Vanagloriem-nos i felicitem-nos, culés de la terra! Ditxosos els ulls que han vist la ressurrecció blaugrana! Han tornat. Són ells. Els bons estan aquí! El nostre Barça, aquell que ens fa vibrar, babejar i arribar a l’èxtasis futbolístic ja és entre nosaltres novament. Estem d’enhorabona. Estem contents. Estem feliços. Posem-nos dempeus per cantar ben fort l’himne del Barça. Ens tornem a sentir (si és que ho hem deixat de ser) culés. Ha tornat del purgatori el millor equip del món. Que es prepari la resta de l’univers del món de la pilota. Quen són aquí per quedar-s’hi, no ho dubteu. Ha tornat el bon joc, la pressió, el toc, la rapidesa, les combinacions, l’efectivitat, les golejades i... VILLA!
A propòsit de Villa. D’això... que el retorn de Villa em va enganxar canviant l’aigua al canari. Maleït sigui el moment en que la meva bufeta va dir prou i em va quiar fins a les portes de la perdició. Era al lavabo dempeus. Em baixo la cremallera. Quan l’instrument en qüestió veu la llum sento un “ooooohhh!!” d’admiració de la parròquia del bar. Algú mira d’amagat entre les ombres? Hi ha una càmera oculta? Home, la cosa no està malament, però tampoc n’hi ha per tant, que jo sàpiga... (ja ho preguntaré). Començo a dur a terme l’acte que m’ha portat allà, quan un altre “ooooohhh!!” general seguit d’un gran “gooooooooool!!!” arriba a les meves orelles. Ha marcat el Barça! I jo, que tinc l’assumpte entre mans no goso saltar per por a esquitxar l’habitació i esquitxar-me els pantalons, perquè hi ha un cartell que posa “deixeu el lavabo tal i com us agradaria trobar-lo” i jo no el voldria trobar pas brut. Així que intento anar ràpid, pujo la cremallera, surto corrents i em dona temps de veure a... no pot ser... és ell? sí, sí, ... VILLA alçant el braç i dedicant el gol a tot el Camp Nou. Estic a punt de cridar VILLArato, que jo no he pogut gaudir en directe del retorn del rei (homenatge a J.R.R. Tolkien, eh XeXu?), de la fi de la sequera golejadora del nostre davanter centre titular. Però de res servirà, perquè, gairebé les llàgrimes no em deixen veure la repetició, una i altre vegada, de la maravella que acaba de rubricar l’asturià. Adéu gafe, hola Guaje! De nou el Profeta l’ha encertada. Va dir que els gols arribarien i han arribat. Paraula de Pep!
Deixeu-me que em torni a vanagloriar, per què, què caram, era el Sevilla i li n’hem marcat cinc! I per què, caram, havien promès que es deixarien la pell i se l’han deixada. Per què per fi hem vist un partit d’aquells de futbol d’atac total i de defensa asfixiant. Per què encara crec amb el bon futbol.
Ah! Messi, tu, com sempre, també ho vas fer molt bé... Espero que entenguis que el protagonisme avui se l'emporti en Villa. Que, per cert, gran gest el seu de no empènyer la pilota en el primer gol quan ho podia haver fet per anotar-se'l al seu compte particular. Ave Villa!
LA BANYERA REPLICA A MOU (Torna la secció).
Mou, Mou, Mou... Gràcies per ser com ets. En bona hora has dit aquesta setmana, llençant pilotes fora, i comparant, sense que t’ho demanessin a Benzemà amb altres jugadors d’altres clubs que han costat molts diners i que no estaven fent res.
Alavat siguis, bocamoll, a les alçades del teu regne egòlatra i altiu. Digues només una paraula per fer renèixer a l’au Fènix de les seves cendres.
Amb els millors desitjos de la Banyera, sempre... No canvïis mai.
