dijous, 18 de març de 2010

Fàcil, fàcil, fàcil, fàcil... (un per cada gol).

Des de la Banyera, rebem en diferit una connexió que, sembla a ser, arriba des de les amèriques:
(posar veu de comentarista argentí, tipus Jorge D’Alesandro, per exemple)
Che, viste, como la toca, como la menea, como la mima, como la golpea, como la trata, como la baja al piso, el mejor diez del mundo, el argentino de oro, la perla asul y grana, el pibe atómico, selestial, inmenso, magnífico, colosal… ¡¡Qué maravisha!!
(fi de posar veu de comentarista argentí – les faltes d’ortografia estan fetes expressament)

Quin partidàs que ens ha tornat a regalar l’argentí. I el Barça, també, que des del primer minut ha sortit a atacar, a buscar el gol, a guanyar, i a passar l’eliminatòria polvoritzant aquells dubtes i aquelles incerteses que planaven sobre l’equip. Avui sí que ha estat un partit complert. I de tant complert que ha estat ha semblat fàcil. O, millor encara, deixeu-me recuperar aquella frase infantil que tant dèiem quan érem petits: xupat. De fet, ja ens ho pensàvem que el Barça havia de guanyar d’aqueta manera, sobrat, perquè som cinquanta vegades millors (i em quedo curt) que els de l’Stuttgart, però amb els precedents d’aquesta setmana i l’anterior, s’imposava el respecte pel rival i la prudència a cabassos. Finalment n’han estat quatre, però en podrien haver estat més.

I és que feia temps que no acabava un partit del Barça i jo tenia aquesta sensació d’alegria i de tranquil·litat. Aquesta sensació de benestar. Aquesta sensació de que, jugant així, ningú ens pot tossir. Aquestes bones vibracions. Aquesta sensació que, des de feia molts partits, no tenia. Potser ha estat el partit més complert que ha fet el Barça des de fa temps, i espero que això ja sigui la tònica general. Sabeu què em passa pel cap? Doncs que hem tornat a trobar el nostre punt d’inflexió i que ara això ja va cap a dalt. Hem tornat a trobar el nostre Mallorca de la temporada passada. Segurament l’eliminació del Madrid i la molt bona segona part contra el València en tenen la culpa.

Ara doncs, toca pensar en els quarts de final. Quatre partits més i podrem ser al Bernabéu. Divendres el sorteig. Però això sí, ara ningú regalarà absolutament res. Ara sí que el respecte i la prudència s’han de convertir en la nostra bandera. Ah! I jugar tal i com hem jugat avui. Podrem perdre, evidentment, però de ben segur que costarà i molt que algú ens doblegui. Jugant d’aquesta manera, tenim moltes possibilitats de passar a semifinals (ja no dic a la final, perquè ara sí que s’ha d’anar pas a pas). Mentalitzem-nos, però, que ara ja no hi haurà res fàcil, fàcil, fàcil... Bé, només el joc del Barça pot fer-ho fàcil, fàcil, fàcil, o si més no, fer que ho sembli. Què bonica que és la Champions!! (és que ho havia de dir, sinó rebento! Patia ja el síndrome d’abstinència)

Ah!! Avui he tornat a veure a Henry somrient. I m’agrada!

16 comentaris:

òscar ha dit...

Penso que alló de veure les "barbes del veí -per mania que li tinguis al veí- cremar" ens ha anat molt bé.

El Barça d'ahir nit va donar trempera, alegria, gatzara i tots els sinònims que el diccionari ens ofereix.

Fins i tot (reconec que un pèl influit per aquesta trempera) em va semblar veure en l'efímer Ibra un indici dels que ens ensenyarà en el moment de jugar-se les garrofes.

En un altre moment d'èxtasi, vaig pensar que Joan Gaspart no va ser tan mal president, que Winston Bogarde era un central com la copa d'un pi i que a Angoy no se li van donar les oportunitats que mereixia. Insisteixo que va ser en un moment d'èxtasi, eh!

garbi24 ha dit...

