Avui, quan he plegat de treballar, anava cap a casa caminant i amb el llibre obert a les mans mentre llegia. És un costum que tinc des de fa molts anys i que ja he comentat alguna vegada (i que inclús algun blocaire també comparteix). Llegir mentre camino forma part de la meva rutina diària. Segurament si no tingués aquesta diguem-li mania, l’anècdota d’avui no s’hagués produït.
En un semàfor en vermell m’he aturat i, casualitats de la vida, he tancat el llibre. Això ha permès a un senyor que estava al meu costat poder-ne saber el títol: El asedio d’Arturo Pérez-Reverte. Està bé?, m’ha preguntat. He arronsat les espatlles, he deixat anar un psé i li he dit que no estava malament, però que aquest autor, el Reverte, no és dels meus predilectes. La seva manera d’escriure no m’acaba d’agradar perquè trenca molt els diàlegs amb llargs paràgrafs del tot insignificants i alguna cosa més. Llavors el semàfor s’ha posat en vermell i hem reprès el camí, l’un al costat de l’altre tot xerrant d’aquest autor i d’altres llibre seus. Ell m’ha dit, contràriament al que jo he opinat, que li agradava molt com escrivia. Ostres, he respòs, doncs em vaig llegir La piel del tambor i no em va agradar gaire (potser aquest que m’estic llegint m’agrada més, penso ara mentre escric). M’ha recomanat La Reina del sur (no és el primer que ho fa) mentre, després de caminar plegats durant uns dos minuts girava a mà dreta. Ens hem acomiadat i... qui sap si demà ens tornarem a trobar al mateix semàfor i podrem seguir parlant de llibres...
En un semàfor en vermell m’he aturat i, casualitats de la vida, he tancat el llibre. Això ha permès a un senyor que estava al meu costat poder-ne saber el títol: El asedio d’Arturo Pérez-Reverte. Està bé?, m’ha preguntat. He arronsat les espatlles, he deixat anar un psé i li he dit que no estava malament, però que aquest autor, el Reverte, no és dels meus predilectes. La seva manera d’escriure no m’acaba d’agradar perquè trenca molt els diàlegs amb llargs paràgrafs del tot insignificants i alguna cosa més. Llavors el semàfor s’ha posat en vermell i hem reprès el camí, l’un al costat de l’altre tot xerrant d’aquest autor i d’altres llibre seus. Ell m’ha dit, contràriament al que jo he opinat, que li agradava molt com escrivia. Ostres, he respòs, doncs em vaig llegir La piel del tambor i no em va agradar gaire (potser aquest que m’estic llegint m’agrada més, penso ara mentre escric). M’ha recomanat La Reina del sur (no és el primer que ho fa) mentre, després de caminar plegats durant uns dos minuts girava a mà dreta. Ens hem acomiadat i... qui sap si demà ens tornarem a trobar al mateix semàfor i podrem seguir parlant de llibres...
44 comentaris:
Què xulo!! Podríeu quedar cada dia, a la mateixa hora, al mateix semàfor i parlar de llibres!! :-)
Si algú més us sentís es podria afegir i també dir la seva (mentre camineu plegats) i així, cada dia una estoneta ;-)
M'ha agradat!
perquè després diguin que els blogaires som gent que no es comunica! més aviat acabem tendint a xerrar amb qualsevol desconegut per culpa, o a causa, del blogs :)
Ostres, per un moment he pensat que l'home en qüestió era el mateix Pérez-Reverte i que després de preguntar-li i tu rajar, se t'havia presentat. T'imagines?
Per cert, l'altre que llegeix caminant pel carrer sóc jo. I a mi només em miren fent que no amb el cap els companys que em trobo. Ja saben que no tinc solució.
Jo he tingut la mateixa pensada que en Xexu.
Xexuuuuuu!!!! Em sembla que hi ha una corda que ens uneix, un no sé què...
