Dos llibres.

Feia dies que l’etiqueta els bons llibres, passa’ls estava a l’oblit. Feia dies que no recomanava cap llibre dels que m’havia llegit. N’he llegit un munt, sí, però els dos últims que he devorat m’han agradat molt. Són diferents. Un parla d’advocats i l’altre parla de la fi del món. Un és del John Grishman i l’altre és del Patrick Graham. Un parla d’un xantatge a un jove que acaba de treure’s el títol d’advocat a través d’un secret que per ell estava oblidat i l’altre parla d’una nena d’onze anys que es diu Holly i que és l’única esperança perquè el 99,8% de la humanitat no s’extingeixi. Un llibre es diu “La trampa” i l’altre llibre es diu “La hija del Apocalipsis”. Diferents, sí, però igual de bons i molt recomanables.

Del Grisham m’ha agradat el tornar a gaudir d’ell. Els darrers llibres que havia tret no m’havien acabat d’entusiasmar. Sóc un Grishammaníac, ho confesso. I ara tornar a poder llegir un llibre amb el seu estil de sempre i tornar a gaudir-lo m’ha fet tornar a recuperar la fe en ell. Ha escrit molts llibres i gairebé tots bons, però crec que aquest es pot considerar brillant.

De la novel·la de Patrick Graham m’ha sorprès el ritme trepidant que té, sobretot al final, que m’ha tingut molt enganxat. És d’aquests típics llibres que al començament vas una mica perdut però que mica en mica vas unint peces i tot acaba encaixant.

Si voleu passar una bona estona, ja sabeu... Ara, si no us agraden la Banyera no es fa responsable dels gustos dels seus lectors... hahahahaha