Situem-nos en un bosc perdut del Pallars. No posem data, és igual. Pot ser un dia laborable o un dia festiu. Tant se val. L’home va caminant pel bosc, contemplant el paisatges, ben acompanyat per una dona que l’estima. Han decidit sortir plegats a buscar mores per fer melmelada.
Quan han decidit que ja tenien la bossa prou plena (cadascú portava la seva), emprenen el camí de tornada, però passant per un altre lloc diferent. La dona coneix aquell paratge i els racons amagats i amb un somriure als llavis els mostra al seu amant. De sobte, lluny, a l’home li sembla veure un arbre que brillava. Brilla? (que no Villa?, el jugador del Barça)(1*) es pregunta. Sí, sí, els rajos de sol li tornen una mena de lluentor. Estranyat s’apropa més i el que veu és el següent:
Quan han decidit que ja tenien la bossa prou plena (cadascú portava la seva), emprenen el camí de tornada, però passant per un altre lloc diferent. La dona coneix aquell paratge i els racons amagats i amb un somriure als llavis els mostra al seu amant. De sobte, lluny, a l’home li sembla veure un arbre que brillava. Brilla? (que no Villa?, el jugador del Barça)(1*) es pregunta. Sí, sí, els rajos de sol li tornen una mena de lluentor. Estranyat s’apropa més i el que veu és el següent:
Sí, sí, pensa mentre s’ho mira i s’ho remira. Decideix acostar-se més fins a tenir aquell fruit que penja de l’arbre davant dels nassos. Si la vista no l’enganya, cosa que podria ser perquè de diòptries en suma unes quantes, allò, aquell arbre, aquella espècie era una espècie mai vista. No hi ha dubte, es tracta de l’Arbustos Isostaris.
.jpg)
L’home va fer unes fotos (dos) de les quals La Banyera us ofereix la totalitat en exclusiva (dos) sense haver de pagar un euro. Sou uns privilegiats. Contempleu-les, perquè segurament no veureu mai aquest arbre amb els vostres ulls. Per què? Doncs perquè l’home no ens ha volgut revelar el lloc on va trobar aquesta meravella de la naturalesa. Perquè, sí, amics, lectors, fanàtics, aquest és l’arbre del qual s’extreu l’Isostar. Llarga vida!
(1*) Aquest és meu, podeu riure si voleu.
(1*) Aquest és meu, podeu riure si voleu.
16 comentaris:
ja deia jo que semblava que tenia massa tanins! sort dels documentals que ens ofereixes! aquest pont, que seré al Pallars, el buscaré ;)
Bona troballa si senyor! Si pogues contar els arbustus ..... digals-hi isostaris, o un altre nom ,que m' he trobat per aquestes muntanyes de Dèu sería per fer un llibre de botànica!!!!
Mare meva!!! Així que d'aquí surt l'Isostar!! :-))
És trist... perquè demostra que la gent és una guarra i que no li importa embrutar i deixar deixalles per tot arreu...
Però tu ho expliques amb molta gràcia i ens treus un somriure :-)
Aquí a Reus, quan bufa el Mestral (quan bufa fort, que fa por, molta por) pots veure arbres plens de bosses de plàstic que han anat volant (algunes per accident i altres perquè també hi ha gent porca que les tira a terra) i s'han enganxat a les branques. Un dia hi havia un arbre tan ple de plàstics que cridava l'atenció. També semblava un "Arbustus plasticus"... Però segur que si jo n'hagués fet un post no hagués tingut la gràcia de fer-ho com tu, denunciar i fer somriure a un temps :-)
agafa uns brots i fes una plantació d'arbusts d'aquests que és una fruita molt cara.....et faràs d'or
Ja fas com els boletaires del Bergadà, no diuen a on troben els bolets, ho guarden en secret.
Això de anar agafar bolets és com una màfia. Mai saps quan diuen la veritat, de quants han trobat o a quin preu els hi ha pagat.
Una cosa no vist! Aquest any ho estem petin en la pròpia carn.
Mama
El dia que trobis l'arbre que dóna Red Bull...
Clidice: Afortunada seràs si el trobes! Cas que ho facis, volem foto i reportatge. Però no diguis el lloc, és secret!!
Carme R.: I tant, n'hi ha un munt! Des d'aquí t'animem a que el facis!
Assumpta: Sí que és trist, tens tota la raó. La gent no té respecte per la naturalesa i és bruta. He de dir, però, que va ser l'única brutícia que vaig veure.
Umm... Discrepo, discrepo, crec que la classe és l'Arbustus bossaris, però bé, seguirem investigant.
Gràcies!
garbi24: Home, a euro la llauna, tu diràs!
Ma. Victòria: Els racons secrets són secrets, sinó deixen de ser-ho!
XeXu: hahahaha t'agrada més el Red Bull!! Uff!! Vaig tenir una època en que en bevia i no dormia gens! El fruit d'aquest arbre seria verinós!
Ostres, moltes gràcies!
Ja que ens en dones la primícia, jo també te'n regalaré una (encara que no disposo de fotos). Jo vaig descobrir una espècie de fauna aquàtica molt estesa per l'Ebre: el compresus ruber, també conegut evax empratis.
Piquen amb una facilitat que no veiguis!
*Sànset*
ostres, mai ho hauria dit, és molt però que molt fort, en una paraula: impressionant.
com dimonis pot florir cap per avall? el natural seria que el mecanisme d'obertura de l'Isostar exercís de cordó umbilical amb l'arbre, no? i va! i naix al revés.
impressionant!!!
Sànset: per les platges de Castelldefels i el litoral barceloní també se'n veuen. Quan les veig, marxo corrents!
Gemma: sí, sí! Tu ets científica o anyiñera?? Com te n'has adonat! Estic perplex!
És una espècie en vies d'expansió, en aquest cas.
Tot i que, segons comenten especialistes botànics, no només d'isostaris viuen els Aubustus i en podem trobar, també, de fantis (naranjis i limonis), redbullis i cocacolis (un dels més expansius).
De seguir així la cosa, caldrà avisar al Capità Enciam!!!
Bona tarda Jordi. Si aquesta incivil troballa ha servit per fer un post com aquest, benvinguda sigui¡Una abraçada.
Aquests del màrketing... ja no saben on col·locar-nos les marques perquè les comprem!
Adéu!
Bona troballa!
Mira que n'hi ha de porcs! A aquests els fotria una multa de les bones i els prohibira tornar a posar els peus al bosc. Què animals!
un clar exemple d'espècie invasiva.
Publica un comentari a l'entrada