diumenge, 10 d’abril de 2011

Ai, ai, ai...

Culerada, parlem. Demano temps mort. El que vulgarment es coneix com un kit-kat. Només vull deixar palès que si tots els partits que ens esperen fins a final de temporada han de ser com els de l’Almeria, jo sol•licito un mes sabàtic i me’n vaig d’aquí, ben lluny, on no pugui seguir el desenllaç dels mateixos. Perquè si contra l’Almeria hem patit (relativament) d’aquesta manera, jo no vull pensar què passarà a Donest, al Bernabéu, a València o a les semifinals de la Champions (si passem). Sé que estem massa ben acostumats a guanyar sense patir, sé que les coses per aconseguir-les s’han de suar, sé que tot costa molt (i molt, afegiria el Profeta en una de les seves lliçons que predica cada dia a les rodes de premsa). Tot això ho sé, ho tinc assumit i cada dia m’ho repeteixo mil i una vegades. Però, carai, que ahir estàvem jugant només contra l’Almeria, l’últim classificat de la Lliga. Sí, tenien entrenador nou que normalment és sinònim de victòria segura. Sí, estaven doblement motivats per això. Sí, afegiu tot el que volgueu afegir. Però nosaltres som el Barça. Nosaltres som el millor equip del món. Nosaltres anem pel camps de futbol enarborant la bandera del bon joc de toc. Però nosaltres últimament no estem jugant bé, ho sé. Fa dies que hi dono voltes. Aquest Barça amb dos baixes importantíssimes en defensa (que ahir n’eren dos més comptant els sancionats Valdés i Sergio B.) no em dona tanta seguretat. Bé, potser no és això, que no em donin seguretat. Confío amb ells, és clar que sí! No voldria tornar a pecar de nou com fa un parell de setmanes. Potser és que veig que els costa més guanyar els partits, que el joc no és tant brillant, que la pressió ja no és tanta, que no asfixien tant als rivals per recuperar la pilota. Potser tot plegat són cabòries d’un típic culé pessimista de tota la vida. No ho sé! Només sé que hi ha una frase em ronda pel cap des de fa dies: ai, ai, ai...

9 comentaris:

marta ha dit...

Si no ens ho creiem nosaltres, qui ho fara? En Pep va avisar, pero encara i aixi tanta modestia m' emprenya, en tenim prou amb la merda que ens ve de Madrid.
Som els "putos amos" no ho oblidis mai!!!!

XeXu ha dit...

A veure Banyeres, que se t'ha d'explicar tot. Centrem-nos en la paraula motivació. Dimecres juguem contra el Shaktar i ens posa dificultats, cosa que ja sabíem, són quarts de la Champions. Tot i així, el Barça juga com sap, el resultat no perilla en cap moment, vaja, penso jo, i li acabem fotent 5, som el Barça. Cansats o no, l'equip hi és. Porten uns quants partits sense marcar tants gols, però t'has de dosificar, no sempre es pot jugar amb la mateixa intensitat. A més, eren parits fàcils, un altre cop la paraula motivació.

La perspectiva és jugar durant menys de tres setmanes seguides contra el Madrid, això impressiona. El partit de l'Almeria sobra, no interessa a ningú, molesta, fins i tot. Juguen per jugar. I si no em creus, pensa. Algú s'ha adonat que mentre anem jugant contra el Madrid haurem de fer dos partits de lliga més, que la competició domèstica no s'atura? No, oi? Doncs seran partits de merda, siguin contra qui siguin, però s'ha de guanyar, eh? També existeixen. Que els arbres no ens deixaran veure el bosc, al final.

Conclusió: desmotivació davant un rival menor. Per no dir que, justament, els partits que juga primer contra últim no solen acabar com s'espera. Repassa la història.

