Xerrada amb Jaume Ferrer, precandidat a la presidència del Barça.

Aquest dilluns passat vaig tenir la sort de ser convidat a una xerrada de bloggers amb Jaume Ferrer, precandidat a la presidència del Futbol Club Barcelona. Un plaer, com no, poder debatre amb ell, el seu equip (joves i molt simpàtics), Antoni Colomer, Jordi Torrent i tres bloggers barcelonistes més sobre la seves idees i poder fer-li les preguntes que consideréssim pertinents. Una gran iniciativa, sincerament.

Asseguts al voltant d’una taula, ens va explicar a grans trets què faria si arribés a ser president del Barça. Bàsicament es tracta de seguir amb la mateixa política que s’ha portat fins ara, però potenciant l’aspecte social, que va reconèixer que era el gran tema oblidat de l’actual junta directiva des de que es van fer càrrec de les regnes del club el 2003.

Més detalladament, i per àrees:
- Esportivament parlant, res a tocar. La política actual basada en un entrenador (el Profeta Pep), un secretari tècnic (Txiki) i un director de futbol base (Alexanco) és la vàlida. A més a més, confiar plenament amb la cantera (la d’aquí més la que hi ha a Argentina, potser Brasil o algun país africà) i fitxar jugadors que marquin diferències.
- Socialment parlant, i cito textualment: “Al soci aquests últims anys l’hem tractat més com un client que no com un propietari del club”. Xoca, no? També ha remarcat la necessitat de ser 100% transparent amb ells.
Pel que fa a les penyes, reconeix que han d’estar més recolzades pel club, tant pel que fa a aconseguir entrades com als desplaçaments.
També es planteja el repte de que l’actual estadi sigui més còmode tant per dintre (afavorint l’accessibilitat per a minusvàlids) com per poder accedir-hi els dies de partit. Això, evidentment, passa per una remodelació.
Afegir també facilitats pels socis no abonats per veure patits a l’estadi amb majors descomptes dels que tenen actualment.
- Econòmicament parlant, continuisme. La globalització en la indústria del futbol ajuda a augmentar els ingressos del club i encara, pensa, es pot fer molt més en aquest aspecte. I bé, gastar menys del que s’ingressa, evidentment!

En la vesant electoral, no es veu en cap altra candidatura que no sigui la seva. Està obert a la gent que es vulgui sumar al seu projecte, però amb ell com a president. “Vull sumar, no dividir”, confessa.

Escolteu-lo, de veritat, si en teniu l’oportunitat. No em va semblar pas un home prepotent, ans al contrari. Un bon barcelonista que estima el Barça i amb ganes de fugir de l’afany de protagonisme de l’actual president. I això és bo pel Barça. La meva humil opinió és que Rosell, amb tot això que ha estat passant aquests dies, es deu estar fregant les mans. Recordeu aquella frase que diu: divideix i venceràs? Dons crec que el continuisme, per separat, segurament no tindrà res a fer en contra d’en Rosell. Ara, si s’ajunten, segurament la cosa estarà renyida. Laporta fa un flac favor amb els seus continuats canvis de recolzament de candidatura continuista. Si s’estigués quietet i no tingués tant afany de fer-se veure...

Per acabar, aplaudir aquesta iniciativa que em va permetre tenir aquesta oportunitat única d’assistir a aquesta xerrada. Va ser un xic curta, però ens van dir que possiblement ens tornaríem a reunir. Considero que la massa social té coses a dir i a aportar i que va ser una gran idea.

P.D.: Sento l’endarreriment de la publicació d’aquest post, però he estat (i segueixo) malalt. Mil perdons!