dilluns, 17 d’octubre de 2011

Alcaldes.

L’altre dia pel matí va trucar-me l’Alba enfadada:
ALBA: Vull parlar amb el teu alcalde!
SERVIDOR: com? Bon dia!
ALBA: (amb paciència) Bon dia! Que vull parlar amb el teu alcalde!
SERVIDOR: I això?
ALBA: Porto uns quants dies que a la parada del bicing de casa no hi ha mai bicis.
SERVIDOR: (rascant-me el cap) I què vols que t’hi faci?
ALBA: Doncs que vull parlar amb el teu alcalde. A quin bar el puc trobar?
SERVIDOR: A quin bar?
ALBA: Sí, a quin bar. Amb l’alcalde d’Esterri (el seu poble) quan vull parlar amb ell sobre alguna cosa, vaig al bar i allà xerrem.
SERVIDOR: Ostres, doncs aquí com no l’esperis a la porta de l’Ajuntament o com no facis una sol·licitud via internet o vagis presencialment allà a demanar cita... Ara, no et facis gaires il·lusions...

La conversa encara que és real, era en mode conya, evidentment. Però, és curiós, no? La burocràcia a la gran ciutat i la no burocràcia als pobles petits. Reflexionem-hi, que deia aquell...

20 comentaris:

XeXu ha dit...

És evident que als pobles viuen molt bé per alguns motius, i alguns d'ells són que no s'estan per orgues, quan s'ha de fer alguna cosa, es fa i punt, i no cal passar per mil i un intermediaris. No hi ha tanta gent! Què fàcil seria reunir-se amb en Trias a l'Ovella Negra, oi? Però que pagui ell.

garbi24 ha dit...

Jo per sort......i sense anar al var puc parlar directament amb l'alcalde. Avantatges d'un poble petit, que tens l'inconvenient de que no t'escapes de res. Però ho prefereixo així.

garbi24 ha dit...

sense anar al Bar...mare meva en que estaria pensant...ahhh ja ho sé amb el vicing....

Lluïsa ha dit...

Als pobles també cal anar a l'ajuntament per fer certes coses, però sí, és molt més fàcil poder parlar amb l'alcalde o els regidors, te'ls pots trobar a qualsevol lloc.

Assumpta ha dit...

I si parla amb l'Alcalde d'Esterri i li demana que -de col·lega a col·lega- li faci la gestió amb el de Barcelona? ;-))

Barcelona m'enamora ha dit...

Digues que sí, jo també estic amb l'Alba!!! Em sembla fatal quan no hi ha bicis!! Tots els carrers que fan baixada la meitat del dia se'l passen buides, tothom baixa i ningú les puja!

Si vol fer una manifestació per reclamar un servei de bicing digne que avisi que jo m'apunto segur!

alba ha dit...

Assumpta, ara no tinc clar si una conversa entre el meu alcalde i el del jordi seria exactament una conversa entre colegues!!

Barcelona, una manifestació em fa com madra però si vols a una acció així una mica radical m'hi apunto!!!

Yáiza ha dit...

Ser alcalde de poble és dur! Els conciutadans sempre saben on trucar-te per fer-te la guitza... hehehe! Això ho sap tot bon català que hagi mirat uns quants capítols de Ventdelplà! Quedava claríiiisssim!

Ferran ha dit...

Bona, la pensada de l'Assumpta. Escolta'm, alcalde com jo...

Fa temps que penso que m'encantaria enamorar-me de la vida de poble i retirar-m'hi, algun dia. Ho dic de debò, estic segur que ha de ser molt més sà que no pas la de ciutat (per l'estrès, la gentada a tot arreu, el servei totalment impersonal de la gran urbs...). Per ara no me'n surto, però: l'esperit de poble m'encanta, la realitat m'avorreix, malauradament.

Assumpta ha dit...

ALBA, si ho he buscat bé el teu alcalde es diu Ramon Villuendas i és d'ERC... clar... en Trias és de CiU... a mi ja m'agradaria, ja, que hi hagués bon rotllo...

Ja ho tinc!! :-))

Potser aquest tema de les bicicletes podria ser començament d'una bona amistat entre ambdós partits que ens pogués dur a fites molt desitjades...

Qui sap, ALBA, si gràcies a tu, assolirem la independència :-))

Jordi ha dit...

XeXu: Jo em reuneixo amb els propietaris de l'Ovella Negra a Esterri, que són d'allà. Si de cas que pugi el Trias!

garbi24: ostres, doncs llavors ja t'estalvies de convidar-lo, no? :-) Sí home, per allò de que et digui que sí a la propsta.

Lluïsa: I tant. Allà dalt ens creuem amb l'alcalde cada dos per tres. En canvi amb el de Barcelona, ni un dia l'he vist pel carrer. Quina diferència!

Assumpta: uff! Ho veig complicat! Són poc de baixar a la capital allà dalt.

Barcelona m'enamora: ja veig que està sorgit un nou moviment d'indignats...

alba: No m'engresquis el galliner que ens coneixem!

Yáiza: Noooooo!! Vent del pla noooo sisplau! Com odiava aquesta sèrie!!

Ferran: jo el que faria és meitat i meitat, per no avorrir-te.

Assumpta: permete'm que sigui esceptic. Si o hi ha cap interès pel mig segur que no es posen d'acord. Que són polítics :-)

Persona ha dit...

Faig una mica tard en comentar però és que m'ha agradat el post i volia dir que als pobles no tot és tan fàcil, potser hi ha menys "burocràcia" entesa com a tal però i tots aquells contractes tàcits de comportaments correctes-incorrectes, aquelles normes no escrites que són tan estrictes i et priven de la llibertat que et brinda la ciutat?!?!
Ho sento... havia de dir alguna cosa a favor de les ciutats!!! jejeje

Jordi ha dit...

Persona, benvinguda al bloc! No fas tard, no pateixis. Mai és tard si la dita és bona.

El que potser no he comentat al post és que sí, que amb els alcaldes dels pobles hi pots parlar, són moltíssim més accessibles, però una altra cosa és que et facin cas, evidenment. Segueixen sent els que manen.

Jo sóc de ciutat i agraeixo aquesta aportació. Visca!

noVa ha dit...

Viure en un poble té coses bones i dolentes:

La bona, que tothom es coneix i hi ha tracte directe amb l'alcalde.

La dolenta, que tothom es coneix i hi ha tracte directe amb l'alcalde.

Assumpta ha dit...

Hahahahaha que bona noVa!! :-DD

Jo també ho veig així... millor no és pot explicar :-DD

Jordi ha dit...

noVa: hahaha bàsicament, això! L'anonimat que et dona la ciutat no té preu.

Assumpta: a bon entenedor...

Josep ha dit...

A segons quins pobles, amb segons quins batlles, tampoc hi parlaràs. Si ets de tal casa, o vius a la urbanització xunga, passarà de tu.

A les ciutats com a mínim hi ha un funcionari que ha de donar la cara. I de vegades, també posa el cul.

Jordi ha dit...

Josep, compadeixo al pobre funcionari. Sobretot quan li toca posar el cul!

El porquet ha dit...

Doncs jo planyo els alcaldes de poble... a tota hora i a tot arreu els assetgen els veïns amb reclamacions, sol·licituds i històries diverses. No poden fer ni un tallat tranquils.

kira permanyer ha dit...

Hola! permís per colar-me a casa teva... arribo des d'el bloc del Garbi24 i he trobat aquesta entrada força bona. Felicitats! reflecteixes molt be lo lluny que queda tot a Barna... TOT.