dijous, 20 d’octubre de 2011

Uff... Viktòria!

Jo que sóc patidor de mena; jo que he vist perdre (anys a) partits al Barça contra equips pitjors que aquest Viktoria Pilsen (ostres, ara m’està quedant una mica com la cançó de la Jenifer dels Catarres); jo que crec en les fatalitats més fatals (quan del Barça es tracta) i que estic criat a l’antiga barcelonisticament parlant, cosa que comporta que sempre penso que pot passar el pitjor, avui no tenia les coses gaire clares. A més a més, durant el transcurs del joc veies que era el típic partit en que per més ocasions clares que tingués el Barça, no n’entrava cap: o per mala sort, o per intervenció del porter contrari, o per una cama d’un contrari miraculosament col•locada al lloc precís, o per mala punteria o per ________________________________ (ompliu l’espai en blanc amb frase que cregueu més escaient). Però és clar, contra un equip que defensa amb onze jugadors darrera de la pilota i que a més a més t’ensenya (sí, perquè perill, el que es diu perill no van provocar gaire) que poden arribar a tenir alguna ocasió de gol, o tens una mica de sort i en marques dos o tres o si vas guanyant només per un gol (o empatant, ai, no vull ni pensar-ho) toca això, patir. Però, ai las!, fins que va arribar Villa i va marcar el golet que desaccelerava el batec del meu cor i em feia veure les coses des d’una altra perspectiva.

Ah! Aquí a la meva esquerra tinc un formulari que ara quan acabi d’escriure això ompliré i que enviaré al Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de que cataloguin el gol d’Iniesta com a una autèntica obra d’art. Mare meva, quin teva meva amb el Messi, encaro amb verticalitat la porteria, paret, meva, paret, meva, l’aixeco am la cama esquerra el punt just per superar un defensa i remato amb la cama dreta per superar el porter i enviar la pilota entre els tres pals. Així de fàcil. I ho dic com si ho fes jo, però de veritat, ahir ho vaig estar intentant a casa amb una pilota de plàstic i no em va sortir. Només està a l’abast d’uns pocs que resulta, per les casualitats més casuals de la vida, que els tenim a can Barça. I tant de bo, sigui per molts anys.

Què més avui? Doncs dos pals, grans jugades del Messi desbordant aquí i allà, Xavi manant, Mascherano tallant, innumerables rondos amb possessions llarguíssimes. Bé, el de sempre. Allò que ens fa xalar tant.

13 comentaris:

alba ha dit...

si si però a mi m'hauria agradat amb algun golet més!!

El porquet ha dit...

Pare, estic a punt de pecar i ja em confesso d'avançada...

Ahir hagués "matat" el Messi!!!! Em va posar nerviós fins a límits insospitables. Amb aquest afany de marcar el paio no passava ni una bola. Us veu fixar que després de cada jugada (estil "xupó") que feia després havia de demanar 3 o 4 disculpes als diferents jugadors que li passaven la bola?

Ja està, ja he pecat... pare, perdona'm, no sé el què em faig...

elur ha dit...

Ahir no vam fer més gols perquè en Messi es pensa que juga sol, als partits 'normals' ja ho fa en algunes etapes del joc, però ahir a ser exageradíssim. I em rebenta que només perquè és ell se li perdoni tot.

I és clar, si ell hagués fet el que va fer Iniesta al gol avui tothom parlaria del millor jugador del món i de quin llamp de jugada va fer i que bo que és i oh! i bava i pixar colònia i bla, bla, bla, però ai las! el va fer un noi senzill que no s'emborratxa mai de pilota i no fa enfadar als companys.

XeXu ha dit...

Un dia de mala punteria, no passa res. Només el que dius, amb un resultat tan curt, sempre pot passar una desgràcia, ni que sigui de rebot, que també valen els gols així, o un penal en contra, o ves a saber. Els partits s'han de matar, sinó, ja sabem què passa. Ahir podria haver estat un 10-0, però amb 2-0 n'hi ha prou, la imatge de l'equip va ser molt bona, no van baixar els braços en cap moment, tot i ser un rival evidentment inferior.

El gol... bé, no se'n pot dir massa cosa. S'ha de veure, dir 'què cabrons', i tornar-lo a veure. Quin parell. És clar, quan els dos millors jugadors del món volen fer alguna cosa, no s'hi pot fer res.

Escolta, no veus a Pedro molt desafortunat darrerament? Lluita, corre i treballa com sempre, però el veig fora de lloc, imprecís i com si hagués perdut aquell puntet de genialitat que ens va fer pensar que tenim extrem per temps. El trobo fluixet i em fa venir ganes de que torni Alexis, tot i que aquest encara s'ha d'adaptar...

garbi24 ha dit...

De vegades costa d'entrar...tots ho sabem. Però sempre acaba entrant, haurem d'esperar a la propera per veure si el petit mulla.

Persona ha dit...

Bé, jo no puc opinar perquè no vaig poder veure el partit, però he de dir que m'ha anat molt bé llegir el post i tots els comentaris per posar-me una mica al dia!
Respecte al que dieu del Messi, a mi m'encanta, però potser sí que la fama acaba per embriagar a tothom... sense excepció!

Yáiza ha dit...

Precisament perquè el futbol no em diu gaire res, em fascina llegir com va viure el partit algú que ho viu (o pateix) tant com tu. Escolta, però estàs segur que tanta emoció és bona pel cor?