A propòsit de Villa. D’això... que el retorn de Villa em va enganxar canviant l’aigua al canari. Maleït sigui el moment en que la meva bufeta va dir prou i em va quiar fins a les portes de la perdició. Era al lavabo dempeus. Em baixo la cremallera. Quan l’instrument en qüestió veu la llum sento un “ooooohhh!!” d’admiració de la parròquia del bar. Algú mira d’amagat entre les ombres? Hi ha una càmera oculta? Home, la cosa no està malament, però tampoc n’hi ha per tant, que jo sàpiga... (ja ho preguntaré). Començo a dur a terme l’acte que m’ha portat allà, quan un altre “ooooohhh!!” general seguit d’un gran “gooooooooool!!!” arriba a les meves orelles. Ha marcat el Barça! I jo, que tinc l’assumpte entre mans no goso saltar per por a esquitxar l’habitació i esquitxar-me els pantalons, perquè hi ha un cartell que posa “deixeu el lavabo tal i com us agradaria trobar-lo” i jo no el voldria trobar pas brut. Així que intento anar ràpid, pujo la cremallera, surto corrents i em dona temps de veure a... no pot ser... és ell? sí, sí, ... VILLA alçant el braç i dedicant el gol a tot el Camp Nou. Estic a punt de cridar VILLArato, que jo no he pogut gaudir en directe del retorn del rei (homenatge a J.R.R. Tolkien, eh XeXu?), de la fi de la sequera golejadora del nostre davanter centre titular. Però de res servirà, perquè, gairebé les llàgrimes no em deixen veure la repetició, una i altre vegada, de la maravella que acaba de rubricar l’asturià. Adéu gafe, hola Guaje! De nou el Profeta l’ha encertada. Va dir que els gols arribarien i han arribat. Paraula de Pep!
Deixeu-me que em torni a vanagloriar, per què, què caram, era el Sevilla i li n’hem marcat cinc! I per què, caram, havien promès que es deixarien la pell i se l’han deixada. Per què per fi hem vist un partit d’aquells de futbol d’atac total i de defensa asfixiant. Per què encara crec amb el bon futbol.
Ah! Messi, tu, com sempre, també ho vas fer molt bé... Espero que entenguis que el protagonisme avui se l'emporti en Villa. Que, per cert, gran gest el seu de no empènyer la pilota en el primer gol quan ho podia haver fet per anotar-se'l al seu compte particular. Ave Villa!
LA BANYERA REPLICA A MOU (Torna la secció).
Mou, Mou, Mou... Gràcies per ser com ets. En bona hora has dit aquesta setmana, llençant pilotes fora, i comparant, sense que t’ho demanessin a Benzemà amb altres jugadors d’altres clubs que han costat molts diners i que no estaven fent res.
Alavat siguis, bocamoll, a les alçades del teu regne egòlatra i altiu. Digues només una paraula per fer renèixer a l’au Fènix de les seves cendres.
Amb els millors desitjos de la Banyera, sempre... No canvïis mai.
14 comentaris:
Vas poder trampejar molt bé l'assumpte que portaves a les mans i encara que no vas veure el gol no vas esquitxar res. Enhorabona.
Ara el nostre estimat MOU hauria de parlar de l'Abidal i del Bojan...
Ja ahir quan vaig veure que el Barça tornava a ser una piconadora i el pobre Sevilla seria una víctima propiciatòria (ja els hem fet 9 gols amb el que va de teporada, i espera't... ai del Nido, a veure si calles la p... boca), vaig pensar en aquesta crònica que segur que llegiria, vaig pensar en la teva eufòria i en el que diries, i també en el que et diria jo. M'estic preocupant, company, penso massa en tu darrerament, espero que no tingui res a veure amb allò que tenies entre mans mentre Villa emmudia el món...
Fora conyes, ja tenia ganes de llegir una crònica eufòrica en la que estaríem d'acord amb tot, perquè el que es va veure ahir és per convèncer el menys optimista de que tenim un equip per governar-los a tots (o és que tu ets l'únic que fa referències, eh?). Vaig gaudir com un animaló veient, com tants altres cops, que el Barça anul·lava el rival, que no era altre que el Sevilla, en aquest cas. El Sevilla probablement jugui Champions l'any vinent, o si té mala sort, Europe League. En mans del Barça, sembla un equip de descens assegurat. No sé com s'ho fan. Però és que aquest Barça és molt Barça.
Noms propis, sens dubte Villa. Va fer un molt bon partit, però et diré que no és sorpresa, perquè sempre ha jugat bé de blaugrana, les crítiques eren incomprensibles. Tenir una mica de mala sort passa a tothom, collons, si no fos pels pals i alguna altra coseta estaríem parlant que el noi portaria 8 o 9 gols, i ningú li aixecaria la veu. No calia ser profeta per saber que els gols arribaríem, eh, aquest cop Guardiola no va inventar la sopa d'all, anava a cavall guanyador. Perquè aquest tio és molt bo, o com sempre diem amb els amics, és un desgraciat de merda, un cabronàs. Un cabronàs de l'estil de Xavi, Messi i companyia. Perquè com poden fer el que fan, seran desgraciats!