Esperem que demà el bombo sigui generós amb nosaltres, ara que tots els de can barça han iniciat el camí de Santiago..........Bernabeu

elur ha dit...

Esplèndid i tant!
Comparteixo sensacions i alegries, només faltaria! Ahir vam tornar a veure el Barça de les sis copes i ja era hora!!

Messi... és indescriptible! mira que fallar el que havia de ser el seu hat-trick consecutiu d'aquella manera?! no cal fer-ho tan repreciós, home!
Que n'és de bo, boníssim! Del poc que vaig veure jugar Maradona no me'n recordo, però em quedo amb el nostre pibe a ulls clucs, sempre!
(sí, sí, fins i tot els dies que em fa emprenyar je)
El paio ha fotut 7 dels últims nou gols del Barça, aviat és dit!
En el que portem de temporada ja n'ha fet 31 si no m'erro...

I ai el dia que Iniesta xuti amb una mica de fe, ja poden comprar pitets de tamany industrial!

Visca el Barça!

elur ha dit...

[mode accent argentí on]
qué bueno que vinsite pibe, qué bueno que llegaste, qué bueno que te quedaste!
[mode accent argentí off]

Clidice ha dit...

llegint-te pensava: mí-te'l ell que "guardiolitzat" :D i és que "la feina ben feta no té fronteres" d'acord? sí, un topicàs ... i què? :) oeeeeoeeeoeeooeeeee :P

joan ha dit...

Mira quina "perla " m'he trobat al Mundo (el suyo) avui:

"Sí, por mucho que le pese a Joan Laporta, Messi y su Barça portan con orgullo y gallardía el estandarte de España por todo el mundo. Probablemente, no es esa la intención del presidente azulgrana, pero es lo que hay y lo que se verá, por ejemplo en el sorteo del viernes, cuando junto al nombre del Barcelona aparezcan las letras ESP, para determinar de dónde viene y dónde juega este magnífico equipo."

En fi...

alba ha dit...

Òscar, què t'has pres? comparteix home comparteix que compartir és estimar i estimar és viure!

òscar ha dit...

Tinc un colega :) Alba, que em dona un pindoletes que acceleren una mala cosa: no són Mitsubishi's.

S'anomenen gooools i el proveidor Meeeeeesi.

Alba ha dit...

Messi ha estat el despertador de l'equip desprès de la baixada física del mes de febrer. Contra el Valencia va ser ell solet el que va tirar del carro i va guanyar el partit; contra l'Stuttgar ja se li van sumar més companys... i que continui la progressió.
Uns vuitens de final que han deixat la sorprennet eliminació del Chelsea, el Madrid y el Sevilla, tres rivals forts. Ara a esperar el rival, pero es de ben segur que no serà una eliminatoria fàcil. Amb humilitat i amb el màxim respecte s'huarà d'enfrontar sigui quin sigui l'equip al davant.
Salutacions

PD: Ah! m'oblidava, el Bernabeu està a cuatre partits.

Jordi ha dit...

Òscar: Els teus moments d'èxtasi em fan basarda! Bogarde? Gaspart? Angoy? Va aparèixer potser, Litmanen, Romerito o Kodro, també?

garbi24: El camí de Santiago passa per guanyar-los a tots, però tant de bo que el camí sigui el més benèvol possible!

Elur: i tant que era hora! A la culerada pessimista ja ens calia tornar-lo a veure!
El nostre pibe, que nosaltres sapiguem, no menja pel nas... Amb 22 anys està a un gol d'agafar el desé jugador que més gols ha marcat amb la samarreta del Barça. Registres demolidors!
Iniesta, sempre dic, que si tingués gol seria millor que el pibe. Deixem-lo així, de moment, que ja ens va bé.

Clidice: jo sóc del Guardiola de tota la vida. El que ell digui va a missa. El segueixo a ulls clucs.

Joan: Se't saluda, que fa molt temps!
Li van fer una pregunta similar al Guardiola. Li van preguntar si sentia molta responsabilitat per deixar el pavelló espanyol ben alt, ja que som els únics que quedem. Ell va dir, en poques paraules, que lluita pel Barça, no per Espanya.
No els facis cas, que són folls!

