Sense cap dubte!

Mireu-lo. És ell, el Profeta. Per alguns un filòsof. Per d’altres un gurú del futbol. Per altres (una minoria) un entrenador més. Pels culers, sens dubte, és el millor entrenador dels que es fan i es desfan. Una eminència en això del futbol. Un crack. Un fora de sèrie. Perquè en sap molt. En sap un colló (i part de l’altre si em deixeu afegir). És un savi. Deia abans del partit contra el Panathinaikos: “És impossible que pugui dubtar d’aquests jugadors”. I hores més tard, els jugadors li demostren (i ens demostren) que no es podia dubtar d’ells. Perquè són els millors, perquè juguen de meravella, perquè la toquen com ningú, perquè s’entenen a la perfecció, i perquè sempre volen més, més i més. Quan l’equip surt connectat com ahir, endollat des del primer minut, no hi ha res que els aturi, ni tant sols el gol inicial dels grecs en l’única ocasió que van tenir en tot el partit. No! Dos minuts més tard Messi era allà per tornar a igualar el partit, i després Villa, i després Messi de nou, i després Pedroooooo fent el quart i Alves arrodonint la maneta. Un autèntic atac i gol dels homes de blaugrana comandats pel general Pep a la banda, que van convertir el partit d’ahir en una autèntica massacre, en una anihilació de l’equip rival, en una reivindicació del futbol espectacle i de que, al loro, que no estamos tan mal. Que allò que va passar dissabte va ser una simple patinada. Que podem fallar de tant en tant i que, ostres, som humans, de carn i ossos. Messi segueix sent el 10 i el Déu del futbol. Villa marca el seu golet. Pedroooo va fent. Xavi està immens (quina diferència quan ell està sobre el terreny de joc). Busquets... bé, indiscutible. Piquè-Puyol, la millor parella de centrals del món. Alves una autèntica piconadora. Iniesta, un regatejador dels que n’hi ha pocs. Valdés me’l salto perquè ahir no va tenir gens de feina. I Abidal... bé, també me’l salto que aquesta temporada no està molt fi... Amb aquests onze al terreny de joc, ahir ens vam permetre el luxe de perdonar, perdonar, perdonar i perdonar ocasions, fins i tot un penal que va fallar Messi. Perquè sinó, amics, aquest Barça el desqualificarien de la competició per abusar. Per ser tant bons. Per ser els millors. Per no tenir rival.

I jo em pregunto de nou: si Messi manté el ritme de gols de l’any passat (com sembla que està passant) i Villa marca els gols que marcava amb el València... uff! Aquí ho deixo.