dimarts, 21 de setembre del 2010

Balanç post-casaments o com fer el teu propi casament.

Després d’haver tingut una sobredosis de casaments aquests dos últims mesos puc ja passar balanç. Estadísticament parlant, en total han estat tres casaments, que si fem la mitja, surt a un casament i mig per mes. Llavors et planteges: com ho fem això? El mig casament com quedaria repartit? El partiríem al després del “sí vull” o el partiríem després de l’aperitiu i còctel de benvinguda?

Amb la mà al cor, puc dir que aquest Tourmalet de casaments finalment no ha estat tant costós (a nivell personal, és clar, perquè a nivell econòmic una miqueta) i m’ho he acabat passant bé. Així que les meves pors van ser totalment innecessàries.

Ara sé perfectament com s’estructura un casament, de dalt a baix! Així que, amics i amigues de la Banyera, i com si fos un Kristian Pielhoff qualsevol i això fos bricomania (o, posem-li, bodamania), us passaré a explicar quin són els passos a seguir i el material necessari per fer un bon casament:

MATERIAL.
1 nuvi.
1 núvia.
1 grapat de familiars (uns per part del nuvi i uns altres per part de la núvia).
1 grapat d’amics.
1 grapat de compromisos ineludibles.
1 capellà o jutge de pau o batlle.
Música o grup de músics que toquen cançons.
Arròs, pètals de rosa.
1 traca de petards.
1 fotògraf (o més, depenent del pressupost).
1 lloc per casar-se.
1 restaurant.
1 pastís de noces.

PASSOS A SEGUIR.
Agafeu el nuvi i porteu-lo una estona abans al lloc per casar-se. El grapat de familiars, el grapat d’amics, el grapat de compromisos ineludibles i el capellà o jutge de pau o batlle també han de ser-hi una estona abans.

Amb una mica de retard respecte a l’hora fixada per l’enllaç (posem-hi uns cinc minuts), agafar la núvia i fer-la entrar. A poder ser, no tirar-hi pluja, perquè a l’últim que vaig anar-hi va ploure i l’acte no queda tant lluït.

Una vegada el nuvi i la núvia estan a l’altar, el capellà o jutge de pau o batlle ha de procedir a celebrar l’enllaç que ha de culminar amb el si vull d’ambdós interessats. Cas que això no es produís, l’enllaç es pot donar per trencat. Afegiré que a cap dels tres casaments que he anat això no s’ha produït i tenim notícies que les tres parelles continuen feliçment casades. Ah!! Tot això amenitzat amb música o un grup de músics que toquen cançons.

Formalitzat el casament, el nuvi i la núvia desfan el camí que han fet agafats aquesta vegada del bracet mentre el grapat de familiars, el grapat d’amics i el grapat de compromisos ineludibles els tira arròs i pètals de rosa i de fons se sent la traca de petards. És important que l’ordre sigui aquest i que l’arròs, els pètals de rosa i la traca de petards no es tirin abans del si vull. No em pregunteu perquè, però els tres casaments han coincidit amb aquest ordre.

Ara és el torn de les fotografies en grup o individuals amb el nuvi i la núvia barrejats amb el grapat de familiars, el grapat d'amics i el grapat de compromisos ineludibles on un fotògraf es dedica a fotografiar (com el seu nom bé indica) aquest seguit de posats. És important si feu el paper de convidats que prengueu paciència (cas que hi hagi quelcom per picar com el tercer casament al que vaig assistir, vosaltres us poseu al costat de la barra i aneu endrapant el que donin per fer més amena l’espera) perquè la cosa va per llarg. Aquí el nuvi i la núvia es barregen i fan les mil combinacions amb el grapat de familiars, el grapat d’amics i el grapat de compromisos ineludibles. Si vostè és capellà, jutge de pau o batlle, abstinguis de les fotos. Això no toca!

Seguidament anada al restaurant on hi encabirem (de forma ampla o estreta) el nuvi, la núvia, el grapat de familiars, el grapat d’amics, el grapat de compromisos ineludibles i el fotògraf. Aquest últim és important que no es perdi detall de tot el que passa perquè tot, absolutament tot el que passi entre les quatre parets del menjador ha de quedar immortalitzat. Aquí dintre succeiran un seguit de fets que curiosos:

a) Entre plat i plat sonaran un seguit de músiques per indicar que succeeix alguna cosa.

b) Es repartiran un seguit de figures d’un nuvi i una núvia (no confondre amb el nostre nuvi i la nostra núvia) a un seguit de parelles en potència de celebrar un enllaç en breu. És com una mena d'indirecta per part dels recient casats que ve a dir quelcom semblant a ara us toca a vosaltres, que ja aneu tard. La parella que rebi aquesta estatueta, s’ha de posar vermella com un tomàquet, riure molt i fer veure que la cosa no va amb ells. El fotògraf, evidentment, no s'ha de perdre detall.

c) Apagada de llums i apareguda per una de les portes laterals del pastís de noces acompanyat d’un “ooooooohhh” general del nuvi, la núvia, el grapat de familiars, el grapat d’amics i el grapat de compromisos ineludibles. Cambrers, abstenir-se.

