Houston, tenim un problema (que deia aquell). De moment direm que és de la mida d’un cigró, però que es pot convertir en una síndria de vuitanta (i 
dic vuitanta per dir alguna cosa) quilos. Un partit que al descans pots guanyar-lo per tres o quatre gols, acaba convertint-se en un patiment i un demanar l’hora a les acaballes. No! Em nego! Per què? Oh! Per què el futbol és així (que també deia aquell)? Les dues darreres temporades estàvem massa ben acostumats? Recordo quan el Barça tancava els partits al minut trenta de la primera part i la resta del partit era plàcida i tranquil·la i podia gaudir del bon joc de l’equip.
Ara passa el contrari: les ocasions no entren (o entren en conta gotes), anem amb avantatges mínims al descans, el rival s’ho comença a creure i apa, ja està, patiment al canto. L’equip també nota la intranquil·litat, es posa nerviós i no juga relaxat i gaudint (malgrat que saben que són molt bons) i arriben les ocasions del rival (ahir vam fer un pal i tot a la segona part amb l’1-0 al marcador). Ni Guardiola ho veia clar que va fer sortir Xavi a la segona part...
Us deixo una foto en exclusiva de la Banyera, l’equip d’esport de la qual ahir estava al Camp Nou, de quan el Barça va marcar el primer gol:
dic vuitanta per dir alguna cosa) quilos. Un partit que al descans pots guanyar-lo per tres o quatre gols, acaba convertint-se en un patiment i un demanar l’hora a les acaballes. No! Em nego! Per què? Oh! Per què el futbol és així (que també deia aquell)? Les dues darreres temporades estàvem massa ben acostumats? Recordo quan el Barça tancava els partits al minut trenta de la primera part i la resta del partit era plàcida i tranquil·la i podia gaudir del bon joc de l’equip.Ara passa el contrari: les ocasions no entren (o entren en conta gotes), anem amb avantatges mínims al descans, el rival s’ho comença a creure i apa, ja està, patiment al canto. L’equip també nota la intranquil·litat, es posa nerviós i no juga relaxat i gaudint (malgrat que saben que són molt bons) i arriben les ocasions del rival (ahir vam fer un pal i tot a la segona part amb l’1-0 al marcador). Ni Guardiola ho veia clar que va fer sortir Xavi a la segona part...
Us deixo una foto en exclusiva de la Banyera, l’equip d’esport de la qual ahir estava al Camp Nou, de quan el Barça va marcar el primer gol:
Bé, malgrat tot, LÍDERS!
11 comentaris:
Han de canviar la mala costum de voler brodar-ho tot tant dins de l'àrea, hem d'anar més directes a barraca, val més un xut fora que una pilota perduda dins l'àrea, almenys per qui s'ho mira des de fora
Abans ens queixàvem que les segones parts eren avorrides. Clar, els fotíem 3 o 4 a la primera part i després a fer la migdiada... i ara ens queixem perquè són massa entretingudes. Qui ens entengui que ens compri!
*Sànset*
Espectacular Mascherano, per a mi, l'home del partit.
Estic d'acord amb en GARBI, com deia en Robert "si no xutes, no marques"... Les floritures que les facin quan ja anem 3-0
De totes formes... SOM BONS!!
Apa JORDI!! ahir a l'estadi, eh? ;-)))
garbi24: estic d'acord. I si xutem, cony, xutem fort! L'exemple a seguir és el primer gol d'ahir.
Sànset: Massa entretingudes no!! Massa patidores!! Jo vaig patir molt ahir, no fotem! Em compres? ;-)
Jordi: i tant! Estic amb tu. Bé, a l'Iniesta també li donem un trocet, no?
Asusmpta: ja li he contestat al garbi i trobo que té raó. Xutem una miqueta més, va!
Siiii, a l'estadi!! Feia temps que no hi anava.
Aquest any la cosa no rutlla com abans. Vaig dir que el Villa, després del Mundial, no faria res amb el Barça. Per ara, en falla una rere l'altra.
Amb tot, cal confiar en l'equip. Al capdavant hi ha la millor persona possible i tenim els tres millors jugadors del món.
Ahir, al Camp Nou, es sentia certa remor quan el Pinto li tocava jugar al bola amb els peus...
Aquest any l'equip evidencia una gran inoperància davant, i em resulta incomprensible. Les peces són les mateixes, i li hem sumat Villa que corre, lluita, fa bones passades i genera perill. Però no es generen ocasions. Tots sabem que ahir el Copenhagen havia de marxar cap a casa amb un 6 a 0 i donar gràcies que a la segona part el Barça havia jugat ajagut a la gespa. Però no va ser així. No es defineix res, la majoria de xuts venen de jugada personal o de lluny, no hi ha combinació en els últims tocs. Això, o potser és que els rivals han pres la mida ja al joc del Barça i cal canviar alguna cosa.
El rival d'ahir era millor del que semblava, això tampoc li negarem, i van fer un bon partit. Però tampoc havia de causar problemes.
Com que la inoperància té orígens desconeguts, no és que no tinguem els millors davanters, no és que ja no es recordin de jugar, penso que serà passatgera, igual que la sequera de Villa. Tot tornarà i respirarem. O això, o menjarem síndria de 80 quilos de postre.
Bones notícies: Mascherano està cada cop més adaptat, és bo aquest paio, ja veuràs. Vas veure quins canvis de joc? Això era inesperat i una alegria.
Cap al final semblava que havien de marcar. Jo per si un cas, me'n vaig anar cap a l'habitació, que sempre que marxo Messi marca...
Coses de la vida...
Utnoa
Home, depèn del preu al que et pugui revendre...
*Sànset*
Albert B. i R.: crec que estàvem massa ben acostumats a les gran golejades. Ara toca suar i patir.
No vull ser desagradable, però espero que t'equivoquis!! ;-)
XeXu: No estic d'acord! sí que es generen ocasions de gol, el que passa que la punteria la tenim al Tibidabo! Potser abans teniem més lucidès a l'hora de fer la darrera passada i ara no. Crec que quan Villa encerti les que té (perquè Messi ja ho fa) la cosa la veurem amb altres ulls.
El rival d'ahir era bo, sí, però el Barça està molt per sobre i com dius, problemes el justos.
Prefereixo menjar cigrons!! hahaha Home!! Les síndries a l'estiu!
I tant, i tant! Mascherano és un gran fitxatge!
Utnoa: Ostres, llavors vas marxar dues vegades?? ;-)
Sànset: ui, no treuries gaires quartos, amb la mà al cor!
Home, depenent de què entenguem per ocasions. S'arriba fins davant del porter, perquè els passadors que tenim són la llet. Però no es xuta. I sí, quan es xuta de vegades es fa malament, però també hi ha moltes jugades de 'ara te la passo perquè marquis tu', 'no, no, tu primer, si us plau'. Collons, xuta! Que per marcar s'ha de xutar, home!
Publica un comentari a l'entrada