Alba: Millor que tu no t'ho prenguis, no fotem!! Òscar, no li diguis!!

Òscar: ah!!! uff!! A veure si ens hauran de clausurar la Banyera per tràfic... de gols!

Alba: Messi ha recuperat definitivament la forma, i els culés ja podem respirar tranquils.
Sí, sí, quatre partits de no res... bé, de no res... Esperem el sorteig!

elur ha dit...

Ara m'he revingut d'una imatge d'ahir que em va fer moltíssima gràcia: a en Pep amb el segon golet de Messi, quan aquest va anar a celebrar-lo amb Milito, se'l veia mort de ganes d'afegir-se al piló! fins i tot va fer el gest d'acostar-s'hi però se'n va desdir... després, quan ja tots tornaven al camp va cridar Messi i li va dir alguna cosa, tapant-se la boca amb la mà. Messi va somriure i va aixecar el dit polze tot content.
Moltes vegades penso que en Pep si pogués es fotria al mig del camp a distribuïr joc!
M'encanta!

Assumpta ha dit...

Quina felicitat de partit!! :-))

Estic contentíssima del joc d'Henry darrerament... potser no arribo als nivells d'Elur, però també sóc súper fan d'ell :-))

La "perla" d'el Mundo no és més que un reflex de pura enveja jajaja ja voldrien ells tenir un Messi, un Pep i un EQUIP que rutllés com el nostre!!

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!

pati di fusa ha dit...

ai, jordi, jo ahir estava mig agonitzant de refredat i mal de panxa, però com diu una bona amiga meua: "sort del barça, que ens treu el ventre de penes"! i mai més ben dit! i quin barça!!! i quin tros de messi ultrasideral, perfavor!!! :)

subscric totes les teues paraules, i la teua mesura (sembla ben bé que parli el pep, eh?), que el càntic de "sí, sí, sí, anem cap a madrid" és tan anhelat com patit. encara falta un bon camí, però quantes bocasses callaríem, coi!

ah, i com a bona fan del titi, subscric la teua última frase. i que segueixi així! ;)

Jordi ha dit...

Jordi, a Madrit ja comencen amb la seva política de desprestigiar el Barça dient que la Champions ja no és el que era... mare meva!

XeXu ha dit...

Et dono la raó, la Champions és fantàstica. Enfrontar-te a equips de fora, equips teòricament inferiors, però que tan lluny de casa et plantegen molts problemes. No hi ha enfrontaments fàcils, qualsevol rival pot tenir una bona nit i esguerrar-te tota una competició. I ni te n'adones i ja ets fora. És una competició realment espectacular. Guanyar-la és una loteria. Els equips que es munten per guanyar-la solen fracassar. No pots jugar-te-la a una carta. S'ha de treballar i treballar, i tenir solvència. I d'això no n'hi falta a aquest Barça. Que tenim a Déu jugant amb nosaltres, però Déu al minut 90 va corrent a pressionar el porter perquè la tregui malament, o recupera una pilota perduda en un tres i no res. Déu en mono de treball. Una cosa mai vista.

Tenim un equipàs. Ens ho tornem a merèixer. Henry comença a carburar, s'entén amb Messi. La defensa rutlla, Touré és un mur i crea joc, els dos millors centrecampistes del món, i a dalt més pólvora que a falles. Ens ho mereixem però no sé si ho aconseguirem. Almenys, la dignitat segur que no la perdrem. A aquest equip no li passen aquestes coses.

sànset i utnoa ha dit...

Bé, ens ha tocat l'Arsenal. Seran uns bosn quarts.

Ara, em dóna mal rotllo això d'entrentar-se a un equip a qui fa quatre dies li vas guanyar una Champions. Esperem que tinguin mala memòria i no s'ho prenguin massa a pit.

I que collons! som més bons. S no pregunteu-li a Hleb "el alma de la fiesta" i a "sus amigos".

*Sànset*