diumenge, 3 d’abril de 2011

8 de 8...

... i sense folre, ni manilles, ni xarxa de seguretat. Aquesta vegada me la jugo: guanyarem la Lliga, segur, hi podeu pujar de peus; podeu posar les mans al foc que no us cremareu; podeu apostar-ho tot sense patir (ara, després no em demaneu responsabilitats...). Perquè molt malament ho hauria de fer AQUEST Barça (us heu fixat que he posat aquest en majúscules? A bon entenedor, poques paraules són suficients) perquè s’acabi escapant. Ah! I el més important, molt bé ho hauria de fer aquest Madrid per acabar emportant-se la Lliga cap al seu museu. I és que vuit punts d’avantatge a manca de vuit jornades pel final, són molts.

Jornada més que rodona. No em negareu que era una jornada que estava més a prop de que la distància es quedés en dos punts que no en vuit (si servidor fos del Madrid ara mateix estaria al•lucinant en colors i estirant-me dels cabells). Jo, si més no, pregava perquè hi hagués vaga, perquè no es disputés. Un Barça amb un munt de lesionats i amb Xavi sancionat no em donava totes les garanties possibles. I, ai! infidel de mi, he tornat a dubtar d’aquest equip. He tornat a negar al Profeta i les seves arts. He tornat a pecat de pensament. No sóc digne una vegada més. Perdoneu-me!

La cosa va ser molt curiosa. Vaig arribar a casa de la concentració de la Plaça Sant Jaume que va organitzar Solidaritat Catalana a favor de la llei d’independència presentada al parlament. Encenc l’ordinador. Em connecto a la pàgina del diari Sport i veig que el Madrid està perdent. Miro el rellotge i mancaven cinc minuts per les nou. Ostres, penso, acabarant guanyant. Si el partit ha començat a les vuit, encara queda tota la segona part. Però m’hi fixo millor i al costat de l’1 de l’Sporting entre parèntesi hi havia escrit un FINAL. No pot ser! Canvio de pàgina i consulto la de l’As (aquesta no pot fallar) i... SI! Efectivament, què veuen els meus ulls? Han perdut! Comprendreu que em posés a ballar, xisclar i tirar-me pel terra com un nen petit quan li regalen un objecte que desitja. Llavors, signava l’empat i inclòs la derrota. Però, vist el que va passar ahir, em vaig quedar molt curt.

LA BANYERA REPLICA A MOU.
Mou, Mou, Mou… Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, diré que estic (molt) d’acord amb tu:

9 comentaris:

XeXu ha dit...

He de dir que vaig tenir una reacció molt semblant a la teva en veure el resultat del Madrid. De fet, me'n vaig assabentar a ca l'Assumpta i també vaig anar als diaris a veure què. I en comprovar-ho, no sé quina cançó tenia posada que em vaig aixecar a ballar-la, amb un somriure que no em cabia a la cara. I mira que en som de simples i poca substància, però mira, una alegria que tenim...

Apunts del dia:

- Valdés és Déu.
- Thiago serà Déu.
- Ara entenc per què hem renovat Alves i li pagarem una pasta.

Ei, la jornada no és rodona encara, falta que perdi l'Espanyol avui!

Jordi ha dit...

XeXu, donava tant per suposat que el Madrid guanyaria (ho tenia claríssim), que la sorpresa va ser majúscula (i el ball també). Ara mateix m'estic imaginant molts barcelonistes ballant a l'hora i revolcant-se pel terra al ritme d'alguna cançó. Què bonic!

Em permetràs que et censuri la frase "una alegria que tenim...". Home, que aquests anys ens van unes quantes! Aquesta és frase de l'era Gaspart i més enrera! Jo la construiria així: "Una nova alegria que tenim...". Què, millor?

Ara mateix m'escriuré els apunts del dia una a cada dit, per no oblidar-me'n més. Grans, grans apunts. Thiago em va agradar moltíssim. Valdés en va salvar tres que valen, ara sí, una Lliga. I Alves, doncs el millor del món en la seva posició.

Si perd l'Espanyol, quedem tots els barcelonistes per fer un macroball a la plaça Catalunya??

Albert ha dit...

Ja no recordava que aquesta jornada podria no haver-se disputat per culpa de la vaga... menys mal que es va jugar!

AQUEST Barça ha perdut 9 punts en el que va de Lliga. És difícil que ara pugui deixar-ne escapar 8+1 (pel goal-average)en els partits que queden.

