MESSIrato! *

Ni Villarato ni hòsties en vinagre (parlant clar i català). Ahir a la Romareda el que es va produir va ser un Messirato, és a dir, que el millor jugador del món, ell solet, va derrotar al Saragossa amb quatre jugades màgiques (els tres gols del seu hat-trick més el de la jugada del penal). I tot va tornar a quedar al seu lloc. Això sí, ara ha quedat clar qui ha rebut els favors arbitrals aquesta setmana i qui no. Eh, Floren? De fet, al cap de Messi només li ha durat quatre minuts el Saragossa, i amb flemó inclòs. Tocat per la vareta divina dels deus del futbol, només ha hagut de colpejar la pilota amb el cap tot sol dintre de l’àrea. I aquí tot s’ha acabat. Bé, gairebé tot, perquè encara hi ha hagut temps per veure dos jugades més del crack argentí que li hauran provocat a més d’un algun somni humit, o com a mi, que encara no m’ha deixat tancar la boca des d’ahir i no he parat de dir “Ohhhh! Ohhhh!!”. Sobretot el segon gol, una còpia gairebé exacte del gol que marca Ronaldo a Compostel·la, però en maco, més arregladet: se’n va d’un que se li havia penjat del coll (ah! i sense cop de colze, com el CR9, que encara té més mèrit), corre, pare per regatejar-ne un, torna a córrer, regateja un altre, de nou se’n va del mateix i xuta creat per signar una dels gols més meravellosos de la història blaugrana.

Ah! I aquí no s’acaba tot, perquè si et compliques tontament el partit que anaves guanyant 0-3 i amb un parell d’errades (ai, Márquez... Puyol està disculpat!) et poses 2-3, apareix el crack de cracks per provocar un penal (totalment just, eh!) que, per postres, li cedeix a Ibrahimovic perquè el xuti i trenqui la (molt) preocupant ratxa no golejadora.

A mi, com al Profeta:

... no sé si us passa el mateix.

Capítol a part ahir el d’Ibrahimovic. No faré llenya de l’arbre caigut, però aquest noi té problemes, molts problemes. Primer se li hauria d’explicar que la pilota és rodona, no quadrada com ell la veu. Després comentar-li que la porteria és una mica més gran, que no és tant petita com li sembla. I per acabar dir-li que si algun dia va marcar gols, que no es preocupi que en tornarà a marcar, però que alegri la cara, que miri endavant (no al terra), que alci el cap i que torni a ser aquell jugador de començament de temporada. Ahir, però, va tenir ocasions (claríssimes), cosa que als darrers partits no passava. Símptoma de millora?

P.D.: Ooohhh!! Ooohhhh!! (perdoneu, però encara babejo)

* paraula no registrada per La Banyera, però com si ho fos, que val molts quartos.