dimecres, 5 d’octubre de 2011

Tu tries.

L’altre em va venir al cap aquella sèrie de llibres de quan era petit (no sé si encara els seguiran fent) que es deien “Tria la teva aventura”.

No sé si sabeu com anava la cosa, però pels que no, us en faig cinc cèntims: començaves a llegir el llibre i hi havia un moment on havies de decidir entre dos opcions (o més, ara no ho recordo). Per exemple, si vols que el personatge faci això ves a la pàgina tal i si vols que el personatge faci allò altre ves a la pàgina qual. D’aquesta manera el llibre tenia més d’un final, depenent de quina opció havies escollit.

Vés per on que se’m va encendre la bombeta (bé, més aviat va ser l’Alba que va encendre el llum del menjador perquè servidor, absort, estava a les fosques) i vaig pensar que això ho podria traslladar al bloc. Així que som-hi, doncs, aquí comença la història i vosaltres trieu. L’opció que sigui més votada serà la que utilitzaré per continuar la trama.

Tiriririiiii tiriririiiiiii tiririririiiiiiiiiiii!!! Tiriririiiii tiriririiiiiii tiririririiiiiiiiiiii!!! (típica melodia de nokia que apareix a l’anunci dels cines per avisar-te que apaguis el mòbil)
El mòbil saltava a sobre la tauleta de nit a causa del mode vibració. L’home jeia adormit sobre del llit després d’una nit de festa i posterior ressaca com a conseqüència d’una ingesta alcohòlica sense límits. Recordava vagament... bé, posats a ser sincers, no recordava vagament res del que havia passat la nit anterior. Va palpar amb la mà sobre la tauleta de nit fins que va topar amb el telèfon, però amb tanta mala sort que aquest va caure al terra. Mecàgon!, va grunyir. Sense llevar-se, però reptant fins a posar-se de través va abocar les dues mans per fora del llit fins a tocar el terra. Res, no palpava res i aquell maleït artefacte seguia sonant. Feia temps que pensava que aquella música no era l’adequada i que li feia venir mal de cap. Se l’hauria de canviar per algun d’aquells politons que anunciaven a la televisió per fer-se una mica el modern. Seguint amb l’operació que duia entre mans, va començar a palpar per sota del llit, que era d’on li semblava que venia el so. Res. Es va abocar una mica més tot traient el cap i mirant a sota el llit. Uff! Tot li donava voltes! Maleïda ressaca! Fixant la vista va veure que allà estava el maleït mòbil! Ui, he tornat a dir maleït! M’hauré de comprar un diccionari de sinònims per no repetir paraules, va interioritzar. Va abocar-se una mica més fins que la fatalitat va aliar-se amb la llei de la gravetat i va caure del llit donant-se una bona patacada. Mecàgon!, va tornar a rondinar per segona vegada. No recordava que dormia en una llitera. Però si dormia en una llitera, com havia aconseguit palpar el terra sense caure? Quina mena de flexibilitat havia adquirit sobtadament? Havia aconseguit fer la vertical de gran quan de petit a les classes de gimnàs no li sortia mai? Un moment, un moment. Una llitera? Però si a casa seva no en tenia cap! Llavors, on coi estava dormint?

Va apartar tots aquests pensaments i es va concentrar de nou amb el telèfon, que seguia, pesat, sonant sense parar. Coi de mòbil! Era a l’altre banda del llit, per això no el trobava. S’havia equivocat de costat i si parlem d’una llitera, encara és més greu. Però, on s’ha vist una llitera que no estigui arrambada a la paret? Bé, tant se val! Finalment, reptant per sota el llit, va aconseguir agafar el telèfon. Va obrir la tapa i...

Vosaltres trieu:
a)Va despenjar el telèfon.
b)Va penjar el telèfon.

17 comentaris:

Assumpta ha dit...

El va despenjar, clar!! :-))

Ostres, què divertit!!! M'agrada la idea ;-)

XeXu ha dit...

Al més pur estil d'aquells llibres! Com es nota que ets de finals dels '70... Triem la primera opció, va, que si no potser ens trobem amb un 'Fi' al final del proper fragment!

MBosch ha dit...

Jo també havia llegit llibres d'aquests d'"escull com continua". Jo sempre tornava enrere quan veia que havia escollit malament hahaha

Molt bona idea i, com no, em quedo amb l'opció A

Una altra cosa, el teu post m'ha servit d'inspiració per un que acabo d'escriure. Te l'enllaço aquí

garbi24 ha dit...

Despres d'una ressaca......no agafis el telèfon. La B

alba ha dit...

Ara seguint els meus instints diria que no l'agafa (i ho diria només per empatar i crear la necessitat d'un altre comentari!!!) però, trio l'opció A, l'agafa!!!

Anònim ha dit...

Opció A

Mama Jordi

Tu, jo i l'Otis ha dit...

OOoooh, jo n'havia llegit molts, d'aquests, tots de la biblioteca. Però em feien un punt de ràbia, jo volia saber totes les opcions possibles!

Mmmmm

Opció A!

Barcelona m'enamora ha dit...

Jo també n'havia llegit algun d'aquests!!! Opció A, que agafi el telèfon.

Les úniques lliteres que no estan arrambades a la paret són a les cases de colònies!! Que potser aquest pobre home ressacós, ha anat a parar a una?

murga ha dit...

L'opció lògica, normal i sensata és la b... tot i això, triaré la a. i què, què va passar?

Yáiza ha dit...

Jo també havia tingut llibres d'aquests! Hahaha! Me'ls va passar una noia que era una mica més gran que jo... però vaja, sembla que aquestes coses compartides apropen generacions!!

Jo, per portar la contrària, escullo l'opció B! Que apagui el mòbil i segueixi dormint, pobre home... bona falta li fa! =P

Yáiza ha dit...

(A més, segur que en mirar la pantalleta veu que és la sogra qui el truca... més motius per penjar!)

Adbega ha dit...

Estàs de conya??? Evidentment va despenjar el telèfon!!!

El porquet ha dit...

Oioioiiii i tant que en tenia jo, ben bé quatre o cinc! Eren brutals, m'absorvien moltíssim.... deuen estar a casa mons pares. Quan hi vagi remenaré els llibres que queden per allà!

Trio l'opció B. Penja el telèfon! Prou dependència del mòbils!

zel ha dit...

Jo els recordo!
Trio...penjar el telèfon! No li deuria agradar la trucada...

Jordi ha dit...

Bé, sembla que finalment la cosa queda clara, no? Una empenta final de la penjada de telèfon, però sembla que haurà de despenjar... Gràcies a tots! En breu, la continuació!

Alba ha dit...

Una idea genial Jordi!!!
Ja et dic.... em tindràs aquí ben enganxada!! ;)

Jordi ha dit...

Alba, a veure si és veritat. M'he d'anar inspirant, com ho faig sobre la marxa...