Centrem-nos, meravella en el primer gol de l'asturià, un golàs. El segon que va fer, calcat al segon de Messi. Un 10 per ell, partidàs, i amb gols, que s'agraeix, però el que dèiem, el tio juga, fa coses, molesta, obre joc i fa assistències. Un món a part del que feia Ibra. Per tant, amb gols o sense, Villa és una màquina.
Més noms, Messi, és clar. Però estem ja tan acostumats que els dos golets són gairebé rutina. No ens acostumem, destaquem el que fa, que no ho fa qualsevol. Per això no puc dir que el de Villa sigui el retorn del rei, el rei és un altre.
Em va agradar Abidal, tot i que ningú el destacarà, però és que si Alves juga allà dalt, ell s'ha de quedar. Ara, està ratllant al nivell de l'any passat, incansable, errors zero, complement perfecte a Puyol en la rereguarda, i quan va fer de central, va complir també.
I què dir del centre del camp Busquets-Xavi-Iniesta? Doncs res, perquè no se'n pot dir altre cosa que cada cop semblen més rodes dentades d'un engranatge. Una altra bona colla de desgraciats. Mascherano recanvi de luxe. Trobo que quan juga Keita aquest abusa de les passades enrere, suposo que no veu clar ser vertical perquè li prenen. Però ahir semblava que a la gespa hi havia aquestes típiques fletxes al terra dels videojocs que quan les trepitges t'impulsen amb força cap endavant.
I poca cosa més, un partit com els que ens van meravellar anys enrere, se'ls veu feliços, se'ls veu contents, i això ajuda. La màquina torna a rutllar. Espero que ho demostrin altre cop dimarts a Copenhagen.
Ja m'he quedat descansat, he buidat el pap. Si no t'agrada, no facis aquestes cròniques!!
Per contrarestar l'article d'en XeXu, aquí dalt, tres paraules: visca el Barça! (que no "visc al Barça", que es veu que ara es porta molt, aquest format...)
Mou t'estimo! que segueixi així. Ara que digui que el CR (Cagalló Rabassut) porta més gols en lliga que el Messi.
Quins vots que vam fotre ahir!
I, per cert, no saps que al canari se l'enllustra a la mitja part???
*Sànset*
Des de l'Oficina d'Atenció al Soci i/o Patitzant li recomanem, Sr. Jordi, un enginy que de fa pocs dies pot trobar a la Botiga del nostre club a un preu més que raonable: el Retardator.
El Retardator, avalat per la universitat americana de Ucla, és l'aparell que de fa anys estan esperant tots els culers de mena. Un estri que, convenientment dipositat al canari (no hi ha, de moment, Retardator femení) ajornarà fins la mitja part, o el final del matx, qualsevol ànsia mingitòria que vostè tingui mentre els homes de Guardiola juguen.
Es pot abonar en còmodes terminis, contrarembols, amb el carnet de soci del Barça tot trucant al 2-6 2-6 2-6 o amb un sms al número 2-6 tot posant com a paraula clau GILIMOU.
Magnífica crònica, Jordi!! Però a vegades, hi han coses que no poden esperar, i el canviar l'aigua de les olives és una d'elles. Però amb l'enginy recomanat per l'Òscar, tot arreglat. Sí, ahir vàrem gaudir molt. En Mourinho que vagi xerrant.Això no ha fet més que començar.
Al partit si va ben pixat....home, que veure estrenar-se al villa no te preu. De totes maneres no pateixis que en farà més i segurament per be que ho faci el villa....el canari et donarà més satisfaccions.
Eloy: Gràcies! Estic content de la meva actuació!
hahahaha no, que llavors no tindrem rival!!
XeXu: hahahaha gràcies per tenir-me present company! M'has fet enrojolar de dalt a baix (he anat a mirar-me al mirall de cos sencer). Al del Nido li veig el mateix recorregut que al Lopera, que està mig desauciat.
Sí senyor, un equip únic per governa-los a tots. Has donat al clau. De fet ja ho fem des de fa un parell d'anys (l'any passat la final de la Champions va anar d'un mal arbitratge al partit d'anada). Aquest Barça és molt Barça si s'hi posen tots i s'hi deixen la pell. I, imagino, estan en bona forma i el mundial deixa de passar factura com fins ara.
hahaha desgraciats, sí, però amb enveja sana. I tant, si tu o jo junts poguéssim fer la meitat del que fa Villa estaríem jugant a primera. La diferència entre jugar amb el Villa i jugar amb l'Zplatan (permet-me la llicència) és que amb Villa, malgrat que no marqui sempre juguem amb 11. Amb el suec jugàvem sempre amb 10. L'apatia i les poques ganes de jugar que posava l'Ibra eren de jutjat de guàrdia. El Villa, en canvi, sempre hi va i no es desanima mai. I no es creu més que ningú. Té molt clar el seu rol dintre de l'equip i sap que Messi és el millor del món i tot gira al seu voltant.