A banda d'això, està clar que tenim una plantilla curta i que els reserves no estan ni de lluny al nivell dels titulars, que són pocs. Quan falla algun, ens en ressentim. Però no es pot negar que els reserves darrerament donen la talla i molt. Mascherano està més gran cada dia. Keita no és Xavi ni Iniesta, ni falta que fa, però sempre, sempre compleix. Adriano no ho fa malament en el seu paper, i cada cop millor. I Thiago... bé, no cal dir res perquè Thiago no és reserva. Jugarà molts partits aquest xaval. Al loro.

Assumpta ha dit...

Jordi, Jordi, Jordi... després ens vindràs amb els teus "penediments" per haver dubtat!!

On s'és vist això?

En cap moment del partit -o sigui, CAP MOMENT- vaig dubtar que guanyaríem!!

Jordiii!! Va, home!!

(Deu ser la febre i l'excès d'Ibuprofens, crec...)

Va, va... fora aquests "mals pensaments"

;-))

zel ha dit...

Jordi, altrament dit "banyeres", sort que llegeixo algú que té les mateixes sensacions que jo, i tots se'm tiren al damunt. Però sense el Puyol, el meu capità, que els fot quatre crits i tots rutllen, i sense l'encert del villa i la tontera d'en messi que no sé què té, jo també em demano un mes d'allunyament forçat!

Un petonàs!

Esther ha dit...

ai, ai, ai... jo visc amb l'ai al cor des que em vaig adonar que existeix la possibilitat de 4 clàssics en dues setmanes...
I sí, és que els culés hem sigut pessimistes sempre, però ara no és el moment del pessimista!!! Ens hi deixarem la pell!!! :)

garbi24 ha dit...

home....algun partit perderem....això segur, però esperem que no sigui cap de important. Barça...sempre barça i alguna que altre copa ens emportarem, tot i que un altre triplet estaria molt i molt bé.....confiança

Jordi ha dit...

marta: com m'ha agradat l'última frase! Sí senyor! Gràcies marta! Un culé pessimista com jo se l'hauria de tatuar al braç!

XeXu: Però abans, el Barça del Pep, sempre sortia motivat a jugar i passava per sobre de tots el rivals! És cert que el resultat contra el Shaktar no va perillar en cap moment, però sí que és cert que potser un parell o tres ens haguessin pogut caure, no? I ara no les tindríem totes per viatjar a Ucraïna.

Estic d'acord amb tu. Jo li donava molta més importància al partit "de merda" contra l'Almeria que no al del Bernabéu. Per què? Doncs perquè si guanyaves a l'Almeria (cosa que va passar), anar a 8 puts a Madrid és un matalàs comodíiiiissim, que per molt que perdis, no passa absolutament res. Ara, anar-hi a 5, si perdies tornaven a entrar en la lluita per la lliga de nou.

Tenim uns grans reserves (com els vins). És impossible que siguin igual de bons que els titulars, perquè llavors no serien reserves sinó titulars. No sé si m'explico... ;-) Thiago serà gran, molt gran!

Assumpta: No vas dubtar-ho en cap moment? Ostres, quan ens van marcar el gol, jo em volia posar sota la taula. Ja veia un dissabte negre: bàsquet, handbol i futbol!!

Zel: hahahaha podríem fundar l'Associació de Barcelonistes Allunyats a la Força (ABAF)!!!

Esther: no dubto que ens deixarem la pell. Això està clar. De fet, com el Pep se n'adoni que no se la deixen, pobres jugadors! Ara, tot em fa pujada, que vols que t'hi digui.

garbi24: Aquest anys, si tornem a fer el triplet (tant de bo), bé, no em puc arribar a imaginar què faria si tornèssim a conseguir-ho!

sànset i utnoa ha dit...

Amic, jo tinc la resposta a tot:
DIAZEPAM!

*Sànset*

El porquet ha dit...

Ai, ai, ai... és el resum de més de 100 anys d'aficionats culers.

És el nostre codi genètic, la nostra emblema.

L'APM ho resumeix molt bé amb aquell "estic una mica cagat".

Però només una mica, que a la que agafi la bola el Messi, direm ai ai ai la que està liant!