I les pastes, què?

Aquests dies he estat fen un curs. Fins aquí tot correcte. Un curs on he après moltes coses. Fins aquí tot correcte. Un curs que tenia professors i alumnes. Fins aquí tot correcte. Però un curs que es feia a distància. Aquí és on rau la diferència. És a dir, que jo era a casa, connectat a un ordinador per veure la pantalla del professor i escoltant a través del mans lliures del meu mòbil les explicacions d’aquest. Com una videoconferència, més o menys, perquè també podia intervenir quan volgués per fer alguna pregunta o participar.

No era l’únic que feia el curs a distància, però també hi havia gent que feia el curs presencialment, és a dir, que estaven allà a l’aula amb el professor. Fins aquí, dintre de la particularitat de fer el curs des de casa (mai n’havia fet cap), tot era correcte. Us heu adonat que he escrit la partícula “fins aquí”? Doncs bé, fins aquí sí, però més enllà, no. No, que no era correcte, vull dir. Perquè, què passava quan es feia la pausa o descans? Doncs que la gent que feia el curs presencialment tenia pastes per picar. I, senyors, què passava amb la gent que feia el curs remotament? Doncs, com us ho podeu imaginar, dos pedres, o (desplegueu el dit del mig de la ma dreta, sisplau, i tanqueu la resta) puja aquí i balla. Quina injustícia! Es que la resta d’assistents no teníem gana? Es que la resta d’assistents no ens mereixíem aquest tresor tant preuat? Es que la resta d’assistents no tenim dret a una porció d’aquestes exquisideses? (tots a una, sisplau, i ben alt!!) Doncs és clar que sí!!

I vosaltres estareu pensant que quina solució hi ha, no? En proposo un parell:
a)Anar cada dia a la pastisseria a comprar-me un croissant i passar el tiquet a la gent que dona el curs perquè m’ho paguin.
b)Per missatger rebre a casa cada dia una safata amb alguna pasta.

Us diré que la solució emprada va ser la a), però sense passar tiquet. Bé, l’Alba va ser la meva proveïdora de pastes oficial del curs. Ah! Però això no quedarà aquí, perquè els tiquets els penso passar a la meva empresa per veure si rasco una mica d’euros. Que amb això de la crisi...

La Banyera, com sempre al costat del feble (en aquest cas jo) i alçant la veu contra les injustícies. Igualtat!!

P.D.: Com que el curs acabava a les 21h de la nit, no vaig poder veure el Barça!! Grrrr!! Això sí, el vaig estar seguint per internet!