A que sí? A que sembla que Messi no faci tant malgrat fer dos golets. És tant bo i ho fa sempre que ja ho donem per suposat. El que em preocupa una mica de Messi és que ja no fa aquelles jugades arrancant des de tres quarts de camp. Ja no li surten aquells regats. Però, imagino, com deia el Profeta amb Villa, ja arribarà.
Abidal va compliar ahir de central, sí, i va fer un partidàs. Però el partit ja estava més que sentenciat quan canvia al Puyol. Jo, l'Abidal, no el vull de central. Em fa patir molt! I els xavalets del filial que van jugar contra el Ceuta (Fontàs i Bartra) ho van fer de perles. Apostaria per ells.
El centre del camp del Barça és el millor del món. Ara et confessaré una cosa: pel poc que he vist, prefereixo al jefecito que al Keita. Tècnicament és molt bo i té molta més visió de joc. Guardiola, però, és molt del Keita.
Coopenhagen dependrà de si juga o no el Xavi. Com és nota quan està ell, eh! Avui comentava que Xavi sembla com la cuberteria bona. Que la treus només en ocasions especials...
Bona buidada de pap, que m'ha permès també buidar el meu i explaiar-me una mica més. Tant de bo es poguessin fer cròniques com aquestes cada setmana. Les darreres que feia eren bastant pessimistes i el joc de l'equip em destrempava molt. Cert que guanyàvem, però no jugàvem com estàvem acostumats.
Ferran: visca, visca! I jugant d'aquesta manera més visques encara.
Sànset: El Mou parla perquè és un bocamoll acabat. Recordo que el CR al començament de temporada es parlava que portava no sé quant de temps sense marcar. De totes maneres, quina diferència de gols els del Messi dels del CR. Un és art, l'altre casualitat.
Ara ja he après la lliçó. La mitja part és l'objectiu.
Òscar: hahahaha el comprooooo, el comprooooo!!
Josep Lluis: t'asseguro que si vaig alçar-me per anar al lavabo era perquè no podia més. I mira que jo aguanto, eh!
garbi24: espero no perdre'm el gol del Villa de la final de la Champions.
Doncs a mi em va passar quelcom semblant a tu, però amb un tema diferent...
Havíem estat tot el dia a Barcelona, arribem amb un tren que tot just és arribar a casa, posar la tele i ja t'has perdut 6 o 7 minuts de partit... La temporada 08/09 ens va passar un munt de vegades d'arribar a casa i anar JA guanyant per un o dos gols de diferència (tampoc és que ens sabés greu, eh? hehe) i... aquest dissabte va tornar a passar!! SÍ!! SOM ELS MATEIXOS!! :-))
Varem treure pa del congelador per fer uns entrepans a la mitja part, seiem al sofà i... ostres, què bé que jugàvem!! Però noi, que com havíem marxat d'hora pel matí, doncs no havia posat la rentadora i, confiant en que aquesta nit passada hi havia una hora de regal, doncs vaig pensar que, encara que fos tard, la posava i que anés rentant mentre acabàvem de veure el partit... M'aixeco, surto a la terrasseta on tenim la rentadora i sento en Josep Lluís "goooooooool"... ostres, corrents cap a dins a veure la repetició :-))
I és que amb aquest súper mega Barça que tenim un no es pot aixecar per RES... ni un segon et pots perdre :-)
Mourinho... hehehe... res... pobre :-)
Va ser un partit espectacular, sí. Però tmapoc ens hem de refiar gaire ni llençar els campanes al vol. Els culers som així: a la priemra victòria esclat d'alegria i enfosament a la primera que van maldades. Ara cal continuar en la mateixa línia.
