diumenge, 20 de juny de 2010

La crisi per Sant Joan.

Potser em direu oportunista, o em penjareu l’etiqueta de mala persona, o potser estareu d’acord amb mi i a partir d’ara em tindreu en compte a les vostres oracions nocturnes, o potser seguiré passant per indiferent. No ho sé. Bé, sigui quina sigui la postura que vosaltres, lectors i lectores de la Banyera, adopteu, ho he de dir sinó rebento. Per una vegada a la vida, me n’alegro de la crisi. Sí, sí, així de clar i català. I per què? Doncs ho resumiré amb una pregunta: algú ha sentit algun petard? Servidor no i mira que ja fa uns dies que les parades estan muntades! Recordo que a aquestes alçades els altres anys ja n’havia escoltat uns quants i algun que altre adolescent fill de la seva mare s’havia encarregat de tirar-me’n algun als peus o ben a prop, per fer-me saber que ell tenia aquella espècie de poder anomenat pólvora per fer de mi un home que li fes basarda sortir al carrer o si m’atrevia a passejar-hi ho fes equipat talment com si fos el Robocop.

És cert que fa pena veure les parades blaves que venen aquestes mena de petits bombes urbanes que les carrega el dimoni solitàries enmig de la ciutat. Passes per davant i el/s venedor/s estan assentats a fora (la calor que ha de fer a dintre és insuportable i a més a més, segur que has d’estar pensant en tot moment que si puja més d’ics graus pots córrer el risc de sortir volant pels aires emulant Carrero Blanco o de que la carmanyola que t’has portat per dinar entri en estat d’ebullició) amb una cadira o una hamaca tot prenent el sol o fent una llarga migdiada. Bé, sí, em sap greu per aquesta gent, però aquest anys sembla que pels carrers de – Visc(a) – Barcelona s’hi està millor, més tranquil, i hem guanyat en qualitat ambiental, sonora (no se senten els pertards), olorosa (ni olor a cremat, ni pòlvora) i el mobiliari urbà aguantarà un any més sense que ningú provi si un contenidor es crema o una paperera surt volant pels aires.

Sense que serveixi de precedent: visc(a) la crisi!

P.D.: Recordaré tota la vida aquella frase que vaig sentir fa uns anys (això és verídic, us ho prometo, paraula de Banyera) d’un home que deia: “Tengo un hijo que le faltan dos dedos por culpa de un petardo y no pasa nada”.

18 comentaris:

òscar ha dit...

Et citaré com a font fidedigna quan li expliqui al nen que enguany, per culpa de la desacceleració econòmica que colpeja el país, no li compraré petards ni altres pirotècnies de preus abusius.

M'hauries de dir, això sí, cóm puc justificar-li la NO despesa en petards i, en canvi, la compra a tutiplé de coques de tota mena i colors.

Si li dic que el dolç no entén de desacceleracions ... cola?

chamb ha dit...

ja portem dos o tres anys en caiguda lliure de consum de petards. De les coses bones de la crisi.

Agnès S. ha dit...

A mi tampoc m'agraden els petards, és el que no m'agrada d'aquests dies!
Ara més que mai, visc(a) St.Joan i visc(a) el solstici d'estiu! ;-)

elur ha dit...

doncs vine a Girona, fa dos dies que sento petards, d'acord que no és tipus traca però se'n tiren.
Odio la revetlla de sant Joan per això. Els putus petards duren una setmana o més, no és just.
Aquest any al poble no sé com irà, però els altres anys recordo haver-me passat nits senceres odiant pares i fills.
Odio els petards.

Albert B. i R. ha dit...

Tampoc m'agraden els petards. No he estat mai de torar-ne i el seu soroll m'incomoda de mala manera. Tampoc n'he sentit gaires per Barcelona. Per desgràcia, els propers dies, aniran en augment, em temo!

XeXu ha dit...

Sento dir-te que per aquí se senten petards tots els dies. No puc assegurar que se'n sentin més o menys que altres anys, però va fent. I espera't a la revetlla, ja veuràs com n'hi haurà fins ben entrada la nit. Per mi és un dia de quedar-se a casa. Fa molts anys que això dels petards no em diu res. Per mi s'ho podrien estalviar, però bé, com que és tradició, doncs a callar. Ara, una mica de coca sí que em fotria...

XeXu ha dit...

...de Sant Joan vull dir, eh!!

Assumpta ha dit...

T'aplaudeixo, Jordi, i, per tant, et tindré present a les meves pregàries :-))

Penso igual que tu... Aquí a Reus adoren els petards, tronades i tot el que s'hi assembla... He arribat a veure algun casament -això que a tu t'agrada tant jeje- en que, enlloc de tirar arròs als nuvis, els esperava una traca al sortir de l'església!!