Crec que la derrota del Madrid no se l'esperava ningú. Ni tan sols Preciado.

Ja t'ho vaig dir que Mourinho sempre té raó, excepte quan exagera/menteix per intentar beneficiar el seu equip.
Adéu!

Assumpta ha dit...

Oeeeeeeee oeeeeee oeeeeeee

Joooordi!! que per fi has decidit posar-te INTERNET a casaaaa? ;-))

Jo sempre sé els horaris dels partits perquè en Josep Lluís és la meva agenda-vivent personal hehehe però et diré que a la meva germana li va passar igual que a tu, creia que jugaven a les vuit ;-)

En Josep Lluís i jo el varem estar escoltant tot (sempre per la ràdio, que no tenim tele "de pagu" nosaltres)!! Quina emoció!!
I quan va marcar el gol l'Sporting, i el locutor cridava goooool sense dir de quin equip era sinó tan sols el nom de l'autor, jo -que no em conec els noms dels jugadors asturians, ho confesso- i mentre en Josep Lluís ballava una mena de dansa tribal primitiva (no m'ho invento) jo encara anava dient "espera, espera, que no sigui un jugador dels suplents del Madrid", de tant que em costava de creure!! :-))

I quan va acabar el crit de gooooool afegint "del Spooooooorting" en Josep Lluís seguia ballant i jo li deia "espera, espera que falta molt"

i ell em deia amb cara de felicitat i marcant un "2" amb els dits de la mà (com en Piqué però la meitat) "dos, n'haurien de fer dos"...

i jo, sense veure-ho gens clar, i rient del seu ball... mirava el rellotge amb emoció :-)

Quan faltaven uns cinc minuts pel final vaig començar a preparar aquest post:

http://petitblogassumpta.blogspot.com/2011/04/tinc-ganes-de-somriure.html

I em va fer molta gràcia que en XEXU conegués el resultat gràcies al meu Petit Blog! :-))

Oeeeeeeeeeee oeeeeeeeeee oeeeeee

Tens raó: La caverna mediàtica segur que pensava que avui es llevarien a dos punts del Barça i depenent tan sols d'ells mateixos, amb una victòria al Bernabeu... però no saben que és molt lleig riure's del petit i que el que va fer en Mourinho amb en Preciado al final li costaria car... Com deuen riure els asturians!! ;-))

Llavors li vaig dir a en Josep Lluís que miraríem el partit del Barça molt tranquils (perquè de TV3 sí que en tenim... i li posem el so d'en Puyal hehe) perquè t'asseguro que, abans d'aquesta jornada jo ja hagués signat amb, aquest matí, seguir a cinc punts...

... i estem a vuit!! a vuuuuuuuuit!! :-D :-D ;-D

XeXu ha dit...

T'espero a Plaça Catalunya, xaval! Ara sí que és la jornada més rodona en molt temps. Hi ho demostra que qui va guanyar al Madrid i va acabar amb el record va ser algú de qui Mourinho es va riure i va criticar en el seu moment. S'ho té ben merescut. L'Espanyol per al 'fortí' de Cornellà, ja fa aigües i l'estadi se'ls queda gran, llàstima que ja no siguin a temps de baixar a segona. L'única llàstima és que el Barça no en fotés 5 al Madrigal, o almenys, per compensar, que ens haguéssim emportat el Rossi cap a casa, i deixat allà en Bojan, dissimuladament.

I per més inri, Rosell demana disculpas per haver ofès la gent amb allò del 5 a 0. Encara farem alguna cosa.

garbi24 ha dit...

això ho tenim molt encarrilat.....no sóc de tirar cohets abans de berbena.......però la capsa de mistos tremola sola....

sànset i utnoa ha dit...

Tipo!

Que diuen que ara volen muntar una nova autovia de BCN a Mandril. Diuen que l'anomenaran "A-8".

P.S. sí, és meu. Sí, és dolent. I què?

*Sànset*

El porquet ha dit...

Quedes totalment absolt. És humà i terrenal dubtar, ni que sigui del profeta filòsof.

Ja estic planxant la samarreta de les 6 copes per tornar a treure-la al carrer!

Clidice ha dit...

Cap de setmana rodó, a més me n'alegro, i molt, per l'entrenador que ha petat el rècord del Mou ^^ hihihi