Victòria!... amarga.

Victòria, sí, sí, victòria per fi al camp de l’Atlético de Madrid. Ja tocava, què caram! Feia temps que en lliga el Vicente Calderón era sinònim de derrota. Però avui s’ha girat la truita i, vés per on, sorpresa! el Barça s’ha emportat els tres punts. Va pel partit perdut contra l’Hércules el dissabte passat. Ara ja tenim els mateixos punts on, en una lliga normal dels últims anys, haguéssim perdut al Calderón. I ara em ve al cap que, com ara aquesta lliga ja no és normal i la normalitat és que el Madrid guanyi al Calderón, potser aquest any no ho fa. I si aquest any no ho fa, el president de l’Atlético de Madrid ja no dirà allò de que el Madrid sempre comença la lliga amb nous punts més que el Barça: els del Bernabéu i el Calderón contra l’Atlètico, i els punts que es deixa el Barça al Calderon. Però és clar, si no és una lliga normal, potser el Barça no guanya al Bernabéu... Bé, millor deixo de fer càbales que encara queden molts partits i això no ha fet més que començar.

Avui, hem estrenat bar nou. Ens han convidat a veure’l a “El bar de las seis copas” al carrer París (quines coincidències...). Bé, bé, no ha estat malament. Dos pantallots enormes amb nitidesa increïble, gent molt maca i amable i pastes per picar boníssimes (quins croissants!). I a més a més, bon joc, partit molt seriós, gran, gran, gran victòria... però lesió d’en Messi. I a més, el que més mal fa, a les acaballes del partit, als minuts de descompte, que penses: cal? El partit ja estava gairebé sentenciat i l’Ujfalusi (persona declarada non grata en aquest bloc per unanimitat, més que res per si algun dia se li acut visitar-lo) li fa aquella entrada. Bé, i ara què? Que li preguntin a la gent que li agrada el futbol si aquest perd o no amb la lesió de l’Argentí. No ja perquè sigui del Barça i el Barça es pugui deixar punts, sinó perquè la gent als que ens agrada el futbol (el de veritat, no el de patades), els que gaudim veient als bons jugadors, ens han fet un canvi de cromos: Messi per Ujfalussi. És a dir, deixem de veure espectacle (el lesionat) per seguir veient futbol destraler (el lesionador). Trist, molt trist! I això ho parles amb la gent i moltes vegades et diuen que el futbol és per homes. I jo els contesto: sí, sí, per homes que els agrada veure futbol. Per veure hòsties ja teniu la boxa, el pressing catch i la competició aquella que tiren el formatge per una muntanya i la gent baixa rodolant per agafar-lo.

Res més, dir que la Banyera està de dol i espero que aquest turmell:
es posi bo el més aviat possible. De moment diuen entre dos i quatre setmanes. Encara hem estat de sort.