Tinc somnis.

Ho confesso. Fa dies que somio amb ell. És un somni humit, lleig, malèvol, enrevessat, esperpèntic, potser. Però sempre que tinc aquest somni acabo amb un somriure als llavis, satisfet. Però somio despert. És llavors quan se m’apareix ell, aquella cara, aquells braços, aquelles cames... Sí, somio amb Cristiano Ronaldo! No puc fer-hi més...

Ell juga a futbol. Du la samarreta de Portugal. Identifico clarament que està disputant el mundial de Sud-àfrica. Concretament juga els vuitens de final. Si m’hi fixo més, veig que l’equip rival és Espanya. Veig al Sergio Ramos, a l’Iker Casillas, al Xabi Alonso. A més a més, em fixo que el partit va zero a zero i queden menys de dos minuts per acabar el partit. Llavors, el protagonista del somni rep una pilota en clar fora de joc, se’n va corrents perseguit per Sergio Ramos, ensopega tot sol dintre l’àrea, cau, i l’àrbitre xiula penal. Ell, com no, és l’encarregat de xutar la pena màxima que, evidentment, transforma. L’alegria es desferma, alça els braços, mira cap al cel, espera que els seus companys vagin a abraçar-lo. No queda gairebé temps per més i només treure Espanya del mig del camp l’àrbitre ja xiula el final. Com és el futbol, Espanya eliminada als vuitens de final amb un gol de penal injust marcat per Cristiano Ronaldo.

Sí, sí, ja sé que és molt humit el somni, però, us ho imagineu?? ;-)