Primer conte de Nadal de La Banyera.

L’home mirava a través dels vidres de la porta que donava al balcó les llums de Nadal enceses al carrer. Feien pampallugues i tenien uns colors vius. Va fixar la vista en aquell pare Noel amb llums que estava penjat al balcó i que feia veure que mitjançant una escala accedia al seu pis. Va córrer les cortines i va anar a seure al sofà mentre escoltava com la seva cadena de música interpretava nadales típiques d’aquella època de l’any. El pessebre lluïa formós a sobre el moble, i al seu costat un avet tot guarnit amb boles, cintes, llums intermitents i tot tipus d’ornaments nadalencs amb uns quants regals molt ben embolicats a la base. A sobre d’una lleixa del moble, descansaven dempeus tot de postals de Nadal amb dibuixos cridaners. A més a més, la televisió encesa vomitava un rere l’altre anuncis típics dels Nadals passats i presents tals com “Las muñecas de famosa se dirigen al portal”, “Hola, soy Edu, feliz Navidad!”, “Vuelve a casa vuelve por Navidad”, “Ara ve Nadal, farem xerinola i beurem cava Canals i Nuviola” o “El Lobo qué buen turrón, qué buen turrón”. A sobre la taula hi havia quantitats ingents de menjar: sopa de Nadal amb galets d’aquells que els has de tallar amb ganivet, un estofat amb bolets, canelons i un gran, què dic gran, enorme assortit de torrons, neules, polvorons i massapans.

Feia anys, molts anys que odiava el Nadal. Portava tres dies tancat al menjador fent teràpia. El metge li ho havia recomanat. Teràpia de shock, li havia dit. Però després d’estar tres dies vivint i pensant només en Nadal, encara l’odiava més. Va treure’s el barret de pare Noel del cap, el va llençar a sobre la taula i es va dirigir al quartet de bany. Allà, va començar a omplir la banyera amb aigua freda. Volia relaxar-se i oblidar-se de tot. Sempre li funcionava.

Malgrat tot, amics, BON NADAL per tothom!