Bé, Jordi, ja era hora, Banyera a tope!
Doncs si jo he pensat com el xexu...que això acabaria amb una ficada de pota.....per sort no ha estat així..igual es un critic de llibres
He pensat com el XeXu, que no fos ell...L'anècdota és molt bonica.
aquest senyor és aquell mateix que estima tant i tant als catalans, no? no he llegit cap llibre seu, no penso llegir-ne cap. potser em perdré alguna joia, però accepto la pèrdua.
Ostres, ELUR ;-)) El meu marit opina exactament com tu! hehehe
De fet, ahir nit li comentava aquest post i si no fos perquè ell ja tenia el seu mini apagat hagués pogut fer un comentari semblant al teu :-)
Asusmpta: Ostres, t'imagines una megatertúlia de llibres al semàfor cada dia? Però amb la condició que només pot durar 5 minuts! Estaria bé eh?
Clidice: I tant que xerrem, pels descosits!
XeXu: Ostres, si encaixa bé les crítiques, perfecte. Sinó, hagués tingut un problema!! hahaha
Sí, sí, no t'he volgut citar, per allò de mantenir l'anonimat. A mi em passa igual, però és que caminar per caminar és avorrit, no? I més les caminades de mitja hora o tres quarts que em pego per Barcelona!
Zel: d'això se'n diu telepatia blocaire. Haurem de patentar el descobriment!
garbi24: calla, que el Reverte porta barba i l'home aquell no en portava. Li hagués hagut de preguntar el nom...
kweilan: gràcies!
Elur: Ostres, doncs no en tinc ni idea d'aquesta polémica del Reverte amb el catalans. Estic desinformat!
Assumpta: que el faci, que el faci!!
Ara ell és a la feina que avui té un dia força complicat i que no ve ni a dinar, cosa que quasi no passa mai... però al vespre li dic que entri i que et posi un comentari, segur que li farà gràcia fer-ho :-))
et porto una mica de llum doncs:
http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/552/aportando-soluciones/
"L'hora del Lector", el programa de TV3 encapçalat pel grandíssim Emili Manzano, ha col·locat estratègicament per Barcelona un seguit de vianants-lectors que inicien petites tertùlies als semàfors.
Jo passejo per Barna amb el Ulysses de Joyce de la ma a veure si, per fi, hi ha algú que me'n pugui explicar alguna cosa bona del coi de llibre.
Ara et faré un comentari de jaio: "ja és ven estrany això en el món en que vivim!". I és ben cert quan, fins i tot els veïns et responen el teu "bon dia" amb un estrany gruny simiesc.
Sànset*
Per quèeeeeeeeeeeeee??? Per què tothom pot posar comentaris en aquest post menys en Josep Lluís??? buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Mira, post: Si en Pérez Reverte ha fet alguna mena de màgia negra perquè no surtin les crítiques que en Josep Lluís et va etzibar dijous jo m'empescaré alguna... perquè surti...
Aviso per si això surt: El meu estimat marit va posar un comentari aquí dijous al vespre, comentari que va sortir i va durar uns sis o set segons perquè després va desaparèixer... Divendres vaig avisar a en Jordi i ell, que és un tros de pa, em va reenviar el mail que li havia arribat amb el comentari perquè jo, amb la contrasenya d'en Josep Lluís el pogués tornar a posar... Res.
Vaig provar de posar-lo jo dient que era d'ell... Res.
Ho vaig provar pel sistema de nom/url... Res.
Ho he provat com a Anònim signant al fina. Res.
Ahir li vaig demanar a ma germana que el posés ella des de Barcelona... Res.
Surt, aguanta pocs segons i desapareix...
En Josep Lluís, que és de bona pasta, em va dir "ah, no pateixis si no surt, si en Jordi l'ha llegit perquè li ha arribat al seu correu doncs ja està"...
Però no, no està, Blogger, no està... jo sóc moooooolt tossuda.