d)Obertura del ball, que consisteix en que el nuvi i la núvia surten al bell mig de la sala i fan veure que ballen. Després s’afegeixen: els pares del nuvi i els pares de la núvia (continguts dintre del grapat de familiars) i facin el seguit de combinacions possibles entre ells: pare del nuvi amb la núvia, mare de la núvia amb el nuvi, pare del nuvi amb mare de la núvia, mare del nuvi amb pare de la núvia i així successivament intentant no repetir parella. Complicat eh?

e) Començament oficial del ball on no poden faltar cançons dels anys 70, 80, 90 i actuals i on s'espera que el grapat de familiars que encara no ha ballat, el grapat d'amics i el grapat de compromisos ineludibles es deixin la pell movent l'esquelet al ritme de la música. Al mateix temps també queda inaugurada la barra lliure. És important ser a la vora quan això passi per no menjar-se tota la cua de gent que hi va com a possessos a adquirir la ingesta alcohòlica. Ostres, ni que fos gratuït! Bé, perdó, em comenten que sí que és gratuït. Ah! No és estrany conforme va avançant la nit anar trobant sempre als mateixos que van a demanar beguda i que normalment formen part del grapat d'amics.

f) No sabia on situar-ho, però possiblement el nuvi o la núvia sigui abordat en algun moment per una persona gran (home o dona) que digui ser familiar seu (estaria dintre del grapat de familiars) i germà de tal o de qual que amb ulls plorosos et confessi que t’ha vist néixer però que fa molts anys que no et veu i que si et recordes d’ell, oi que sí?. El nuvi o la núvia haurà de fer veure que se’n recorda perfectament, encara que no sigui així ni tingui la més mínima idea de qui és.

g) Quan la festa estigui en el seu punt més alt, el cambrer s'acostarà dissimuladament al nuvi i a la núvia per comentar-los que les dues hores de ball que van contractar ja s’han acabat i que si volen més han de pagar una quantitat desorbitada que el nuvi i la núvia evidentment acceptaran (i que no desgrava a Hisenda).

A grans trets així és com pots muntar el teu casament. Potser la Banyera dintre d’uns anys us explicarà com muntar el teu propi divorci. Però això, amics, espero que sigui més endavant, que encara no sé com va...

9 comentaris:

Garbí24 ha dit...

MOlt ben detallat, però si és que no se'm ha passat per alt, crec que t'has deixat un ingredient bàsic i que és a quasi tots els casaments. El familiar plasta que es pensa que es més humorista que el buenafuente. Potser has tingut sort i se l'han deixat, però creu-me que es un ingredient que sempre hi sol ser

Assumpta ha dit...

Jordi... demà... justament demà (estic emocionada) farà VINT ANYETS que en Josep Lluís i jo varem seguir pas a pas aquesta programació (tot i que no en molt gran escala en quant a convidats... ah! i sense pètals de rosa ni traca, només l'arròs... amb la poca gràcia que em fan els petards!! però sí, sí, pas a pas hehe)

Ho has explicat molt bé. Crec que pots fer dues coses:
- Muntar una empresa per organitzar casaments i que els futurs nuvis vagin tranquils i sense nervis.
- Casar-te!

Clidice ha dit...

em sona aquesta recepta, sortosament queda mooooolt lluny en el temps ;)

Agnès Setrill. ha dit...

Doncs vist així, millor no passar per això! Vaja, ni pensaments, per cert, et regalo les fotos de la meva collecció de figuretes que vaig trobar pel google, (si vols), i amb les teves, no vegis quin recull!
http://agnessetrill.blogspot.com/2010/05/daqui-dos-dies-men-vaig-de-casament.html

Bonissim el post!

Ma. Victòria ha dit...

En el grapat de familiars hi deus de comptar els pares, oi? No els anomenes per res.

Mama

Jordi ha dit...

garbi24: tens raó, el que des de la taula on està sempre intenta encetar tota aquella mena de càntics i consignes pro-nuvis!

Assumpta: Moltes felicitats doncs! Uff, 27 anys! Són un munt!
De moment no m'agrada cap de les dues opcions. Però prometo pensar-m'ho!

Clidice: bé, veig que també hi has passat...

Agnès S.: Sí, sí, recordo haver llegit el teu post. Són figures molt bones! Fan gràcia! A les dels casaments on vaig anar crec que eren més tradicionals...

Mama: llegeix-t'ho bé que sí que hi surten!

Assumpta ha dit...

Moltes, moltes gràcies, Jordi!! :-)))
Són 20 anys, però d'aquí 7 anys encara tindrem els blogs, estarem celebrant champions, comentant llibres i rient per aquí... :-))

Val, val, també et podries dedicar a "Cronista oficial" de casaments, si no vols cap de les dues propostes anteriors ;-))

Anònim ha dit...

Això de la música ha passat? I van dir que Sí encantats? Hagués estat fotut que en alguns dels casaments algú de la parella hagués dit que "No". Sortisament, no va ser així!

sànset i utnoa ha dit...

Quan era ben petit -edat preescolar- el meu pare no parava de repetir-me: "no et casis mai".

Ves, no sé per quin motiu m'ho deuria dir, perquè llavors estava casat. I encara ho està!

*Sànset*