A dia d'avui ja pots dir a Ibrahimovic com et roti. A mi m'agradava com a jugador, però el seu problema és que té perfil Madrid i no Barça (i no ho dic pel nas). Ell es pensa que l'equip ha de jugar per ell, per això estava estàtic tota l'estona. No va entendre que al Barça tots són una gran fletxa que empeny cap endavant, i qui no segueix es queda enrere. Ahir vaig veure el Hat Trick Barça i sortia el mític Julio Alberto. En resposta a la pregunta de si és millor Maradona o Messi [quina pregunta més absurda] va dir una cosa que em va agradar molt. Deia "jo vaig jugar amb Maradona, i l'equip jugava per Maradona. Veig en Messi, i Messi juga per l'equip". Com diria aquell altre gran profeta, no hase falta desir nada más. Al Barça tots juguen pel bé de l'equip, si no, fora. I Villa ho sap des del primer dia. Només un tio implicat i que està content d'estar on està no empeny la pilota en el xut de Messi perquè el mèrit és el company, tot i estar ansiós i criticat per la sequera [a tot li diuen sequera, també...], i quan marca finalment un gol(às) el dedica a tot l'estadi pel suport que li han estat donant. Villa suma. Si no marca, aporta moltes altres coses. Si marca, ja és la llet.
Per cert, si tu i jo juguem al lloc de Villa, no ens impugnarien els partits per alineació indeguda, per jugar amb 12?
Que Messi no fa aquelles diagonals arrencant des de ca seva? Però Banyeres, no em diràs que en el segon gol que va fer l'argentí també estaves pixant!!
Abidal va jugar bé de lateral, això és el que volia dir, i en jugar de central, va seguir complint. Jo no el veig tan malament al mig, però definitivament penso que és un grandíssim lateral, i allà ha de jugar, tot i que Maxwell ho està fent molt bé. Bartra i i Fintàs potser faran que no trobem a faltar Puyol [en excés]. Piqué no el trobarem a faltar ja que el desgraciat té només 22 anys i ja és el millor del món al seu lloc. Serà cabrón!
I respecte al centre del camp, em sembla que en els últims 12 anys el Barça ha jugat sovint amb la coberteria bona, i si no mira les estadístiques de Xavi, que se'n va a 60 partits per any el xaval! Masche i Keita juguen en llocs diferents. Com a mig centre Masche és millor, però no sol jugar d'interior. En la posició d'interior Keita aporta molt, però ja et dic que abusa de la passada enrere, quan juga ell hi ha control, però hi ha menys verticalitat. Però no dubtis de que això és paraula de Guardiola, si li agrada tant i el fa jugar molt és perquè li dius tira't de la torre Agbar i ho fa. És disciplina i autoexigència, i això a Guardiola el posa palote. El mateix pensava de Pedro, que sempre li feia cas. Però va resultar que el xavalin no només era una perla tàcticament, sinó que la sabia tocar com els àngels i perforava la porteria que donava gust. Mutis tu, direm que ja sabíem que era un crack, i quedarem com uns senyors.
Assumpta: ostres, doncs llavors això és bona senyal. Vol dir que torna el nostre Barça. No te n'adones?? Síiiii!! El triplet és a la vora!!
Com dius, ara un no es pot moure de la cadira. Per sort!!
Albert B. i R.: Continuarem en la mateixa línia. No en tinguis dubte. Han tornat!
XeXu: hahaha ja m'he imaginat que aquesta vegada no em pegaries bronca! hehehe
Ara m'has fet recordar una cosa que vaig sentir per la ràdio fa temps i que té a veure amb Messi. Ell és molt bo, i ho sabia. Però li van dir que si s'ajudava de l'equip, encara podria ser més bo. I els va fer cas. I mira, vés per on, ara és el millor del món. Això el CR7 no ho farà mai perquè es creu per sobre de la resta.
Nooo, no impugnarien el partit, perquè seria com jugar amb 10 i no 12!!
Piquè, un altre cabró. I tant. I espero que el Fontàs i el Bartra també ho sigui! T'imagines, tot una colla de cabrons durant anys. No tindríem rival...
Sí, sí, JORDI, és molt bon senyal!! :-)))
Cada vegada que donaven el Barça per la tele dissabte al vespre i nosaltres havíem estat a Barcelona, era quasi segur que arribàvem a casa i ja ens havíem perdut un gol... de fet, sap greu perdre's un gol, però l'alegria de veure que al minut 6 o 7 ja vas guanyant ho compensa tot (i per alguna cosa es van inventar les repeticions de les jugades, els resums i els reportatges, hehehe) ;-))
Jo crec que anem molt ben encaminats per seguir fent coses grans!! :-DDD
Bé, jo tinc clar que hi ha un onze de gala, i ahir el teníem al camp. I en això, que em perdoni el gurú Pep, no hi valen invents, necessitem aquesta combinació guanyadora, i el Xavi és sublim, com canvia un partit amb ell o sense, quin crak!
Som-hi, doncs, a fer callar el Mou.cós!
Publica un comentari a l'entrada