Els jugadors del Barça treuen la mà per la finestra de l’autocar i diuen adéu a l’autocar del Madrid (que és nou, ha costat una autèntica fortuna i 
tenen un conductor que cobra una morterada). Aquest sembla que ha perdut pistonada, perquè la distància és una mica més gran que la setmana passada. De totes maneres, l’equip blaugrana fa temps que veu l’autocar blanc a través del retrovisor. Aquesta setmana, però, és diferent. Però quina diferència hi ha? Doncs que, a més a més dels jugadors que sempre transporta, es veu un objecte rectangular dintre del portamaletes. Què serà? Un matalàs! Un matalàs? Sí, sí, i tant, perquè ara aquest quatre punts que tenim d’avantatge sobre ells ens donen això, un bon matalàs. O un bon coixí, com vulgueu dir-ho. Coses que, ara que hi penso, serveixen per dormir, i això és el que no poden fer, adormir-se. I de ben segur que no ho faran, perquè aquest equip va de rècord en rècord, de golejada en golejada i d’exhibició en exhibició. Gran pas el que s’ha donat. Ara els messetaris (habitants de la messeta, no confondre amb Messitaris, que són els que idolatren Leo Messi) ja no poden dir que depenen d’ells mateixos. Noooo!! Ara el Madrid depèn del Barça, per molt que els pesi, i, per tant, el Barça depèn del Barça per guanyar la Lliga. És a dir, d’ell mateix. I això, és bo, companys, és molt bo.
Així que, la Banyera us proposa un exercici conjunt. Avui, a les deu de la nit, sortiu tots al balcó, alceu la mà dreta i moveu-la a esquerra i dreta deixant el braç immòbil mentre repetiu la següent frase: “Adéu, Madrid, adéu!”. Pot quedar bonic, no?
tenen un conductor que cobra una morterada). Aquest sembla que ha perdut pistonada, perquè la distància és una mica més gran que la setmana passada. De totes maneres, l’equip blaugrana fa temps que veu l’autocar blanc a través del retrovisor. Aquesta setmana, però, és diferent. Però quina diferència hi ha? Doncs que, a més a més dels jugadors que sempre transporta, es veu un objecte rectangular dintre del portamaletes. Què serà? Un matalàs! Un matalàs? Sí, sí, i tant, perquè ara aquest quatre punts que tenim d’avantatge sobre ells ens donen això, un bon matalàs. O un bon coixí, com vulgueu dir-ho. Coses que, ara que hi penso, serveixen per dormir, i això és el que no poden fer, adormir-se. I de ben segur que no ho faran, perquè aquest equip va de rècord en rècord, de golejada en golejada i d’exhibició en exhibició. Gran pas el que s’ha donat. Ara els messetaris (habitants de la messeta, no confondre amb Messitaris, que són els que idolatren Leo Messi) ja no poden dir que depenen d’ells mateixos. Noooo!! Ara el Madrid depèn del Barça, per molt que els pesi, i, per tant, el Barça depèn del Barça per guanyar la Lliga. És a dir, d’ell mateix. I això, és bo, companys, és molt bo.Així que, la Banyera us proposa un exercici conjunt. Avui, a les deu de la nit, sortiu tots al balcó, alceu la mà dreta i moveu-la a esquerra i dreta deixant el braç immòbil mentre repetiu la següent frase: “Adéu, Madrid, adéu!”. Pot quedar bonic, no?
9 comentaris:
Jo sóc esquerrana, què ho puc fer amb l'esquerra? :-))
Ahir li deia a en Josep Lluís que ja era hora, que amb la diferència abismal de joc que hi ha entre els dos equips, dos punts era molt poc. Ara ja són quatre... de moment... hehehe
Oeeeeeeeee oeeeeeeee
d'aquí un quart d'hora estic fora fent moure la ma...i amb els cinc dits ben estesos....que aquest any son força habitual
Són les 23.20 i vaig a sortir al balcó a dir adéu al Madrid (sense eufòries, això sí, que falta mitja lliga..)
(Ha sortit!! de veritat!!) ;-))
Paciència, que encara no està tot dit!
Ara, hi ha un símptoma del partit del Mandril que em va agradar: vaig mirar un tros de la segona part. Encara perdíen 1 a 0 i vaig veure l'empat. Amb l'1 a 1 vaig pensar que guanyarien, que tirarien de "garra", "espíritu-de-juanito" o "mixomatosi"... i van tirar la pilota al pal!
*Sànset*
no et voldria aigualir la festa, però crec que 4 punts ens donen un marge molt estret. tenim al davant tota una segona volta...
per cert, a les 10 h vaig sortir al balcó, no hi havia massa "ambientillu", almenys al meu barri.
Jo, per si de cas, amb aquell seny tan nostrat no vaig treure la maneta ahir a la nit.
Em vaig conformar fent-me un fart de riure veient i llegint les cròniques "messetàries".
Assumpta: I tant que sí, home!
Doncs sí, no fa justícia la diferència. Però ja estem acostumats d'altres anys a això. Ho haurem de lluitar fins al final!
garbi24: Sí, sí, ben estesos!! En honor a les manetes!!
Assumpta: hahahaha
Sànset: potser està canviant alguna cosa?? De totes maneres físicament no arribaven. El Mou porta jugant amb 13 jugadors des del començament de temporada. S'havia de notar, no?
murga: Eh!! Doncs al meu estaven tots els balcons atapeïts!! Tot un èxit!! Mira avui les notícies d'Antena 3 a veure què diuen...
El porquet: Això, les cròniques d'allà, dic, sí que són pur humor. Quanta raó tens!
4 punts són un coixí, i és cert que el Barça depèn d'ell mateix, però seria molt agosarat pensar que guanyarem tots els partits d'ara fins a final de la lliga. El Barça perdrà punts, i el Madrid serà allà com una carronyaire. Podem cometre un error, però aquest és el que correspon al Bernabeu. Si arribem allà com fins ara és quan es notaran els 4 punts. A més, hi pot haver altres problemes. Per exemple, és possible que tinguem una eliminatòria de Champions contra el Madrid. Si la passem és possible que la lliga sigui nostra. Si perdem, tindrem problemes i caldrà moooolt esforç per reprendre el camí. Seria un cop molt dur.
Publica un comentari a l'entrada