Què li va dir Laporta a Sandro a cau d’orella?

L’ex-candidat ja és president. Acaben d’anunciar que ha finalitzat el recompte de vots i el que deien les enquestes ja és una realitat. El somni de la seva vida s’ha complert. Transita pels passadissos de l’estadi perseguit i rodejat per una munió de periodistes que no paren d’enregistrar-lo i de plasmar instantànies. De sobte, una mà li toca l’espatlla. Ell és gira i es troba l’encara president. Les seves mirades s’entrecreuen. Sandro mira a Joan. Laporta mira a Sandro. S’abracen i parlen a cau d’orella.
Però què li va dir Laporta a Sandro a cau d’orella? Aquest, potser, és el secret millor guardat dels últims anys. Però no patiu, lectors i lectores, que la Banyera ha posat mans a l’obra i ha contractat un expert en lectura (no de llavis, però el pressupost no donava per més). Han contribuït a la causa les donacions desinteressades de Fèlix Millet, el Dioni i el Plan E. Després d’analitzar les imatges, fotofilm a fotofilm, escena a escena, milisegon a milisegon, el nostre expert no n’ha tret l’aigua clara, però posa les mans al foc per una d’aquestes quatre opcions:
a) Emulant-se a ell mateix: “Al loro, que no estamos tant mal!!”.
b) Emulant a Jaume Creixell: “Tinc els collons que m’exploten ja! Suposo que hi haurà un informador aquí. I si no tinc raó me la tallo i em faig monja! Bon Nadal a tothom!”.
c) “Has entrat per LAPORTA gran”.
d) “Al Luz de gas, si ets president del Barça, entres de franc i tens barra lliure”.

Seguirem investigant... I vosaltres, què en penseu? Alguna pista del que li va poder dir?