial.