Visca el futbol!

A mi doneu-me partits com els d’ahir. Bé, i els del 5-0 al Madrid també, eh! Són d’aquells que acaben i penses: “Visca el futbol! Què afortunat que sóc per poder gaudir d’aquest esport!”. Amb l’afegitó, a més a més, que ets del Barça, evidentment. I llavors és quan, fent cabòries, t’arribes a plantejar què desgraciat series si t’agradés un altre esport, com per exemple el curling, on no juga ni Messi, ni Villa, ni Xavi, ni Iniesta... En definitiva, on no hi ha una pilota i aquesta es juga amb els peus. És cert, però, que va anar del canto d’un euro que empatéssim, cosa que tampoc, tal i com va jugar l’Atlétic, hagués estat estranya. Però es que tampoc no es pot guanyar per cinc gols cada dia. I és que aquesta és la demostració de que tot costa molt, com diu el Profeta, i aquests jugadors són de carn i ossos i també pateixen, de vegades per tirar els partits endavant.

Ahir, doncs, vaig ser un privilegiat. Primer, perquè vaig poder gaudir d’aquest espectacle (sobretot la darrera mitja hora que va fer-nos rememorar aquella passió i aquella emoció d’anar a buscar el gol i d’anar-nos-hi la vida en l’intent). En segon lloc, perquè vaig poder veure-ho en directe al Camp Nou i a primera graderia. I en tercer lloc, ja per fer-ho més rodó, perquè vaig poder aparcar dintre el camp amb el cotxe. El que us dic, un privilegiat.