Jordi, amic meu, perdona, eh? :-))) però alguna cosa he de fer...
Assumpta sortir no sé si sortirà, però que ja ens el sabem de memòria els que estem subscrits a aquest fil això és segur! hahahahaha pobre Josep Lluís! Hi ha una conxorxa :D
CLÍDICEEEE!!! Oi que és veritat que ho hem provat un munt de vegades?? :-))) Què pot ser? :-))
segurament alguna combinació de paraules, per troskista o ves a saber. Tu prova a trossets, el que no surti serà el del premi ;P
Jo també crec que és el que tu dius :-))
CÍDICEEEEEEEEEE HA DESAPAREGUT!!!! EL TROSSET QUE HAVIA POSAT!!!!
kin iuiu nena, això fa por!
Menys mal que tu ho estàs veient en directe, perquè és d'Expedient X
Què faig? Provo de posar el comentari a un altre post? :-))
Serà "Tarragona" la paraula prohibida? :-DDD
Prova! ves a saber, ara ja estem a nivell "passis màgics", glups! ens vigilen! ^^
Huas! que de Reus has quedat ara! :D
Vaig a fer frase a frase... Comentari a comentari... després mirem si ho ha eliminat tot...
Allà vaaaaaaaaaaaig!!!
No voldria ser reiteratiu en el me comentari, però la Elur té tota la raó.
Tampoc he llegit cap llibre d'aquest senyor, ni ho penso fer mentre sigui capaç de mantenir el cap mitjanament clar.
El que he llegit són alguns dels articles que escrivia a la revista "El Semanal", suplement d'alguns diaris (del Diari de Tarragona, per exemple).
El seu estil em sembla carregat i carregós, i té la imperiosa necessitat de deixar anar de tant en tant alguna grolleria i barroeria sense més ni més.
Efectivament és anti-català i contrari a tot tipus de nacionalismes, si exceptuem l'espanyol
Sembla enyorar el vell i tronat imperi espanyol.
Ara manté uns principis ideològics gairebé ultradretans, això sí, edulcorats per aquest neo-liberalisme rabiós que es veu tant a les tertúlies de Madrid
Ara té gairebé 60 anys, i m'hi jugaria un pèsol a que als 20 anys era capaç de defensar el trotskisme o el maoisme amb la mateixa vehemència i intransigència amb la que ara defensa tot el contrari
En fi, ja ho diuen. És la fe dels conversos.
JA ESTÀ!!! :-))
Se'ls carregarà tots un a un? En salvarà algun? :-))
Hahaha sí, això de Tarragona ho he dit expressament ;-))
tic, tac... tic, tac...
sembla que "aguanti" no?
Jo crec que sí :-)))
Doncs apali! bona nit guapa! :)
Bona nit! ;-)) I gràcies per fer-me companyia, donar-me suport i actuar de Notari :-))
Uff!! Quin tip de llegir!! hahahaha M'ho he passat molt bé, però!
"El seu estil em sembla carregat i carregós" => Totalment d'acord. De fet el llibre té unes 700 pàgines i amb la meitat ja feia! Ara ja gairebé me'n queden 70 per acabar. I l'acabaré, per demostrar-li que els catalans no fem fàstics a res! Ho sents, Reverte, allà on sigui, allà on vagis, boicotejador de comentaris!!
He dit!!
Ostres, Jordi, que bé que em caus!! ;-)
Acceptar al teu blog aquest bombardeig incessant i repetitiu de comentaris “a lo bèstia” (els que són visibles i els que s’han fet fonedissos però t’han arribat al correu) i respondre en el to amb el que ho has fet és per fer aplaudiments i reverències!! ;-))
PD/ Ho veus, Pérez? Has perdut!!
Assumpta, no pateixis, dintre de poc contratacaré amb un post!! No podrà amb nosaltres!
Publica un comentari a l'entrada