A més, el patró de la ciutat és Sant Pere, amb la qual cosa, força dies abans de sant Joan ja començava la inquietud de pensar quan et donarien l'ensurt els gamberrets de torn i enllaçava amb sant Pere (29 de juny... que ja sé que no esteu molt posats en aquests tipus de dades jaja)

Per tant, en aquest cas, jo també dic que: al menys la crisi ha servit per alguna cosa bona!!! ;-))

Aquest home que deia que "no pasa nada" perquè al seu fill "le faltan dos dedos a causa de un petardo", ja el van dur al psiquiàtric immediatament?

Assumpta ha dit...

ÒSCAR!! Si us plau!! La resposta te la dones tu mateix!! :-PP

Com hi ha crisi NO es poden comprar les dues coses "petards + coques" per tant, la seva mare i tu heu hagut d'optar per una de les dues i heu triat les coques (de Sant Joan, com especifica ben bé en XeXu jaja)

garbi24 ha dit...

Puc certificar que a Girona si es senten petards i el que també puc certificar és que no em gastaré ni un duro en ells, abans de gastar deu € en petards...prefereixo encendre un bitllet de deu, el resultat i el cost serà el mateix i almenys serà una nova experiencia. Però no ho faré, prefereixo gastar-los amb una bona coca o un bon cava, que de passada farem país.

Jordi ha dit...

Òscar: sempre pots dir-li que és millor gastar els diners amb coses que atipen la panxa, no que atipen les orelles dels altres de tant soroll que fan!
Cola, cola!

Chamb: de les més bones! Pots pujar-hi de peus!

Agnès S.: De Sant Joan m'agrada tot menys els pertards. Les fogueres també, però comença a fer calor ja per estar a prop d'alguna.

Elur: gràcies pel convit, però no, em quedaré aquí a Barna que no se'n senten molts.
I espera, perquè t'has deixar la revetlla de Sant Pere, que també se'n tiren!

Albert B. i R.: sí, sí, suposo que sí, que la cosa anirá in crescendo. Ah!! Els petards que m'agraden a Barcelona són aquells que es tiren quan guanya el Barça... o perd el Madrid!

XeXu: hahahaha jo també, jo també! De la de pinyons a poder ser! Amb un glopet de Coca... cola, és clar!

Assumpta: Anginesca, gràcies! Demana que em toqui la primitiva aquella que sempre tiro cada dilluns!! Si és així, t'emportaràs un pessic!
El primer casament on vaig, tocarà traca a la sortida de l'esglèsia. Jo m'ho miraré de lluny...
Sí, sí, Sant Pere, és el que li comentava a l'Elur. Que després de Sant Joan torna a tocar.
Doncs no ho sé si el van dur al psiquiàtric o l'agrupació de pirotècnia l'ha fet Sant i li ha dedicat un carrer!

garbi24: No els cremis, home! Pensa que hi ha gent que els necessita més que tu. Per exemple, el Millet, pobre, a la presó i sense un duro!

Anònim ha dit...

A Casserres no deu haver crisis.

Ahir la nit durant una bona estona a la plaça va haver un bon concert de petards.

Mama Jordi

Albert ha dit...

Jo sí que he sentit petards, però ara que ho dius potser sí que n'he sentit menys que altres anys.

Però fins que no passi alguna cosa greu de debò, no els prohibiran. A mi no m'entussiasmen, tot i que normalment també en tiro la nit de Sant Joan.

P.D. Tens una resposta al meu bloc, al post del mercat afectat.
Adéu!

Clara ha dit...

Jo no tinc aquesta sort.. al meu poble sí que se'n senten, de petards! Però la veritat és que em són ben igual.. A mi no m'agraden, no me'n compro.. I si els altres ho fan, doncs que facin!

Ull de cuc ha dit...

Doncs aquí sí que se'n senten, de petards també!! Però tampoc hi tinc problema... abans m'encantaven... ja se sap, una es fa gran i les coses canvien :)

Carai amb la posdata, no? No pasa nada?? si li hagués passat a ell, ja veuríem si no pasa nada!!!!!!

Jordi ha dit...

Mama: als pobles tots tenen molts diners! Són uns afortunats!

Albert: quan era petit jo també en tirava, però l'edat m'ha fet assentar el cap... ;-)
Ara em passo pel teu bloc!

Clara: Ostres, però el soroll no et molesta? Uff! A mi molt! Sobretot els que es senten quan marca Espanya... Grrrr!!

Ull de cuc: a mi m'ha passat el mateix. De petit en tirava un munt. Ara, de gran, se m'han passat les ganes.
Res, res, tampoc passaria nada... Aquesta gent és així!

sànset i utnoa ha dit...

Segur que si a l'home de la frase memorable li faltés el cap tampoc passaria res...

Francament, coinsideixo amb tu al valorar algun aspecte positiu de la crisi!

*Sànset*

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.