Jo no vaig veure el partit (no els veig mai a menys que algú m'hi arrossegui), però el vaig seguir a través d'una pàgina esportiva "de cuyo nombre no quiero acordar-me". I crec que ara buscaré el famós gol de l'Iniesta, que ja està bé! Quins mals vicis estic agafant... M'ho diuen fa uns anys, i no m'ho crec, que jo faria coses així!

Ferran ha dit...

Ah, com, va guanyar el Barça? És brooooma, ja ho sabiiia ;)

MBosch ha dit...

Merda! Me'l vaig perdre!!

Jordi ha dit...

alba: Dona, sempre demanant més i més! A mi també eh! :-)

El porquet:

: Fill meu, com a penitència canta tres vegades l'himne del Barça (sencer eh!) i dos vegades la cançó "jo sóc barcelonista" de la Guillermina Mota! Ara bé, no deixes de tenir raó. Ara bé, li surt una jugada d'aquelles i és el gol del mes(si)!

elur: Al Déu del futbol no se li poden perdonar aquestes coses? Amb el que ens ha donat i el que ens donarà? Escolta al Profeta que ha dit que beneït el dia en que és notícia que Messi no marca. Paraula de Pep!

XeXu: Totalment d'acord. El més importat: la imatge. Hi van anar i no en van fer més per manca de punteria.

Com et senti el Cristiano dient els dos millor jugadors del món (pensa que llegeix aquest bloc, eh!) i no l'has citat a ell, et dirà anormal. Ja ho has tingut en compte??

Sempre he dit que Pedro el que el salva és el gol. Sense aquest do, no tindria lloc al Barça. Com dius, treballa fa les coses bé, però és un jugador bastant limitat. Després d'aquesta opinió el dissabte fotrà dos gols, ja veuràs...

garbi24: Ostres, en les teves frases sempre se li pot trobar el doble senti eh!!

Persona: Doncs me n'alegro si t'ha servit. El Messi ja les té aquestes coses. El que passa és que gairebé sempre li surten bé. Llavors quan no li surten, la gent el critica.

Yáiza: ufff! Doncs no ho sé, i més amb el tema de les retallades sanitàries. Algun dia ens agafarà un cobriment de cor i el 061 no donarà l'abast.

Pensa que una vegada que vegis el gol ja no podràs pensar en altra cosa més. Només desitjaràs que vingui el proper partit per tornar a veure l'Iniesta i el Messi en acció. T'he avisat!

Ferran: Per cert, allà a Berlín que diuen del Barça?

MBosch: No et vas pedre gaire cosa, però el primer gol sí que l'has de veure. Què, una altra vegada al cine?? :-)

Assumpta ha dit...

Què gran INIESTA!! El millor del partit sense cap mena de dubte... Magnífic!!

I estic d'acord en que ahir MESSI va estar molt individualista... però em va estranyar perquè normalment no és així. Sí, clar que li agrada jugar ell i fer ell els driblings i arribar i fer el gol... però si veu que un altre està millor col·locat doncs li passa... ahir no, ahir vaig veure un Messi molt egoista i no em va agradar.

És la diferència entre un tio que gaudeix jugant i vol fer moltes coses bones ell... i un que NOMÉS les vol fer ell.

Però EVIDENTMENT que li perdono!! Faltaria més!! :-)) Al súper crack se li pot perdonar tot. Ara bé, que no es repeteixi :-)

XeXu ha dit...

Quan dic que els dos millors jugadors del món són Messi i Iniesta ho faig molt expressament, i perquè penso que és veritat. És més, el tercer, per posar un ordre, però es podrien intercanviar depenent del dia, és Xavi, amb diferència. I et diré per què. Aquests tres jugadors no fallen mai. I com més important és el partit, millor juguen, més concentrats, i més exploten les seves capacitats. Quan s'han fet famosos? Messi perquè és ell, però marcant a finals de Champions, i al Madrid. Iniesta, el dels gols miraculosos en moments clau. I Xavi... Xavi mana, i punt. Sempre. Però en una final, no s'amaga mai.

En canvi, hi ha un jugador molt ric, que de guapo no té un pèl i que no juga un puto partit important com déu mana que es creu no sé què. Doncs saps una cosa? Si em llegeix i ja té la paraula 'anormal' a la punta de la llengua, deixa que me li avanci dient que ell és un subnormal amb totes les lletres. I em sap greu, eh, perquè algun pobre disminuït es podria sentir ofès perquè la paraula que tristament s'empra per referir-se a ells en mode despectiu es faci servir per dirigir-se a aquest tros de merda que és en Ronaldo. Demano disculpes als disminuïts. A Cristiano Ronaldo li poden donar pel cul amb una canya escardada. Ah, també demano disculpes a l'Assumpta per aquest vocabulari. Però que a en Ronaldo li doni pel cul igual, eh. Això sí.

Yáiza ha dit...

Em vaig distreure i no vaig mirar el vídeo... i clar, ara que he vist la resposta, em penso que passo de veure el gol, no voldria no poder pensar en res més!! És fatal! No podré pensar ni en els estudis, ni en els pacients, ni en res, de res? Ni en sexe?? Passo, passo... aquest gol té massa poder!!

Ah, afegeixo: m'ofen el vocabulari emprat per en XeXu en el comentari d'aquí a sobre. Serà malparlat, el tio!